Política

Miquel Pueyo (ERC) lidera un canvi històric a Lleida

El nou alcalde independentista posa fi a 40 anys de domini del PSC a la Paeria

ERC inicia el mandat amb el suport de JxCat, que s’incorporarà al govern, i del Comú de Lleida, que ho estudia

Ha arribat el canvi a Lleida. I ho fa de la mà d’un filòleg de tarannà amable i tranquil que ha posat fi a quatre dècades de domini del PSC a l’Ajuntament de Lleida. Miquel Pueyo, nascut a Lleida fa 61 anys, va assumir encapçalar la candidatura d’ERC uns mesos abans de les eleccions, per sorpresa, en un moment incert per al partit a Lleida, que no trobava prou acord per a un cap de llista i finalment li ho van oferir a ell com a opció de consens. No entrava en els seus plans vitals, retirat llavors de l’activitat pública després d’haver exercit càrrecs de manera intermitent al llarg de la seva carrera –va ser director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs durant uns anys, després diputat d’ERC entre 1988 i 1995, director de Política Lingüística de la Generalitat del 2005 i 2007, i delegat del govern català a Lleida entre 2007 i 2011–. Des de llavors s’havia apartat de la política activa i vivia bolcat en la seva feina com a professor a la UdL i en la seva família.

Els electors, però, l’han situat ara com el cap de la llista més votada, tot i que empatat a regidors amb el PSC, en un resultat històric per als republicans (ERC no tenia representants a la Paeria fa només dos mandats, i en el passat era la quarta força), i Pueyo va poder agafar ahir el bastó de paer en cap després de rebre el suport de la majoria absoluta del ple: el seu partit, JxCat, i el Comú de Lleida. El president del Parlament, Roger Torrent, i l’expresident Ernest Benach i l’exconseller Joan Manuel Tresserras el van acompanyar en el ple.

“El meu objectiu serà governar des de la centralitat”, va anunciar en el seu primer discurs com a paer en cap, teixint aliances estretes, això sí, amb els qui estiguin d’acord “amb els valors republicans, la llibertat dels presos polítics i exiliats i d’un referèndum com a sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya”, unes opcions que, va recordar Pueyo, reben el suport del 80% de la societat.

Presos i 1 d’octubre

Una mostra d’aquesta nova orientació va ser l’anunci de Pueyo de la que serà la seva primera iniciativa al capdavant de la Paeria: portar al ple “un seguit de mesures relacionades amb la situació de les persones encausades, empresonades o exiliades per motius polítics, a l’Estat espanyol”, i una comissió extraordinària sobre la violència policial de l’1 d’octubre a Lleida.

Durant els pròxims dies ERC i JxCat concretaran el programa per governar junts la ciutat –una opció que des dels dos partits ja es dona gairebé per feta–, i buscaran també la incorporació del Comú de Lleida, possibilitat que aquest grup no descarta. La portaveu del Comú en el ple d’investidura, Elena Ferré, va dir que tant si el seu grup és al govern com si no hi és, empenyeran per fer realitat “un canvi honest i valent” a la Paeria, que posi l’urbanisme al servei dels ciutadans i no dels interessos especulatius, i va criticar que hi hagi presos polítics i que es negui el dret a l’autodeterminació.

El líder de JxCat, Antoni Postius, va celebrar “la nova etapa històrica que ara s’inicia”, on espera que la Paeria es guiï ara pels “valors republicans” i contribueixi a “fer realitat el mandat de l’1 d’octubre”. Tot i haver quedat JxCat a poca distància d’ERC i d’haver liderat l’oposició en el passat, el grup de Postius no ha exigit en l’acord de govern fórmules de compartir l’alcaldia. “De moment ens hem centrat en el programa de govern i el model de ciutat, que és el més important, i les funcions que farem cadascú es decidiran després”, va dir després del ple.

