5 anys d’un rei lligat al 3-O

El rei Felip VI va arribar a la proclamació citant Salvador Espriu –i l’andalús Antonio Machado, el basc Gabriel Aresti i el gallec Castelao– com una picada d’ullet històrica a les lletres perifèriques que van patir la cruesa del bàndol franquista vencedor de la Guerra Civil. “No és un home més que un altre si no fa més que un altre” va ser el colofó literari de Felip VI, tot fent una citació del capítol XVIII del Quixot. Cinc anys després de la seva proclamació al Congrés com a successor de Joan Carles I, el rei Felip VI va aparcar els préstecs literaris en favor de la prosa pròpia per fer una apel·lació al “camí de la convivència” i va reafirmar el seu compromís de continuar servint tots els espanyols amb una confiança plena en un “destí col·lectiu en democràcia i llibertat”.

A diferència de Joan Carles I, que jurava “per Déu i sobre els Sants Evangelis” davant el falangista president de les Corts Alejandro Rodríguez de Valcárcel, Felip VI va renegar de la bíblia i del crucifix en la sessió solemne del 19 de juny del 2014 i va jurar sobre la Constitució sancionada pel seu pare. “Un nou temps”, va proclamar Felip VI.

Com si cada monarca necessités unir la seva font de legitimitat a l’aturada d’un cop, l’establishment espanyol li va servir a Felip VI un relat hagiogràfic segons el qual hi havia un “cop d’estat” en marxa a Catalunya contra el que la inacció de Mariano Rajoy no era suficient. “Som davant l’anunci d’un veritable cop d’estat que esqueixaria una part de la nació [...] una mena de cop d’estat a càmera lenta”, alertava Alfonso Guerra el setembre del 2015 en un article a Tiempo titulat Elecciones trucadas. Quan es va fer realitat el referèndum de l’1-O, la pressió per “aturar el cop” va crear a La Zarzuela el marc mental segons el qual Felip VI tenia en la nit del 3 d’octubre el seu particular 23-F del 1981 que havia legitimat Joan Carles I 36 anys abans. “Tots hem estat testimonis dels fets que s’han anat produint a Catalunya, amb la pretensió final de la Generalitat que sigui proclamada, il·legalment, la independència de Catalunya”, va dir per començar el discurs amb el retrat al fons de Carles III –el rei que va imposar l’escolarització única en castellà– sostenint un bastó en un quadre pintat per Mengs.

Felip VI va legitimar l’aplicació de l’article 155 per la “deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat”. “Davant aquesta situació d’extrema gravetat, que requereix el ferm compromís de tots amb els interessos generals, és responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”, va dir. “Felip VI és conscient que ha perdut molts amics a Catalunya, i que els haurà de recuperar”, sosté Josep Antoni Duran i Lleida. Cinc anys després, el rei lligat al 3-O gaudeix de la censura del CIS, que no pregunta per ell. IU ha adreçat una pregunta al govern de Pedro Sánchez perquè respongui per què el CIS no ha tornat a preguntar per la valoració del rei després que el darrer cop, el 2015, la nota va ser de 4,34. “No és un problema per als espanyols”, opina el director del CIS, José Féliz Tezanos.