Fiscalia vol inhabilitar Torra 1 any i 8 mesos
El ministeri fiscal demana més pena per al president pel llaç groc que la condemna del Suprem a Mas pel 9-N
ERC tanca files amb el cap de govern en el combat contra la repressió i l’exercici de drets negats
Gorka Knörr, nou delegat de la Generalitat a Madrid
Nou pas per asseure Quim Torra al banc dels acusats per desobediència. La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per al president de la Generalitat per haver “desatès obertament” el requeriment de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar el llaç groc del balcó del palau abans del 26-M. El ministeri fiscal, que el titlla de “contumaç”, demana també que se’l multi amb 30.000 euros i la “privació definitiva” del càrrec públic que ocupi i dels honors que comporti durant la condemna. En l’escrit de la fiscalia presentat al TSJC s’afirma que Torra va “evidenciar el seu menyspreu” a l’ordre de la JEC, instigada per Ciutadans, canviant el llaç groc per un de blanc amb una franja vermella. El president va declarar com a investigat davant del jutge el 15 de maig que el requeriment era “il·legal” i provenia d’un organisme “incompetent”: “Sí, vaig desobeir perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans.” Es dona la circumstància que la petició d’inhabilitació de la fiscalia per a Torra pel llaç groc supera la condemna a un any i un mes que el Tribunal Suprem va imposar al president Artur Mas per haver mantingut el procés participatiu del 9-N tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.
“La fiscalia em demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per haver defensat la llibertat d’expressió i haver mantingut el llaç i la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats al Palau de la Generalitat. Cal tornar a exercir i defensar cada dret negat”, va piular Torra amb l’etiqueta #HoTornaremAFer.
La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, va qualificar la petició de la fiscalia d’“absurditat” i una mostra més de l’“onada de repressió” dels darrers dos anys contra l’independentisme, el mateix dia que entrava la Guàrdia Civil al palau per requerir expedients administratius relacionats amb l’1-O. Budó va lamentar que es pretengui inhabilitar algú pel fet que hagi defensat la llibertat d’expressió.
ERC va tancar files amb el president: “La llibertat d’expressió no pot ser un delicte. Estem al teu costat, sempre defensarem els drets i les llibertats!” La portaveu republicana, Marta Vilalta, va escriure a Twitter: “Tot el suport, president Torra. Ens toca seguir lluitant, seguir denunciant la repressió i la vulneració de drets i seguir treballant per la llibertat i la República Catalana!” I també hi va afegir un “ho tornarem a fer”.
Des de Ciutadans, la diputada Lorena Roldán es mostrava preocupada i indignada per “les amenaces de Torra amb aquest «ho tornarem a fer»”. “Estem davant la crònica anunciada d’un nou cop”, deia. Per la seva banda, la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, va demanar al govern que sigui “extremadament escrupolós amb la neutralitat dels edificis i les institucions” i va recórrer a la resposta de manual: que els socialistes respecten els procediments judicials. I la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, va lamentar que una qüestió política hagi acabat una vegada més als tribunals.
Precedent d’inhabilitació
D’altra banda, el govern va nomenar ahir Gorka Knörr nou delegat del govern de la Generalitat a Madrid, en substitució de Ferran Mascarell, que ara és regidor de JxCat a Barcelona. Knörr (Tarragona, 1950) ha desenvolupat la major part de la seva carrera política a Euskadi, primer en el PNB i després a Eusko Alkartasuna, formació de la qual va ser secretari general. El Tribunal Suprem el va inhabilitar per desobediència el 2008 per no haver dissolt, com a vicepresident del Parlament basc, el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak. “Em van treure de les llistes del Parlament precisament a les portes d’un procés al Tribunal Suprem. Era una mena d’inhabilitació preventiva feta pel meu propi partit abans que no ho fes el Tribunal Suprem”, recordava en una entrevista a El Punt Avui el 2016 .
Abans havia estat eurodiputat (1999-2001) i pot ser que, segons com, ho torni a ser, ja que anava de número 5 en la llista de Puigdemont el 26-M.
LA XIFRA
LES FRASES
L’Audiencia jutjarà Trapero a partir del 20 de gener
La secció primera de la sala penal de l’Audiencia Nacional ha fixat per al 20 de gener l’inici del judici contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero per un delicte de rebel·lió, en considerar que va facilitar la celebració de l’1-O i no va frenar “el setge” a la conselleria d’Economia el 20 de setembre anterior. En el judici, que es preveu que s’allargui fins al 19 de març, s’asseuran també al banc dels acusats l’exdirector del cos Pere Soler; l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, per rebel·lió, i la intendent Teresa Laplana, per sedició.
La fixació de la data arriba després que la setmana passada l’Audiencia ratifiqués que és competent per jutjar Trapero i l’antiga direcció de la policia i va tancar la porta als recursos que havien presentat les defenses de Puig i Soler perquè la qüestió s’enjudiciés a Catalunya. El procés es desenvoluparà durant 24 sessions. El tribunal estarà integrat per la presidenta de la sala penal, Concepción Espejel, i els magistrats Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez Valcárcel i el judici tindrà lloc a la seu de l’Audiencia a San Fernando d’Henares.
La fiscalia de l’Audiencia Nacional, que va emetre el seu escrit d’acusació al novembre, demana per a Trapero 11 anys de presó, la mateixa pena que demana per a Soler i Puig, mentre que per a Laplana demana quatre anys de presó.
