Política

NÚRIA MARÍN

ALCALDESSA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

“Les obres del tren han de començar l’any vinent”

VICTÒRIA ESCLATANT · Núria Marín revalida l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat per al PSC, però aquesta vegada amb majoria absoluta CIUTAT · El cobriment de les vies i la transformació de la Gran Via, projectes estratègics del mandat

La majoria absoluta ens dona tranquil·litat, però estem disposats a incorporar els comuns al govern municipal si volen
Hem de continuar ajudant la gent afectada per la crisi, i tenim reptes extraordinaris com ara el cobriment de les vies i de la Gran Via
Hem fet molts tripartits d’esquerres, però ara a Barcelona no tenia sentit. L’objectiu de Maragall era la independència
No descarto que el PSC pugui assolir la presidència de la Generalitat si té els suports necessaris al Parlament de Catalunya
Estic segura que les coses serien molt diferents amb una presidenta de la Generalitat, però jo no m’ho he plantejat mai
No se m’acut una altra via per resoldre el conflicte que no sigui parlar, però intentant arribar a acords. I ho hem de fer entre tots
Després de l’última sessió del judici al procés, espero i desitjo que hi hagi una sentència al més aviat possible, i que sigui justa

Núria Marín va revalidar ahir el càrrec d’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat. Ho va fer en un ple de constitució matinal en què, tot i no haver-hi canvis al capdavant de l’alcaldia, es van observar algunes novetats respecte al mandat passat. En primer lloc, la força recuperada pel PSC amb la majoria absoluta de 14 regidors assolida en les eleccions. Un fet que indica que el PSC es manté incombustible a la segona ciutat de Catalunya després de 40 anys de govern. En segon lloc, la consegüent concentració de la representació en un consistori que passa dels vuit grups municipals de l’últim mandat, amb rècord de fragmentació, als cinc grups que van prendre possessió en el ple d’ahir. I amb un PP que ha quedat amb un sol regidor. En tercer lloc, la concentració del vot independentista, que deixa fora de l’Ajuntament per primer cop l’espai postconvergent de Junts per l’Hospitalet i la CUP. I que situa ERC com a segona força amb 5 regidors, liderada per Antoni Garcia. També es va fer palès l’estancament del projecte de Ciutadans, que, amb el conegut Miguel García al capdavant, tenia grans aspiracions. I, finalment, el fet de tenir el ple més paritari de la història de la ciutat, amb 13 regidores i 14 regidors, amb el vot de qualitat que dona tenir alcaldessa.

Marín va fer un discurs centrat en les crides al consens. Va ratificar el que va dir que era la seva manera de fer de sempre, a la recerca de la suma per transformar la ciutat. Un plantejament que va assegurar que no canviarà amb l’actual majoria absoluta. Marín va definir l’Hospitalet com un exemple de diàleg i convivència. Uns valors que cal mantenir, va dir, en benefici dels projectes estratègics que tenen plantejats en aquests moments: el cobriment de les vies del tren i la transformació de la Gran Via. Tots dos, grans temes que afecten altres institucions com ara la Generalitat i el govern espanyol i que s’han aconseguit desencallar a còpia de diàleg institucional, fins i tot en els moments més complexos de la política catalana i espanyola. Marín repassa en aquesta entrevista aquests i altres temes d’actualitat.

