Política

PAU RICOMÀ ELS NOSTRES AJUNTAMENTS

ALCALDE DE TARRAGONA

“Hem de revertir la degradació de la ciutat”

NOVA ETAPA · “ERC ha sabut donar la confiança que és un partit que sabrà impulsar la voluntat de canvi a Tarragona” EL PACTE · “No hem fet un front contra Ballesteros ni contra ningú, això va en favor de Tarragona”

Continuaré treballant per tenir una àmplia majoria que permeti penjar pancartes a favor dels presos polítics
El que expressi la façana de l’ajuntament ha de ser una expressió majoritària del que pensa el consistori
Per sobre de la llengua que parli cadascú hi ha uns valors socials que comparteix molta gent i hem d’escoltar-los
No estic aquí per donar lliçons a ningú, tampoc espero que ningú me les doni a mi
Respecte al projecte del Banc d’Espanya, nosaltres no tenim cap voluntat de carregar-nos la feina de ningú
No té cap sentit especular, en el dia d’avui no tinc cap motiu per dubtar del compromís dels comuns amb el pacte de govern
Jo vull que tant Tarragona com Reus vagin molt bé, tots formem part de la mateixa àrea metropolitana

La Tarragona actual llueix el llegat de la Tàrraco romana, una ciutat que va ser fundada al segle III abans de Crist i que es va convertir en un dels punts de poder de l’arc mediterrani. Tot i tenir una llarga i variada història que la contempla, Tarragona, amb més de 130.000 habitants, la setena ciutat més poblada de Catalunya, reunia tots els requisits per ser, a criteri d’alguns, la capital d’un territori fantasiós que van batejar com a Tabàrnia. S’esgrimia que Tarragona té unes singularitats unionistes que l’allunyen del reclam independentista que ressona a la major part del país. La realitat és, però, que el 26 de maig els tarragonins van donar a Esquerra Republicana els suficients vots per fer possible que Pau Ricomà posés fi a 12 anys de govern del PSC. A Tabàrnia, se li esmicolava un dels seus suposats puntals.

