Els presos voten abstenció
Sànchez, Turull i Rull aposten per abstenir-se en la investidura de Sánchez però JxCat no té definit el vot
El president i Batet fixaran el ple pensant en la revàlida al setembre i en noves eleccions
“Ni xec ni línia vermella”
Seixanta dies després de les eleccions del 28 d’abril, l’afany de Pedro Sánchez és posar ara en marxa el rellotge de la investidura llançant-se a una sessió al Congrés –a fixar els dies 10, 17 o 24 de juliol– que no sap si serà fallida, i això ha obert ja el debat al si de l’independentisme sobre què votar. Els diputats de JxCat que estan presos a Lledoners, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, van inaugurar el debat ahir amb una carta, única eina de comunicació de la qual no estan privats, en què proposen l’abstenció en el ple d’investidura del president socialista. JxCat, que viu un debat encara obert, no ha definit el sentit del seu vot, com tampoc ho ha fet ERC. El president Sánchez fixarà dimarts una data per al ple del juliol amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i ho farà pensant en una revàlida al setembre i en funció de quan cauria una repetició de les eleccions a la tardor.
El pas endavant fet pels tres diputats presos de JxCat a través d’una carta interna adreçada als companys de partit no només condiciona JxCat pel pes i el valor moral que tenen en la reflexió de Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Sergi Miquel, sinó que de retruc pot arrossegar ERC –que també té el diputat Oriol Junqueras pres– i EH Bildu a madurar el seu camí a l’abstenció. Amb els 123 escons socialistes, si Sánchez suma Unides Podem (42) i el PNB (6) encara necessitaria una abstenció almenys d’ERC (15) per ser investit amb més sís que nos. En el cas dels presos, es dona la circumstància que pel fet de ser suspesos són comptats però no tenen dret a vot, amb la qual cosa el seu vot apareixerà al marcador com a abstenció tot i no poder prémer cap botó perquè estan en una cel·la de Lledoners.
Després que els presos alcessin la veu per carta, Junts per la República, que aglutina part del grup de JxCat al Parlament, va demanar el vot en contra, “per coherència”, perquè “seria absurd que les víctimes de la repressió sortissin al rescat del govern d’un Estat que criminalitza l’independentisme”.
Si el republicà Gabriel Rufián ja va traslladar a la socialista Adriana Lastra que ERC “no ve a bloquejar res”, el president del Parlament, Roger Torrent, delimitava la posició d’obertura. “ERC no posarà ni xecs en blanc, ni línies vermelles. Cosa que vol dir que dependrà del PSOE que ens trobem: si amb el del 155 o amb el del diàleg; si amb el de Pedralbes o amb el de l’Advocacia de l’Estat que demana 12 anys de presó per a Oriol Junqueras”, va argumentar Torrent a Onda Cero.
“No hi ha segona volta”
A Unides Podem, Pablo Iglesias i Irene Montero han assumit que Sánchez busca provar a sortir elegit a la primera amb un regal de la dreta –de Cs o del PP en forma d’abstenció– per més tard seure a negociar de debò amb ells un govern de coalició i ser investit amb èxit al setembre. L’opció de la revàlida d’aquí a dos mesos després de resoldre qui –Sánchez o Iglesias– baixa del burro abans, però, era aigualida per la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, que advertia que Unides Podem tindrà el vot del juliol i prou. “Que no es confiïn, que no parlin de primera i de segona perquè no hi haurà segones voltes”, va desafiar Montero als d’Iglesias. “La investidura no és Joc de trons”, va advertir Lastra a Unides Podem.
10, 17 o 24 de juliol
Quan dimarts al matí Sánchez i Batet es tanquin amb un calendari a la mà, el que faran serà fixar el ple pensant en el juliol i en el més enllà: sobre la taula hi ha tres possibles dates que condicionen una eventual revàlida en forma de segona investidura al setembre –passat el límit legal dels dos mesos– i que, en última instància, determinen la data d’una repetició de les eleccions. Si el dia triat per al ple és el 9 de juliol perquè es voti el dia 10, l’últim intent per arreglar una investidura fallida amb una de bona seria fins al 10 de setembre. El fracàs portaria a noves eleccions el 27 d’octubre.
Si l’opció és fer el ple el 16 i 17 de juliol, un Sánchez derrotat tindria fins al 17 de setembre per tornar-ho a intentar i les eleccions serien el 3 de novembre, amb la particularitat de tancar una campanya el dia de Tots Sants. L’última opció que Sánchez i Batet tenen a mà és fer el ple els dies 23 i 24 de juliol, deixar que els dos mesos per a un segon intent es consumeixin el 24 de setembre i aleshores les eleccions anticipades caurien el 10 de novembre. Paradoxalment, en l’anàlisi de cada escenari es dona per fet que el mes d’agost no seria un mes hàbil per a la negociació, tot i que això no està escrit enlloc.
