Política

Barcelona en Comú comença marcant perfil sobiranista

El llaç groc torna a l’ajuntament de Barcelona tot i l’oposició del PSC

L’acord pel cartipàs definitiu trigarà

El govern d’Ada Colau i Barcelona en Comú ha començat a caminar marcant perfil sobiranista. Mentre espera concretar el pacte de govern que ha de donar entrada al PSC, l’equip dels comuns vol palesar la seva sensibilitat en la lluita per la llibertat dels presos polítics i ahir va fer realitat el compromís d’Ada Colau, expressat el dia de la investidura, de restituir el llaç groc a la façana de l’ajuntament si aquesta era la voluntat majoritària dels grups municipals.

I així va ser, a primera hora de la tarda uns funcionaris municipals van penjar en el balcó de l’ajuntament la pancarta de fons blanc amb el llaç groc que va ser retirada abans de les eleccions per ordre de la junta electoral. L’acord per restituir el llaç es va prendre en una reunió prèvia a la constitució de la junta de portaveus, a la qual van assistir Janet Sanz, Eloi Badia i Jordi Martí, per Barcelona en Comú, Laia Bonet, del PSC, Jordi Coronas i Montse Benedí, d’ERC, Mari Luz Guilarte i Paco Sierra, de Cs, Neus Munté i Elsa Artadi, per JxCat, i Oscar Ramírez, del grup del PP.

El mateix equilibri

A la sortida de la reunió, Janet Sanz va reconèixer que encara que no s’havia constituït la nova junta de portaveus i que la trobada havia servit per “constatar” que l’equilibri de forces pel que fa a aquesta qüestió és la mateixa que en el mandat anterior i que, per tant, no hi havia excusa per demorar la restitució del símbol que reivindica la llibertat dels presos.

Tot i la seva satisfacció per la decisió, Jordi Coronas i Elsa Artadi van coincidir a lamentar que el llaç no s’hagués tornat a posar l’endemà del 26 de maig i ho van atribuir a les negociacions amb el PSC per fer Colau alcaldessa. L’oposició dels socialistes a exhibir el llaç és coneguda i Jaume Collboni va reiterar ahir la seva oposició a mostrar un símbol que “no representa tothom”.

Tampoc va quedar satisfet el president del grup del PP, Josep Bou, que va advertir que farà tots els possibles per treure el llaç groc, que va definir com “una imatge sectària que embruta i contamina”.

Tres setmanes

La primera escalfada del debat polític a l’Ajuntament barceloní es produeix quan les converses entre els comuns i els socialistes per formar el cartipàs es troben en fase incipient i no s’espera que fructifiquin fins a mitjan mes de juliol.

El que és evident és que la millora dels resultats dels socialistes –que han doblat el nombre de vots i de regidors– faran que aquests incrementin la seva representació respecte de les quatre carteres que van tenir durant el mandat anterior mentre van ser al govern. Per ara sembla clar que Albert Batlle té tots els números per fer-se càrrec de la patata calenta de la regidoria de Seguretat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Almenys vuit morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona
Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona