L’Argentina investiga l’apagada

L’Argentina va suportar diumenge l’apagada més gran de la seva història. I també la més inesperada. La demanda estava sota mínims la matinada d’un dia fred i plujós, en el qual les famílies es preparaven per celebrar el Dia del Pare. Però a les 7.07 h del matí, tot el país es va quedar sense electricitat. El tall va ser tan gran que va afectar l’Uruguai. El desconcert va ser enorme i el sistema va trigar tot un dia a tornar a la normalitat. El govern de Mauricio Macri va admetre ahir que trigarà quinze dies a saber què va passar. I va prometre que no tornarà a passar una cosa així.

“Hi ha zero possibilitats. No pot tornar a repetir-se”, va dir el secretari d’Energia, Gustavo Lopetegui. “Diumenge la demanda [d’electricitat] era molt baixa. És molt extraordinari que això s’hagi produït. Mai havia passat en la història de l’Argentina”, va explicar. Les empreses generadores d’energia i les responsables de la distribució tenen ara 72 hores per presentar els seus informes. Hauran de dir a l’Estat què va passar a les 7.07 h de diumenge perquè tot el sistema elèctric de l’Argentina es desconnectés de forma automàtica, sense avís i sense intervenció humana. Tot apunta a un error en una línia d’alta tensió a les rescloses de Yacyretá i Salto Grande. Aquests errors són habituals i el sistema està preparat per aïllar el problema de la xarxa nacional. Per algun motiu encara desconegut, un ordinador va decidir que el risc era massiu, i va apagar tot el servei.

Com que es va tractar d’una decisió automàtica, van caldre unes quantes hores per restablir l’electricitat, perquè es va haver de fer per etapes. Cap a les set de la tarda de l’Argentina, el 95% dels usuaris ja tenien electricitat. L’apagada hauria pogut ser una catàstrofe, però el govern va tenir sort. El tall va deixar Buenos Aires sense trens, servei de metro i sense semàfors durant almenys dotze hores, però la ciutat estava buida. No és difícil imaginar què hauria passat si el fet s’hagués produït un dia feiner i en hora punta, quan es concentra el gruix dels quatre milions de persones que cada dia entren a la capital per treballar.

Al dia festiu s’hi va afegir que diumenge els argentins van celebrar el Dia del Pare. Les famílies van canviar plans de sortida per menjars ràpids a casa. I el servei de missatgeria per a mòbils va ser l’estrella a falta d’altres mitjans millors per comunicar-se. Els grans perjudicats van ser els restaurants. “Teníem reserves per a 90 persones i només vam tenir 25 coberts”, es queixava la propietària de La Promesa, un establiment situat en una cantonada de Colegiales, un barri de classe mitjana de Buenos Aires. Als supermercats, els veïns compraven espelmes i aigua envasada, atents al fet que l’apagada va afectar també el servei d’aigua, per la caiguda de les bombes elèctriques d’Aysa, l’empresa estatal que presta servei a la capital.

Passada la tempesta, és l’hora de passar comptes amb els polítics. El president Macri no va abandonar les seves vacances (va aprofitar que dilluns era festiu per prendre’s un descans), i va ordenar a Lopetegui que informés i investigués els fets. “Ha estat una cosa inèdita”, va dir Macri des del seu compte de Twitter. “Inesperat”, va dir Lopetegui. Totes les mirades apunten a Transener i a Camesa, la primera privada i la segona estatal, que gestionen el sistema argentí d’interconnexió (SADI). És responsable de transportar l’electricitat que produeixen les grans plantes generadores, com Yacyretá i Salto Grande, i lliurar-la a les companyies que després tracten amb els usuaris, com són Edenor i Edesur. El govern no s’explica com els operadors no van aconseguir aïllar el problema a la zona del litoral, on es va produir, i evitar així que s’estengués a tot el país.

Cal remuntar-se a l’any 2002, en ple col·lapse econòmic de l’Argentina, per registrar una gran apagada. Aquell any, set milions de persones es van quedar sense electricitat a Buenos Aires i vuit províncies, però tot va durar menys de tres hores. Aquest cop l’abast ha estat massiu i ha afectat tota la població argentina i bona part de la uruguaiana, que està connectada al sistema elèctric dels seus veïns.