Ha aconseguit la majoria absoluta amb un creixement de deu punts en vots. Quina és la clau d’aquesta victòria espectacular?
No crec que sigui per un únic motiu. Crec que hem fet una bona feina impulsant un projecte de ciutat clar que és compartit per la ciutadania. Des de l’inici de la democràcia, hem transformat l’Hospitalet: d’un suburbi que era una ciutat dormitori ha passat a ser una ciutat moderna que no té res a veure amb aquella imatge.
Com a candidata, ha tingut una evolució ascendent fins a aquesta majoria absoluta. Quin perfil ha volgut donar a la seva alcaldia?
Sempre he volgut ser una alcaldessa per a tothom. Això no és un titular. És la meva manera real de pensar i de fer. I això crec que també ens ha ajudat en el resultat.
És coneguda com una alcaldessa que fa molt de carrer. Forma part de l’èxit?
En un moment crític com el que hem viscut, de crisi econòmica i institucional, calia més que mai una manera de fer pròxima a la ciutadania. Per escoltar els seus problemes i intentar-los resoldre, siguin competència nostra o no. Calia estar amb la gent. I probablement és el que han premiat els veïns i veïnes de l’Hospitalet. De fet, soc alcaldessa des de l’any 2008, i aquest ha estat sempre el meu tarannà. Per això, si ara els resultats han estat millors que en altres ocasions, és per un conjunt de factors que condicionen la perspectiva de la ciutadania.
Hi han influït també els bons resultats del socialisme en els comicis espanyols amb l’avançament electoral de Pedro Sánchez?
Sí. Els bons resultats electorals del PSC a Catalunya i del PSOE al conjunt de l’Estat en les eleccions generals, així com la tasca duta a terme per Pedro Sánchez al capdavant del govern, ens han ajudat a demostrar que quan el partit socialista governa, posa les persones al centre de les polítiques. Que les generals hagin donat la victòria al PSOE ha incidit positivament en l’àmbit local per als socialistes.
El PSC ha tornat, tal com va dir Miquel Iceta la nit electoral?
No havia marxat [riu]. És cert que hem recuperat molta més força i, malgrat que jo mateixa pensava que l’època de les majories absolutes havia passat a la història, a l’Hospitalet i en altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona els socialistes hem demostrat que encara es poden aconseguir. I cal estar molt satisfets i donar les gràcies a la ciutadania. A l’Hospitalet, tinc la sensació que el resultat ha generat més il·lusió que mai a la gent.
Però el PSC fa vuit anys tenia l’alcaldia de les quatre capitals de circumscripció. I des d’ahir ja no en té cap...
No és una bona notícia per al PSC, però no hem pogut mantenir Tarragona ni Lleida, que són les que conservàvem, per motius diversos.
Quin és el factor que explica que el PSC s’hagi reforçat tant a l’àrea metropolitana de Barcelona i que, en canvi, estigui retrocedint a la resta del país?
Segurament això és perquè als llocs on hem guanyat es van saber llegir bé els resultats fa quatre anys i s’ha treballat en conseqüència. Perquè les eleccions no es guanyen en quinze dies de campanya. Es guanyen o es perden a partir del primer dia de mandat. I també hi influeix el fet que el procés i la crisi institucional han impactat de manera diferent en cada lloc. Habitualment, les candidates i candidats donem un plus al valor del partit, i això fa que s’aconsegueixin vots –o no– que no són pròpiament de partit i que condicionen el resultat en funció de cada cas. I s’ha de tenir molt clar que la gent no et dona el vot per sempre, només per quatre anys. I en funció de la teva tasca i la teva actitud, després et tornen a donar la confiança o te la retiren. I de vegades pot ser injust, però normalment hi ha molta intel·ligència col·lectiva entre la ciutadania.
Tornant a l’Hospitalet, plantejarà que s’incorpori algun altre grup al govern malgrat tenir majoria absoluta?
Estem disposats a explorar-ho. He parlat amb tots els caps de llista, però aquesta és una ciutat que sempre ha estat governada des de l’esquerra, i els comuns entren en aquest esquema. Però no tenim cap pressa i està tot obert.
Però han iniciat negociacions?
Hem tingut una primera conversa que no serà l’última. L’acord dependrà de tots dos. De nosaltres, però també d’ells. Fa quatre anys també teníem aquesta voluntat i no es va poder arribar a cap acord. Els comuns no hi estaven predisposats, probablement perquè el context polític era diferent. Ara les coses han canviat. I malgrat que per fer un govern ampli pensem en els comuns si ells se senten còmodes amb el projecte, això no vol dir que no estiguem disposats a dialogar amb la resta de forces polítiques, per parlar i intentar consensuar projectes en benefici de la ciutat.
La majoria absoluta garanteix l’execució de les seves propostes electorals?
Sí. Però també cal dir que, tot i no haver tingut abans majoria absoluta, mai hem deixat d’aprovar projectes ni cap pressupost pel fet de no tenir-la aquests quatre anys. I hem tirat endavant. Ara els vots de la ciutadania ens han donat una majoria absoluta que ens dona tranquil·litat. Però no em conformo amb això. Vull continuar per la via del consens, perquè crec que és bo per a la ciutat que els grups discutim projectes, no només un cop al mes en el ple.
Si tenim en compte que el PSC ha obtingut majoria absoluta, que podria ser que governi amb els comuns i que ERC ha quedat segona força, es pot dir que l’Hospitalet és més d’esquerres que mai?
L’Hospitalet és així. Les dades que dona el baròmetre municipal, amb una gran majoria de veïns i veïnes que s’identifiquen amb l’esquerra, casa força bé amb el resultat electoral. La ciutat se situa majoritàriament en la franja del centreesquerra.
Però semblava que l’Hospitalet s’havia de convertir en una plaça forta de Cs, un partit que ha quedat amb els mateixos regidors, i menys vots...
Crec que molta gent va confiar en algun moment en Ciutadans confosa sobre la seva ideologia. Perquè inicialment es definien com a socialdemòcrates. I, en canvi, la seva actuació política els ha situat a la dreta. Només cal recordar la fotografia de la plaça Colón. Són ells que s’han escorat cap a la dreta, i els ciutadans d’esquerres que els havien votat han tornat a les opcions d’esquerres.
Quines són les prioritats del pròxim mandat a l’Hospitalet?
En primer lloc, continuar acompanyant des de l’Ajuntament en el seu dia a dia aquelles persones que s’han vist greument afectades per la crisi econòmica. Que sembla que quedi lluny, però els seus efectes encara són molt presents. I tenim també reptes extraordinaris. Especialment, el cobriment de les vies i la transformació de la Gran Via.
Creu que es poden fer en quatre anys?
No, però, per exemple, en projectes com el cobriment de les vies, el més important és començar. No ho veurem tot fet en el pròxim mandat, però és que un cop començat no tindrà aturador i es podrà completar en el següent. Igual que la cobertura i la transformació de la Gran Via. El que sí que hem de fer possible és que els dos projectes comencin les obres l’any vinent. I també és important que definim el projecte de la superfície que guanyarem a la ciutat amb el cobriment de les vies i que, en el cas de la Gran Via, comencin a aterrar-hi les empreses del clúster biomèdic paral·lelament a la materialització del projecte urbanístic, perquè és necessari per generar riquesa i llocs de treball.
I pel que fa al que anomenen la “plaça Europa del nord”, a Can Rigal?
En aquest projecte, depenem de nosaltres en una part i, de l’altra, d’institucions supramunicipals. Hem de fer possible que la Generalitat s’impliqui en aquest projecte fent-hi l’Hospital General de l’Hospitalet.
La pugna per l’alcaldia de Barcelona podria enterbolir les negociacions per projectes com aquest?
No. De pugnes i pactes als ajuntaments, en veurem de tots colors. I la relació de l’Ajuntament de l’Hospitalet i el govern de la Generalitat ha d’estar per sobre del que passi a Barcelona i a qualsevol altre municipi.
Una operació com la de l’Ajuntament de Barcelona seria viable a la Generalitat amb Miquel Iceta com a president?
El que és evident és que cada vot és important, perquè els resultats determinen situacions molt diferents i fins i tot imprevisibles. I jo no descartaria que el PSC pugui assolir la presidència si té els suports necessaris.
Però hi ha qui diu que operacions com la de fer alcaldessa Colau amb els vots de Valls són políticament contra natura...
Crec que confonen el que és un pacte amb la cessió d’uns vots. El pacte s’ha plantejat entre Colau i Collboni, entre dues formacions polítiques d’esquerres per governar Barcelona. La resta és un suport que no es pot retreure a Colau. Com a mi no se’m podria retreure que ERC donés suport als meus pressupostos si fos el cas. Quan, a més, Valls, o Ciutadans, ho fa més pensant que per a ells és un mal menor que no pas anant-hi a favor.
Per què el PSC s’ha tancat en banda pel que fa al tripartit d’esquerres?
Perquè Ernest Maragall va plantejar clarament l’objectiu d’utilitzar Barcelona en benefici del procés. I, evidentment, nosaltres considerem que això no es pot fer, perquè Barcelona ha de ser una capital de Catalunya forta i s’ha de treballar en clau de ciutat i de projectes que afavoreixin el conjunt de l’àrea metropolitana. Hem fet molts tripartits d’esquerres en el passat, però en aquests moments no hauria tingut cap sentit, perquè els objectius del senyor Maragall no tenen res a veure amb plantejaments purament d’esquerres, sinó que estan vinculats a l’independentisme, que nosaltres no compartim en absolut.
Creu que, malgrat tot, hi haurà acord perquè ERC no bloquegi la investidura de Pedro Sánchez?
Jo crec que Esquerra es va equivocar tombant els pressupostos generals, perquè eren bons per a Catalunya. I després es va tornar a equivocar amb el vet a Iceta al Senat. Espero que no s’equivoqui per tercer cop.
I vostè presidirà alguna institució supramunicipal com ara la Diputació?
Uf! És molt aviat. Ara estem centrats en l’Hospitalet.
I l’Àrea Metropolitana?
L’AMB, per tradició, la presideix l’alcalde o alcaldessa de Barcelona, tot i que és cert que no necessàriament ha de ser així de manera estricta.
I li agradaria en un futur ser la primera presidenta de Catalunya?
No m’ho he plantejat mai! I estic convençuda que Miquel Iceta seria un fantàstic president de la Generalitat de Catalunya. Però també et diré que estic segura que les coses serien molt diferents amb una presidenta.
Per què?
Perquè crec que som més pràctiques. De la Generalitat depenen temes molt importants per als ciutadans de Catalunya com ara la sanitat, l’educació i la dependència, i crec que una dona tindria més sensibilitat en aquests temes, i això convindria a Catalunya.
Doncs el PSC té un bon ventall d’alcaldesses a l’àrea metropolitana de Barcelona. Vostè mateixa, Pilar Díaz (Esplugues de Llobregat), Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), Marta Farrés (Sabadell), Lluïsa Moret (Sant Boi), Raquel Sánchez (Gavà)... Podem parlar de poder femení socialista?
Un equipàs. N’estic molt orgullosa. I a l’Hospitalet tindrem el ple amb més dones de tota la història: 13 de 27 regidories. Aquesta és la millor manera de contribuir que les dones ocupem el lloc que ens pertoca com a 50% de la societat. Perquè la nostra manera de fer i d’actuar, probablement, en aquests moments tan complicats, genera confiança. I encara més des d’un partit com el meu, socialista i d’esquerres.
En clau de partit, es pot dir que després de les eleccions municipals s’ha convertit en la baronessa del PSC?
No, si us plau! No m’agrada gens aquest qualificatiu.
Però es veu sent el relleu de Miquel Iceta com a primera secretària del PSC?
Mira, jo utilitzo la teoria del salami: tall a tall. Quan assumeixo una responsabilitat, m’hi deixo la pell, i és cert que pel camí passen coses que et porten a llocs que no t’esperaves. Com va ser l’alcaldia. En aquests moments estic concentrada a fer la feina d’alcaldessa de la millor manera possible. I ara la podré fer amb més tranquil·litat gràcies a la confiança de la majoria absoluta que m’han donat els ciutadans. I vull gaudir-ho, especialment després d’haver superat etapes difícils per la crisi econòmica i el procés.
Considera que el PSC i ERC, dues forces guanyadores d’aquest cicle electoral, són imprescindibles per trobar una solució al conflicte polític i que així ho ha vist l’electorat?
El problema que tenim continua i s’ha de resoldre. Sé que no és fàcil, però no se m’acut una altra via per resoldre’l que no sigui parlar i discutir, però intentant arribar a acords. El plantejament de l’independentisme de trencar i separar ens ha portat on som ara i no aporta cap solució. Però l’acord l’hem de fer entre tots. No només entre els socialistes i ERC. Tot i que algú ha de començar, i el govern espanyol del PSOE ha mantingut moltes reunions amb el govern de la Generalitat. I en algun moment s’han de reprendre aquestes converses.
Però incorporar a aquest acord forces com ara Ciutadans i el PP, que utilitzen la qüestió contra Pedro Sánchez, no sembla gaire factible...
Més motiu per considerar que ERC s’ha equivocat anant contra els socialistes.
El judici del procés al Suprem ha quedat vist per a sentència, amb una convilatana com Meritxell Borràs al banc dels acusats. Què n’espera?
Per la meva part, espero i desitjo que hi hagi una sentència al més aviat possible, i que sigui justa.

