Política

Àgora sense barrots

“No et dono la mà per no posar-te en un compromís”, etziba Junqueras a Sánchez abans que el president faci l’encaixada

El líder d’ERC té amb Borrell la conversa més llarga de tots els ministres

Batet ofereix als familiars una estona amb els presos

Vox matina per ocupar els escons del PSOE amb José Zaragoza al mig i el del PSC acaba guiant Abascal

Arrimadas fa dos petons a Rull, i a la cafeteria, ja sense càmeres, s’acosta a Junqueras a saludar-lo

A les vuit del matí, Míriam Nogue­ras (JxCat) ate­nia el relat de la comissària del Congrés, Con­cepción Ramos, sobre l’iti­ne­rari que més tard segui­rien Oriol Jun­que­ras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Les vuit, però, ahir ja era tard a la Car­rera de San Jerónimo. Tot i que el ple de cons­ti­tució del Congrés estava fixat a les deu del matí, quan els uixers van obrir l’hemi­ci­cle, a un quart de vuit, van des­co­brir un núvol de 24 dipu­tats amb cara de no saber on eren però amb una deter­mi­nació ins­pi­rada en el seu refe­rent Pelagi I d’Astúries: con­que­rir els millors seients. Però per ocu­par un lloc cal conèixer el ter­reny, i els de San­ti­ago Abas­cal esta­ven més per­duts que Pelagi als Mone­gres. La fe va por­tar Abas­cal a seure a l’escó de Pedro Sánchez quan ell era líder de l’opo­sició i ento­nava el “no és no” a la dreta, i els 23 dipu­tats res­tants –entre els quals, Javier Ortega Smith, Iván Espi­nosa de los Mon­te­ros i el gene­ral fran­quista Agustín Rosety– van ocu­par l’espai on seu el grup del PSOE. L’èxit de la mani­o­bra hau­ria estat com­plet si no hagués estat pel soci­a­lista català José Zara­goza, que no va renun­ciar al seu lloc i va viure sol entre la tes­tos­te­rona d’Abas­cal i la d’Espi­nosa de los Mon­te­ros.

També a un quart de vuit, però amb una altra missió, va irrom­pre a l’hemi­ci­cle Sergi Miquel (JxCat), que es va apro­piar del cèntric escó d’Albert Rivera –històrica­ment, era el de Josep Antoni Duran i Lleida– i el va reser­var per a Jordi Sànchez durant tres hores. Amb Ciu­ta­dans dor­mint el son de qui no matina perquè es repe­teix a si mateix que ja lidera l’opo­sició, Miquel i més tard Nogue­ras i Laura Borràs van poder reser­var la segona fila per a Sànchez, Turull i Rull amb car­tells iden­ti­fi­ca­tius i la car­tera de dipu­tat, que tots tres van haver de dei­xar en custòdia perquè no la poden dur a la cel·la. Per a Jun­que­ras, els repu­bli­cans Jordi Sal­va­dor –amb el lema No pas­sa­ran! a la samar­reta–, Montse Bassa –amb la cara de la seva ger­mana Dolors Bassa i el crit de Lli­ber­tat! a la samar­reta–, Gabriel Rufián i Joan Josep Nuet vigi­la­ven per torns un escó cèntric a la vora del pas­sadís a la ter­cera fila.

Un Congrés que creia que ja ho havia vist tot va des­co­brir que, en un breu lapse de temps, insu­fi­ci­ent per enfo­car la vista, van arri­bar el pre­si­dent Pedro Sánchez, l’opo­si­tor Pablo Casado, Rivera i qua­tre pre­sos polítics des de Soto del Real. El pri­mer dipu­tat aliè que els va abraçar va ser Pablo Igle­sias. Per un dia, el brusc Congrés es va veure inun­dat per les for­mes suaus del Par­la­ment, i el repu­blicà Gerard Gómez del Moral es va salu­dar afec­tu­o­sa­ment amb José María Espejo-Saa­ve­dra (Cs), i Inés Arri­ma­das i Rull es van fer dos petons. La de Cs també va par­lar amb Turull i, ja a la cafe­te­ria pri­vada per a dipu­tats i sense càmeres, va anar a salu­dar Jun­que­ras.