Les primeres polèmiques que ha desfermat en accedir a l’alcaldia tenen relació amb les pancartes i amb si les penja o no les penja, ja sigui la de la llibertat dels presos polítics o la del Dia de l’Orgull Gai. Són debats lleugers que quan s’acaba d’aterrar a la plaça de la Font van bé a mode de preescalfament o aquesta serà la dinàmica del mandat?
Jo intento ser conseqüent amb el que he dit sempre, l’ajuntament és la casa de tots els tarragonins. Tinc la meva ideologia i és claríssim el meu compromís amb allò que defenso, però el que expressi la façana de l’ajuntament ha de ser una expressió majoritària del que pensa el consistori. Jo continuaré treballant per tenir una àmplia majoria que permeti penjar pancartes a favor dels presos polítics, i també per donar ressò a altres pretensions.
En quines altres pretensions està pensant?
Penso en causes que afecten drets humans o en altres reivindicacions que puguin ser susceptibles de ser expressades a la façana. La intenció és treballar en un protocol que integri quin reconeixement donem als dies internacionals reconeguts per les Nacions Unides. Es tracta que aquestes reivindicacions no tinguin un paper esporàdic, sinó central, i això no s’ha fet mai fins ara a l’ajuntament de Tarragona. Jo vull que, quan toqui, al balcó central de l’ajuntament, s’hi pengi la bandera LGTBI i, també, que n’hi hagi una el Dia de la Dona, el Dia del Poble Gitano o que hi hagi una pancarta en suport de les persones refugiades.
Parla de la necessitat de tenir majories abans de prendre segons quines decisions però, si no posa la pancarta en favor dels presos polítics, no tem que el seu partit el pugui renyar?
En absolut. El meu partit respecta la gent que hem guanyat les eleccions i és conscient de la diversitat que hi ha a Tarragona. En aquest context, el que més interessa a ERC és que siguem capaços d’explicar-nos. Estem fent un camí. Si fem un exercici de memòria i ens situem un any enrere, que la gent d’Esquerra tinguéssim l’alcaldia de Tarragona era molt difícil d’imaginar. Es parlava de Tabàrnia, una expressió insofrible, i es col·locava Tarragona com una de les seves bases.
I per què creu que s’ha produït aquest canvi a Tarragona? Quines n’han estat les causes?
Tarragona necessitava un canvi profund, no només en clau nacional sinó de moltes més coses. ERC ha sabut liderar aquesta voluntat de canvi, perquè és un partit sòlid i realista, un partit que sap on va, que té ambició i que aposta per la perseverança. El nostre vot té un component sobiranista, però també té un caràcter local molt marcat. De cara a l’elector, ERC ha sabut donar la confiança que és un partit que sabrà impulsar aquesta voluntat de canvi.
Però, no pensa que s’han beneficiat de la inèrcia independentista que hi ha al país?
Sí, és possible, però no només ha estat això. Miri, hi ha moltes zones de Tarragona on es parla castellà de manera majoritària i, si pensem en quina Tarragona volem, també pensem molt en aquests tarragonins. Per sobre de la llengua que parli cadascú, hi ha uns valors socials que comparteix molta gent, i hem de ser capaços d’escoltar-los i de saber donar-los resposta.
Durant la campanya electoral es va fer un tip de dir que Tarragona és una ciutat que no funciona. Tanta feina té per fer?
Molta, moltíssima feina per fer. Tarragona té un endeutament molt alt, i això s’ha de corregir. Hi ha una mancança absoluta de participació ciutadana, tenim equipaments culturals amb molts problemes estructurals i la cultura té un paper molt tangencial. També hi ha problemes amb el manteniment a les escoles i amb altres equipaments municipals. Als barris hi ha instal·lacions esportives molt descuidades, fins i tot hi ha llocs on els joves no es poden dutxar amb aigua calenta. Tot això ha degenerat perquè hi ha hagut una manca d’actuació del govern, i ho volem canviar.
Parla de ”manca d’actuació del govern”, en aquest cas referint-se al PSC, que és a qui vostè relleva, però denuncia tantes ineficàcies que es fa complicat pensar que s’hi hagi arribat per culpa d’una sola causa.
Tarragona és una ciutat que va fer un salt poblacional espectacular. Durant dues dècades del segle passat, la ciutat va triplicar el seu nombre d’habitants. Entre meitat dels anys seixanta i mitjan anys vuitanta, Tarragona va passar de 40.000 a 115.000 habitants, i això té unes conseqüències.
Quan algú nou arriba a un càrrec, sol fer molta fortuna l’expressió “aixecar catifes”. Fa un mes que és alcalde, ha tingut temps d’aixecar-ne alguna i hi ha trobat alguna cosa més que pols?
Estem en la fase inicial de tota la feina que volem fer. Deixeu-nos una mica més d’aire.
Josep Fèlix Ballesteros i alguns dels seus col·laboradors directes estan imputats judicialment per un cas de corrupció, tem descobrir alguna sorpresa que no s’espera?
No ho sé, seria precipitat fer judicis sobre aquest assumpte. Cal fer una diagnosi de la situació i, ara per ara, el que hem de fer és governar amb molt de rigor. Hem trobat un ajuntament que té dificultats de funcionament i això ens impedeix donar una resposta ràpida a la ciutadania.
Quines prioritats es posen a curt termini?
Volem fer consells de districte, i aquesta és una de les coses que tenim intenció de posar en marxa tan ràpid com sigui possible. Si l’Ajuntament no és prou àgil ni musculat per donar resposta a la ciutadania, cal trobar solucions. També considerem que és un tema d’urgència la neteja urbana. Paguem un contracte molt car a l’empresa que realitza el servei i la falta d’higiene a la ciutat és la principal preocupació de la gent. En aquest assumpte, hi hem d’abocar esforços i aclarir què està passant. També hem d’actuar sobre els habitatges que estan en mal estat, la nostra ciutat té un índex molt elevat d’habitatges en estat ruïnós i això s’ha de revertir. En termes generals, hem de revertir la degradació de la ciutat perquè, entre altres coses, comporta una pèrdua de competitivitat turística. Fixem-nos en el barri del Port, hi ha queixes veïnals serioses en aquella zona. I no és una excepció perquè, al centre, el gran espai comercial de la ciutat, la Rambla, està lluny dels seus millors moments. A més, en l’àmbit urbà també tenim un problema que ve de lluny: la falta de cohesió entre els diferents barris de la ciutat. Ja li ho he dit abans, hi ha hagut una manca d’actuació del govern durant massa temps.
Ha fet referència a la Rambla com a espai comercial de capçalera a la ciutat. Què n’opina, del projecte de Ten Brinke per fer una gran àrea comercial, d’oci i restauració al lloc on havia d’anar una botiga d’Ikea?
Si està a les nostres mans aturar-ho, ho aturarem.
Vostè és l’alcalde, si no ho pot aturar vostè, ja em dirà qui.
Estem estudiant el projecte per mirar com ho podem fer. Entenem que ja hi ha una sobreoferta d’aquestes superfícies comercials fora de la ciutat, i que això perjudica els comerços del centre i dels barris. El problema no és el projecte, però hi ha un desequilibri, una sobreoferta comercial d’aquest tipus.
Seran a temps d’aturar-ho?
Ho estem estudiant i no estic en disposició de poder concretar més sobre aquest tema.
En els pròxims mesos, en què notarà el ciutadà de Tarragona que hi ha hagut un canvi de govern i que ERC ha rellevat el PSC després de 12 anys?
Esperem que ho noti en diferents aspectes. La nostra intenció és treballar perquè es noti.
El dia de Corpus vostè va participar activament en la processó i va ser en la comitiva religiosa que va de l’ajuntament cap a la catedral. No és estrany veure un alcalde republicà en un acte marcadament religiós?
I durant el ramadà vaig anar a dos sopars de la comunitat musulmana a la ciutat, i també he anat a una cerimònia de l’església Filadèlfia, una església evangelista de la comunitat gitana. A mi em sembla que tots els col·lectius de Tarragona mereixen el màxim respecte, i no faré distincions. Jo tinc les meves opinions però soc l’alcalde de la ciutat, i entenc que cadascú tingui les seves.
I si el convida Vox o la Fundació Francisco Franco?
No, evidentment que no. Estic parlant de coses serioses. Estic parlant de creences des d’un punt de vista religiós o filosòfic. Aquesta pregunta em sembla molt poc pertinent, sincerament.
Als seus socis d’En Comú Podem, els sembla bé que encapçali processos religioses?
No els sembla res, ni bé ni malament. Cadascú fa el que li sembla que ha de fer. Jo no estic aquí per donar lliçons a ningú, tampoc espero que ningú me les doni a mi.
Potser seria més difícil que ho aprovés la CUP? Encara confia en el fet que s’acabin incorporant al seu pacte de govern?
Jo continuaré provant-ho. Tinc la sensació que s’ha creat un àmbit de confiança mútua per poder treballar plegats, però no hi haurà cap acord que depengui de dibuixar línies vermelles i imposar coses en un calendari, és difícil.
Va lligar un pacte de govern amb els comuns i va aconseguir que Junts per Catalunya i la CUP li donessin suport de cara a la investidura. Els seus detractors l’acusen del fet que l’aliança és tan heterodoxa que només té una cosa en comú, ser un front anti-Ballesteros.Hi està d’acord?
De cap manera, i afirmar-ho és absurd. El que vam dir els quatre partits és que Tarragona necessitava un canvi, però no hem fet un front contra Ballesteros ni contra ningú, això va en favor de Tarragona. El PSC va perdre les eleccions perquè la gent està cansada de la seva manera de fer, res més.
El PSC va ser la llista més votada però va empatar en regidors amb ERC. Les dues llistes van quedar molt per davant de la resta. Els socialistes van intentar arribar a un pacte amb Esquerra?
En cap moment. L’únic que va fer el PSC va ser, durant la campanya, assegurar que la seva voluntat era aconseguir un pacte amb Esquerra. Però nosaltres ja vam dir que la nostra prioritat era fer un canvi en el govern de la ciutat. Després de les eleccions, hauria sigut molt còmode justificar que, amb 7+7, fèiem una majoria suficient, però això no era el que nosaltres havíem promès a la ciutadania. Des de la mateixa nit electoral ja va quedar clar que manteníem la nostra posició, en cap moment vam especular.
De seguida va tenir clar que hi hauria entesa amb En Comú Podem o va témer que hi podria haver un pacte PSC-comuns, com a Barcelona?
El que vam fer des d’Esquerra va ser respectar els seus procediments de decisió, perquè ells tenien les seves assemblees per votar quina posició prenien. Vam intentar ser respectuosos amb els seus mecanismes de decisió i, finalment, el que van decidir ho van fer de manera molt contundent [nota de la redacció: 76 vots a favor de pactar amb ERC i només un vot per donar suport al PSC]. De tota manera, tota la campanya de la candidata d’En Comú Podem havia estat molt clara, sempre parlava de voluntat de propiciar un canvi.
En no ser reescollit, Ballesteros va assegurar que es passaria els quatre anys en l’oposició, que no plegaria de l’Ajuntament. Li haig de fer una pregunta que, ja li ho dic ara, es basa en pura rumorologia. Si Ballesteros decidís repensar-s’ho i dimitir, veuria possible que hi hagués un apropament entre el PSC i els comuns que facilités una moció de censura que el desbanqués a vostè de l’alcaldia?
Això que diu no em preocupa gens ni mica, de veritat. Estem treballant bé amb els comuns, estic molt content de la seva actitud i crec que ells també ho estan de la nostra. No té sentit especular sobre el que pugui passar, ni vull fer-ho, però en el dia d’avui jo no tinc cap motiu per dubtar del compromís dels comuns amb aquest pacte de govern. Cap ni un.
El desenvolupament urbanístic de la ciutat és un dels grans temes que marcarà el mandat?
Sí, és possible. Som partidaris de desenvolupar petits plans per cohesionar la ciutat, són una prioritat.
El pla per urbanitzar la Budellera era un puntal de la política urbanística de Tarragona, el mantenen?
Nosaltres, aquest tema, el tenim claríssim. No volem que aquest pla es faci. La prioritat ha de ser recuperar, rehabilitar i cohesionar la ciutat. Créixer en extensió no ens sembla encertat des de cap punt de vista. Els urbanistes ens diuen que els creixements de la ciutat no impliquen estendre’s en territori.
I del projecte per rehabilitar la Savinosa què en pensa?
Amb la Savinosa el que tenim a hores d’ara és un projecte que hauria d’aprovar la comissió d’Urbanisme. I hem de tenir clar que una cosa és que es digui què es pot fer en aquell espai i una altra cosa és el que finalment hi anirà.
Què s’hi podrà fer?
Doncs s’hi podrà fer un hotel, per exemple, i centres vinculats a la recerca i a la cultura però, en canvi, no s’hi podrà fer una zona comercial. I que s’hi pugui fer alguna cosa no implica que s’hagi de fer ara mateix. Jo sé que la Savinosa és un tema una mica controvertit però, amb les condicions urbanístiques que hi ha, crec que es dona sortida a un espai que és una gran runa. No hi ha cap altra possibilitat que actuar-hi.
I el Banc d’Espanya, què li sembla el projecte Rambla Science?
Pel Banc d’Espanya hi ha un projecte definit i s’ha aconseguit suport dels fons Feder, però en volem conèixer bé els detalls. Diguem d’entrada que nosaltres no tenim cap voluntat de carregar-nos la feina de ningú i, en aquest cas, el que de moment sabem és que es preveu la rehabilitació de l’edifici de l’antic Banc d’Espanya per convertir-lo en un centre de divulgació científica. La subvenció dels Feder és de 2 milions d’euros.
Ha parlat abans de l’activitat comercial de Tarragona. A Reus aparcar és més barat que a Tarragona i és fàcil fer una comparació i concloure que el comerç de la ciutat ho nota.
Tenim un problema a Tarragona, en aquest sentit, perquè els aparcaments més cèntrics són de titularitat privada. Hem de veure com ho gestionem perquè segurament és possible intentar rebaixar el preu dels aparcaments, però també hem de tenir ben present que el model de ciutat que volem és una ciutat més còmoda i accessible per a tothom.
Qui li sembla que llueix més, Reus o Tarragona?
Jo vull que tant Tarragona com Reus vagin molt bé. Tots formem part de la mateixa àrea metropolitana i es tracta de sumar sinergies perquè només així en sortirem tots beneficiats. No s’ha fet res per crear una àrea metropolitana, i no em refereixo només a Reus i Tarragona, penso també en Salou, Vila-seca, Constantí i altres poblacions de l’entorn. Hem de treballar i entendre’ns.

Protagonista de la resurrecció d’ERC a Tarragona

Pau Ricomà farà al desembre 62 anys. Explica que recorda la seva infantesa jugant a pilota a la Rambla. Va estudiar al col·legi Sagrat Cor i al col·legi Sant Pau, abans de fer el batxillerat superior al Seminari. A la universitat, malgrat que va començar estudiant filosofia, es va llicenciar en història. La seva trajectòria professional està estretament vinculada a l’antiga Caixa de Tarragona, entitat que va ser absorbida per Catalunya Caixa i pel BBVA. Ricomà es confessa un home de profund compromís independentista. Amb ell com a cap de cartell, ERC ha ressuscitat a Tarragona. Fa només vuit anys, els republicans van quedar sense representació al consistori tarragoní. Ricomà ha aconseguit l’alcaldia en el segon intent.

El 2015, la seva candidatura va quedar-se a tocar dels 6.000 vots i va ser la tercera força, al darrere del PSC i Ciutadans. El 26 de maig, la llista dels republicans va sumar 12.800 vots, un resultat que li permetia enfilar-se fins al segon lloc, a menys de 500 vots del PSC.

Un empat tècnic que van desnivellar els comuns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament Europeu prohibeix a Puigdemont accedir als seus edificis

Brussel·les

Torra compareixerà dijous al Parlament com a resposta a la sentència en un ple sense votacions

Barcelona

L’original manera de tallar la carretera a Tremp

tremp

La CUP demana la compareixença al Parlament de Buch, Grande-Marlaska i Cunillera

Barcelona

El Col·legi d’Economistes insta els líders polítics a “obrir un procés de negociació” per trobar una “solució pactada”

Barcelona

Denuncien que un jove ha perdut part dels testicles per una agressió de la Policia Nacional a la T-1

barcelona

Els comuns reclamen explicacions a JxCat i ERC per “animar la gent a anar a l’aeroport i rebre’ls a cops de porra”

Barcelona

La Intersindical avisa que després de la sentència “qualsevol manifestació es pot llegir des de l’òptica de la sedició”

barcelona

El pare de Junqueras tem no veure’l mai lliure

Barcelona