Una alcaldessa forjada a peu de carrer i amb les idees molt clares

Núria Marín sap molt bé de què va el món de la política local. Trepitjar carrer, tenir empatia amb la gent i aguantar les queixes i reivindicacions en reunions veïnals no sempre fàcils. Però sempre guiada per un projecte clar i potent de ciutat. Marín és dona de caràcter, que lidera, però que no defuig el consens. Socialista de pedra picada, ha desenvolupat tota la seva carrera al PSC, des de l’ingrés a les Joventuts Socialistes. Des que el 2008 Celestino Corbacho li va cedir el pas a l’alcaldia, no només l’ha revalidat, sinó que ara forma part de l’elenc dels grans alcaldes socialistes de l’Hospitalet amb majoria absoluta. Corbacho és ara a Barcelona com a regidor de Valls-Ciutadans i ella es consolida com a gran baronessa –encara que no li agradi el terme– del reemergent PSC, en el qual és adjunta a la primera secretaria. I també és una veu catalana de pes al PSOE, com a membre de la comissió executiva federal. Marín és alcaldessa per sobre de tot. Però a ningú se li escapa que està cridada a tenir papers molt rellevants en la política nacional, o estatal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Moncloa condiciona parlar amb Torra a una “condemna rotunda de la violència”

Madrid

Marlaska defensa que Policia Nacional i Mossos actuen amb “proporcionalitat”

barcelona

Els CDR mantenen la seva aposta per la desobediència civil i pressionen Torra

barcelona

Denuncien l’actuació “descontrolada” i “no justificada” de la Policia Nacional en els aldarulls

barcelona

Torra insta Sánchez a fixar ja la data d’una reunió per a una “sortida política”

barcelona

Un ferit molt greu i dos afectats més per la pèrdua de visió d’un ull en les últimes accions policials

barcelona

Neix a Eslovènia un grup de suport als presos independentistes

barcelona

54 detinguts i 182 ferits en els aldarulls d’aquesta nit

barcelona

Operaris d’Abertis desmunten una de les quatre barricades de l’AP7 a la Jonquera custodiats pels Mossos

la jonquera