Amb l’hemi­ci­cle trans­for­mat en una àgora sense bar­rots ni vidre com el que separa les visi­tes a la presó, les esce­nes més espe­ra­des es van donar amb una natu­ra­li­tat insos­pi­tada. Amb Agustín Zamarrón de pre­si­dent de la mesa d’edat –el comú Jaume Asens i Rull van ser els pri­mers a riure amb el que tot­hom tenia ahir al cap: que el veterà soci­a­lista de llarguíssima barba blanca i metge de 73 anys és un calc con­tem­po­rani de Ramón María del Valle-Inclán– i amb la repu­bli­cana Marta Rosi­que cri­dant els dipu­tats un per un, l’hemi­ci­cle aviat sem­blava l’andana del metro de Sol en hora punta. “Agi­li­cen el paso, que están cre­ando un trombo de difícil solución en el coso”, va dir ales­ho­res Zamarrón com si jugués a fer reviure Valle-Inclán més enllà de la barba, perquè tot seguit ofe­ria con­duir “la sacra urna” fins a l’escó de Pablo Eche­ni­que.

Apro­fi­tant una retenció durant la cua per votar la pre­sidència del Congrés, Jun­que­ras es va tro­bar davant l’escó pre­si­den­cial de Sánchez. “Pre­si­dent, no et dono la mà per no posar-te en un com­promís...”, li va dir Jun­que­ras. I Sánchez va omplir els punts sus­pen­sius i va ser ell qui la hi va donar.

El Congrés vivia a dos quarts d’onze del 21 de maig del 2019 l’encai­xada de mans entre el pre­si­dent espa­nyol i un pres polític, i l’excep­ci­o­na­li­tat es dis­fres­sava de falsa nor­ma­li­tat per la des­dra­ma­tit­zació dels pro­ta­go­nis­tes. La salu­tació amb Sánchez va anar seguida del diàleg amb tots els minis­tres i, de tots, amb qui va tenir la con­versa més llarga va ser amb Josep Bor­rell. El mateix Bor­rell, que el 2017 par­lava de “mossèn Jun­que­ras” perquè el líder d’ERC li recor­dava el religiós de la Pobla per “l’arqui­tec­tura física i men­tal”, ahir va dei­xar de lle­gir Le Monde per escol­tar Jun­que­ras en una con­versa cor­dial. Les esce­nes de l’àgora d’excepció que ningú sap si es repe­tirà van aple­gar Turull i Juan Car­los Girauta, Rull i Batet, Sánchez i Sànchez... Un cop esco­llida pre­si­denta del Congrés, Batet va demos­trar que l’empa­tia no entén l’arcaica prosa judi­cial del jutge Manuel Marc­hena i va ofe­rir a Susanna Bar­reda, Blanca Bra­gu­lat i Merit­xell Lluís la pos­si­bi­li­tat de com­par­tir una estona amb Sànchez, Turull i Rull.

Com si l’excep­ci­o­na­li­tat ja fos la norma de la tret­zena legis­la­tura, l’ultra­dretà Abas­cal ja no va tenir por de con­fes­sar a un soci­a­lista català com José Zara­goza que el seu matí havia estat un fracàs. “Jo pen­sava que el pre­si­dent del govern seia allà davant”, li va dir el de Vox asse­nya­lant l’escó de Pablo Casado. “Quan és de dre­tes, el pre­si­dent seu a la dreta de l’hemi­ci­cle, i seu a l’esquerra si és d’esquer­res”, li va rela­tar Zara­goza. “Hi ha molts pas­sa­dis­sos, però el vos­tre és sem­pre el de la dreta”, es va per­me­tre etzi­bar a Abas­cal després d’un matí cari­ta­tiu en què li ho va expli­car tot del Congrés. I el pas­sadís que porta a la legis­la­tura del diàleg no és aquest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia