El món recorda el Dia D
Elisabet II encapçala l’homenatge del 75è aniversari del final de la II Guerra Mundial
Els líders dels 16 països presents, entre els quals hi havia Trump, Merkel i Macron, signen una declaració per no repetir l’horror de la guerra
La reina Elisabet II va liderar ahir el tribut als soldats morts durant el desembarcament de Normandia, que va suposar l’alliberament del nord-oest d’Europa dels nazis i va ser el començament del final de la Segona Guerra Mundial. Els actes d’homenatge del 75è aniversari es van celebrar a la localitat de Portsmouth, a la costa anglesa del canal de la Mànega.
La monarca, de 93 anys, va estar acompanyada del seu fill, el príncep Carles, i de fins a 16 dirigents mundials, entre els quals, a més de la primera ministra, Theresa May –en el seu últim acte públic abans de deixar el càrrec demà–, també hi havia el president nord-americà, Donald Trump; el primer ministre canadenc, Justin Trudeau; el president francès, Emmanuel Macron, o cancellera alemanya, Angela Merkel. El gran absent va ser el president rus, Vladímir Putin, que no va ser convidat.
També van ser convidats els 300 combatents britànics que van participar en aquella operació militar el 6 de juny del 1944, tots ells tenen més de 90 anys. Fins a 156.000 soldats de les tropes aliades van participar en l’operació, dels quals 4.500 van morir el primer dia de combat.
“El destí del nostre món depenia del seu èxit. Molts d’ells mai no van tornar i l’heroisme, el coratge i el sacrifici d’aquells que hi van perdre la vida, mai no serà oblidat”, va expressar la reina en un emotiu discurs des de la tribuna aixecada a la platja de Southsea Common, des d’on més de 150.000 soldats britànics i nord-americans van partir cap a la costa francesa, ocupada pels nazis. “Els vull agrair el que van fer amb humilitat i plaer, en nom del nostre país i del nostre món lliure”, hi va afegir.
Elisabet II també va citar les paraules que va pronunciar el seu pare, Jordi VI, que regnava durant la Segona Guerra Mundial, i va expressar que els veterans del Dia D van demostrar “més que coratge i resistència, una capacitat de resolució inconquerible”. I va confessar que estava encantada de tornar-se a trobar amb ells 15 anys després de l’última commemoració. “Quan vaig assistir a la commemoració del 60è aniversari del Dia D, alguns pensaven que seria l’última, però la generació de la guerra, la meva generació, és resilienta.”
L’ovació més gran la va rebre el sergent John Jenkins, de 99 anys, un dels veterans supervivents, quan va pujar a l’estrada. El sergent Jenkins va rememorar: “Estava aterrit, crec que tots ho estàvem, mai no oblides els teus camarades perquè tots estàvem en això plegats.” I hi va afegir que “és correcte honorar el coratge i el sacrifici de tanta gent 75 anys després, no ho podem oblidar”. L’actriu anglesa Sheridan Smith va interpretar una cançó de Vera Lynn, la cantant de 102 anys que va fer diversos concerts al front durant la guerra.
Fi de la visita de Trump
La cerimònia d’ahir va ser el moment culminant de la visita d’estat de tres dies de Trump al Regne Unit invitat per la reina. Entre els assistents hi havia Jeremy Corbyn i Vince Cable, els líders laborista i liberaldemòcrata, que van rebutjar la invitació al sopar en honor seu dilluns. Més de 60.000 persones van seguir la cerimònia a través de pantalles gegants a Portsmouth i van poder presenciar la desfilada aèria. Les extremes mesures de seguretat que han caracteritzat la visita de Trump es van estendre al dia d’ahir. Es van repetir ahir les protestes contra ell a Portsmouth.
El president dels EUA va llegir la mateixa pregària que va pronunciar el seu antecessor, el president Franklin Roosevelt, en un missatge de ràdio abans del desembarcament. May va llegir una carta que el capità Norman Skinner va escriure a la seva esposa el 3 de juny del 1944. “Tot i que faria qualsevol cosa per tornar amb tu, encara no desitjo fer marxa enrere i no fer la feina que hem de fer”, li va escriure el soldat. La carta era a la seva butxaca quan el van trobar mort tres dies després, el dia del desembarcament, a la costa normanda.
El president Macron va escollir llegir la carta final d’un membre de la resistència que va ser executat pels nazis a l’edat de 16 anys. “No tinc por de la mort, la meva consciència és clara, llarga vida a França”, va escriure. Els líders i caps d’estat dels 16 països que hi eren representats van signar un document conjunt en què es comprometien a no repetir “l’horror inimaginable” de la Segona Guerra Mundial i a “resoldre les tensions internacionals de manera pacífica”.
Trump culpa l’Índia, la Xina i Rússia del canvi climàtic
El president Trump va dedicar 90 minuts de la seva visita al Regne Unit, que va acabar ahir, a conversar amb el príncep Carles sobre el canvi climàtic. Segons va explicar en una entrevista gravada i emesa ahir a ITV, “el príncep va ser qui va parlar la major part del temps”. Carles, sensibilitzat pel medi ambient, va tractar de conscienciar Trump, que el 2017 va retirar els Estats Units de l’Acord de París contra el canvi climàtic, dels perills de l’escalfament global. “Els EUA tenen el clima més net del mon i són països com ara la Xina, l’Índia i Rússia els que no tenen bon aire, bona aigua, i tenen pol·lució; són ells els que no assumeixen la seva responsabilitat”, li va dir Trump.
