Política

Òmnium tanca el judici amb el lema ‘Ho tornarem a fer’

Una pancarta a Arc de Triomf subratlla el missatge de Jordi Cuixart de persistir

Centenars de persones segueixen l’últim dia de la vista des de les pantalles gegants en una quarantena de ciutats

La idea de per­sis­tir en el camí cap a la inde­pendència va ser ahir llar­ga­ment aplau­dida pels cen­te­nars de per­so­nes que es van aple­gar a l’Arc de Tri­omf de Bar­ce­lona per seguir el desen­vo­lu­pa­ment de la recta final del judici a través de la pan­ta­lla gegant que hi va ins­tal·lar Òmnium Cul­tu­ral. Cada cop que un dels pro­ces­sats argu­men­tava al tri­bu­nal que el procés cap a la inde­pendència no està mort i que encara menys l’enterra el judici al Tri­bu­nal Suprem, els aplau­di­ments es dei­xa­ven sen­tir amb més força que mai. Aquesta va ser la idea amb què el mateix Jordi Cui­xart va aca­bar el seu par­la­ment, en el torn de l’última paraula, moment en què una pan­carta gegant s’ele­vava per sobre de la pan­ta­lla que pro­jec­tava les imat­ges amb un lema molt clar i defi­ni­tori de l’objec­tiu futur del movi­ment sobi­ra­nista: Ho tor­na­rem a fer.

D’aquesta manera, l’últim dia del judici, lluny de con­ver­tir-se en un ele­ment per al pes­si­misme en espera d’una sentència que serà dura, va trans­mu­tar a una jor­nada de rei­vin­di­cació i espe­rança amb la nova pro­clama aban­de­rada en la pan­carta d’Òmnium: “Mani­fes­tar-nos, expres­sar-nos, mobi­lit­zar-nos, ho tor­na­rem a fer.”

L’ambi­ent a Arc de Tri­omf es va anar ani­mant a mesura que van anar inter­ve­nint els diver­sos pro­ces­sats, des d’un inici més fred per la inter­venció breu que va fer Oriol Jun­que­ras fins als aplau­di­ments més sen­tits quan el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, va rei­te­rar que el seu interès no és sor­tir de la presó, que no sent pene­di­ment per res del que ha fet i que el poble de Cata­lu­nya con­ti­nuarà pro­tes­tant en la defensa dels seus drets perquè “aquest és el motor que ho fa avançar tot”.

Uns aplau­di­ments simi­lars s’havien sen­tit quan Jordi Sànchez va par­lar de la mateixa per­se­ve­rança en afir­mar que “no hi ha porta que es resis­teixi”, quan Jordi Turull va adver­tir al jutge que “després de nosal­tres en vin­dran més” o quan Josep Rull va par­lar dels seus fills –com van fer diver­sos dels acu­sats– per asse­gu­rar que els trans­met un “tes­ti­moni de dig­ni­tat”.

Xiu­lets a Vila

Els aplau­di­ments es van con­ver­tir en xiu­lets i mos­tres de rebuig quan Santi Vila va aga­far la paraula per enfi­lar un dis­curs uni­o­nista. En aquell moment, i en mos­tra de des­a­pro­vació, algu­nes del mig miler de per­so­nes que es van con­gre­gar a Arc de Tri­omf van començar a mar­xar del lloc.

Fins al final dels par­la­ments hi va ser, a pri­mera fila, el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Joan Vallvès, que va estar acom­pa­nyat al llarg de la tarda per algu­nes cares cone­gu­des de la política, menys que en altres oca­si­ons. Hi van ser Car­les Riera i Eulàlia Reguant, de la CUP, o l’alcal­da­ble d’ERC, Ernest Mara­gall.

Canvi de lloc a Girona

La de Bar­ce­lona va ser una de les més de qua­ranta pan­ta­lles que Òmnium Cul­tu­ral va posar arreu del país per seguir l’últim dia del judici. A Girona, Òmnium Gironès va triar la plaça de la Inde­pendència, una ubi­cació dife­rent de les tro­ba­des inde­pen­den­tis­tes que habi­tu­al­ment es con­cen­tren a la plaça del Vi. Tot i el canvi de punt de tro­bada, unes cent vint per­so­nes van seguir al llarg de tota la tarda el torn de les últi­mes parau­les.

La Montse, una veïna de Bar­ce­lona que era a Girona per un afer fami­liar a l’hos­pi­tal Josep Tru­eta, es va voler acos­tar a la plaça del cen­tre de la capi­tal giro­nina per “aire­jar-se” i donar suport als empre­so­nats, ja que par­ti­cipa en tots els actes que pot. “Molt emo­ti­ves”, recal­cava sobre les parau­les dels encau­sats. “Anem espe­rant Europa, i Europa es que­darà qui­eta, com sem­pre”, reblava amb un to pes­si­mista que també es res­pi­rava en l’ambi­ent de la plaça.

En canvi, el pre­si­dent d’Òmnium Gironès, Sergi Font, posava èmfasi a “no aflui­xar” i a con­ti­nuar, arran de l’últim tes­ti­moni davant del tri­bu­nal: “És un orgull escol­tar les decla­ra­ci­ons finals de cada un perquè t’ado­nes que estan molt forts.” Per Font, “posa la pell de gallina” sen­tir els agraïments al poble de Cata­lu­nya com a repre­sen­tants que en són.

“Molt emo­ti­ves, fer­mes i amb molt de con­ven­ci­ment del seu pen­sa­ment” era l’opinió d’en Xavier, un gironí que anava cap al cinema quan es va topar amb la pan­ta­lla gegant men­tre escol­tava Carme For­ca­dell. Lluint el pin de “Lli­ber­tat pre­sos polítics”, en Xavier expli­cava que en aquests qua­tre mesos “les acu­sa­ci­ons no han pogut pro­var res del que diuen que va pas­sar i els que érem aquí als col·legis sabem que no és veri­tat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia