ERC insta a condensar el vot independentista a Barcelona
Maragall titlla Colau d’“última esperança de l’unionisme” i presumeix de nous suports com Itziar González i Simona Levi
També volen guanyar les europees per respondre a la suspensió al Congrés
ERC va tancar ahir la campanya per al 26-M fent una doble crida: que Oriol Junqueras guanyi les eleccions europees de demà com a millor resposta a la suspensió dels seus drets, i els dels altres diputats presos, per part de la mesa del Congrés, i que es concentri el vot independentista en Ernest Maragall a Barcelona, on “pot anar d’un vot”, perquè la capital de Catalunya pugui tornar a tenir un alcalde republicà 80 anys després. “Ja poden picar de peus –en al·lusió a l’intent literal de silenciar-los en la sessió constitutiva del Congrés–, que diumenge tornarem a guanyar i portarem Junqueras al Parlament Europeu i Maragall a l’alcaldia de Barcelona”, etzibava el vicepresident, i adjunt a la presidència del partit, Pere Aragonès, davant d’unes 500 persones reunides al pavelló del Bon Pastor, en un dia complicat per la pluja i el caos de mobilitat a la ciutat. “Allibereu-nos amb els vostres vots, porteu-nos i porteu-vos a la llibertat”, demanava el mateix Junqueras, que va evitar comentar la seva suspensió, en una intervenció enregistrada al costat de Raül Romeva des de la presó de Soto del Real.
I és que aquest missatge que ha estat el leitmotiv de la campanya d’ERC en clau europea –dur un pres polític al Parlament Europeu– paradoxalment ahir es va veure reforçat per la seva suspensió a Madrid. “Amb el mateix argument podré recollir l’acta a Brussel·les”, subratllava Junqueras, per a qui les eleccions són una “oportunitat fantàstica per a tots els demòcrates europeus”. “Ja n’estem farts, d’aquest PSOE que ens parla de diàleg i s’acomplexa davant del tripartit de dretes, que ens demana xecs en blanc i no s’ha assabentat que qui va guanyar les eleccions a Catalunya va ser l’Oriol”, recriminava el president del Parlament, Roger Torrent, que qualificava d’“indecent” la decisió de la mesa del Congrés. En aquest sentit, la tercera a la llista europea, Diana Riba, lamentava la suspensió en una legislatura que “havia de ser una oportunitat i estar marcada per la distensió”. “No coneixen Catalunya, no saben proposar res més que eliminar l’independentisme”, denunciava, abans de cridar a “trencar el mur” com a resposta amb un triomf en les europees. “Cada acte de repressió ens enforteix més, ens convenç més que el que hem fet era imprescindible, i en la voluntat de seguir fent política”, rematava al seu torn el senador Romeva, a qui tanmateix de moment no han suspès.
Barcelona, “a tocar”
És clar que bona part del protagonisme també de la cloenda de la campanya se’l va endur Ernest Maragall i les seves possibilitats d’arribar a l’alcaldia de Barcelona, en una contesa electoral que totes les enquestes apunten que anirà frec a frec amb Ada Colau, amb qui només va mantenir un cara a cara al matí. Conscient d’un possible empat a regidors, però que qui guanyi en vots té molts números d’assolir l’alcaldia, el candidat va demanar obertament el suport “a tots els independentistes, en nom del que ells mateixos persegueixen”. “Sabré fer ús d’aquest vot”, assegurava, mentre recordava que Colau “és l’última esperança de l’unionisme” i representa “els que volen posar Barcelona al servei de Madrid”. “No tinc cap dubte que d’aquí a pocs dies la veurem allà negociant altres coses, com càrrecs i ministeris”, deixava anar. Maragall també va demanar el vot als crítics amb el mandat de l’alcaldessa, i en general a tots els progressistes, i per a això es va treure un as de la màniga en forma de suports notables d’última hora, fins no fa gaire en l’òrbita socialista i dels comuns: l’arquitecta, i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González –rebuda ahir amb una ovació–, l’activista Simona Levi o el filòsof Daniel Innerarity.
“El malson de l’establishment espanyol és que Barcelona tingui un alcalde republicà”, subratllava la número 2, Elisenda Alamany, en un discurs especialment abrandat i crític amb la tebior de Colau vers el procés, fins al punt que ha acabat sent “el mal menor” pel qual aposta aquesta gent. I és que la sensació general al partit era clara ahir: “Ho tenim a tocar.”
LES FRASES
Agraïment de Rovira al partit
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, que va connectar en directe des de l’exili a Ginebra, va aprofitar l’últim míting d’una campanya que culminarà demà amb el tancament del “cicle electoral” que es va iniciar amb les catalanes del 21-D i va seguir amb les espanyoles del 28-A, per enviar un emotiu agraïment públic als dirigents que han aguantat el partit en absència dels principals líders. “Ens volien silenciats, callats, i hi hem estat ferms; gràcies als qui hi heu estat des del primer moment, gràcies per ser-hi cada dia”, proclamava, en un agraïment que feia extensiu als treballadors i, molt especialment, als familiars de tots els represaliats: els presos i els exiliats, però també els embargats i els amenaçats per la justícia. Rovira, que no ha pogut votar per correu, com tampoc ho va poder fer el 28-A, demanava guanyar les europees per poder anar a explicar a Europa “què és la repressió del segle XXI”. “Els nacionalistes excloents no som nosaltres, sinó el nacionalisme d’estat que ens vol sotmesos i callats”, sostenia. Davant d’això, les urnes són per a ella “l’única resposta”, també per “legitimar” la causa republicana.