La portaveu d’ERC, Jordina Freixanet, va recordar que “per primer cop des de la guerra civil, Lleida tindrà un alcalde republicà”. Freixanet es va iniciar en política amb el PSC, partit que va deixar pel seu el gir antisobiranista del 2014, i tot indica que serà una de les paers fortes del nou equip degovern.

Ara des de l’oposició, el fins ara paer en cap Fèlix Larrosa (PSC) va oferir a Pueyo la col·laboració del seu grup, en un discurs elegant on, això sí, va reivindicar la tasca “amb encerts i errors, però sobretot amb molts encerts”, dels governs socialistes, va recordar “als que ara tant parlen de canvi” que tant CiU –que va governar breument la ciutat entre 1987 i 1989– com ICV i ERC –en governs tripartits amb el PSC– han governat també la ciutat, i els va avisar que la seva oposició serà “constructiva, però molt vigilant” si el govern actua amb sectarisme cap als ciutadans que no són independentistes. També va allargar la mà a acords i projectes de ciutat el portaveu del PP, Xavier Palau, amb qui els populars han posat a Lleida una veu centrista i oberta al diàleg. El discurs dur el va fer la portaveu de Cs, Ángeles Ribes, que va començar i acabar amb la lectura de la Constitució espanyola mentre una multitud que seguia el ple des de la plaça de la Paeria cridava “llibertat presos polítics”.

LA FRASE

La meva intenció és governar des de la centralitat política, el diàleg i des de la defensa dels drets i les llibertats
Miquel Pueyo
paer en cap

LA XIFRA

51,52%
és el percentatge
de vots dels partits que negocien formar govern (ERC, Junts i Comú). L’oposició suma el 39,5%

La “singularitat lleidatana”: ERC, JxCat i el Comú

De la investidura del 2015 a la del 2019, Lleida ha passat de ser el laboratori d’una entesa estable a Catalunya entre el PSC, Cs i PP, a convertir-se en la sala de proves d’una col·laboració estreta entre ERC, JxCat i l’espai dels comuns: un tripartit entre independentistes i l’esquerra sobiranista no independentista que resulta molt llunyà en altres ciutats i al Parlament. ERC i JxCat ja tenen molt encarrilat l’acord per compartir govern a la Paeria, i el Comú de Lleida es mostra obert a entrar-hi si els pròxims dies culminen les negociacions a tres bandes amb la incorporació de polítiques d’esquerres i de transparència. “Si aquest govern es concreta constituirà una singularitat lleidatana, però quan observem el model predominant en moltes societats europees, sobretot en els països escandinaus, estic segur que tindrà l’avantatge de ser més representatiu de la voluntat de la ciutadania”, va dir Miquel Pueyo durant el discurs de presa de possessió.

L’aliança entre ERC, JxCat i el Comú s’explica, sobretot, per la inèrcia dels darrers dos mandats, en què els grups de l’oposició catalanistes i d’esquerres van fer pinya (també amb la CUP, a qui tot i quedar fora del consistori Pueyo va citar i s’hi va obrir a arribar a acords) contra les polítiques, els pactes i les formes de governar d’Àngel Ros, l’anterior paer en cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC apel·la a la “responsabilitat” de PSOE i Podem

Barcelona

El grup socialista vota dividit a favor de Von der Leyen

Estrasburg

El ministre francès d’Ecologia dimiteix pels seus suposats excessos a càrrec del contribuent

París

Colau i Collboni aproven el cartipàs amb el suport ‘in extremis’ d’ERC, PP i Valls

Barcelona

El PSOE no preveu reobrir la negociació amb Podem abans de la investidura

madrid

Budó assegura que la citació de Buch al TSJC és una “mostra més” de l’acció d’Espanya contra els polítics catalans

barcelona

Amplien la querella a Andorra per extorsió a la BPA a Mariano Rajoy i els exministres espanyols Montoro i Fernández Díaz

Barcelona

El Parlament farà una auditoria informàtica per saber si l’Estat n’ha punxat les comunicacions

barcelona

Òscar Camps i Carola Rackete, Medalla d’Or del Parlament per unanimitat

Barcelona