“Hem de revertir la degradació de la ciutat”

Jo intento ser con­seqüent amb el que he dit sem­pre, l’ajun­ta­ment és la casa de tots els tar­ra­go­nins. Tinc la meva ide­o­lo­gia i és claríssim el meu com­promís amb allò que defenso, però el que expressi la façana de l’ajun­ta­ment ha de ser una expressió majo­ritària del que pensa el con­sis­tori. Jo con­ti­nuaré tre­ba­llant per tenir una àmplia majo­ria que per­meti pen­jar pan­car­tes a favor dels pre­sos polítics, i també per donar ressò a altres pre­ten­si­ons.

Penso en cau­ses que afec­ten drets humans o en altres rei­vin­di­ca­ci­ons que puguin ser sus­cep­ti­bles de ser expres­sa­des a la façana. La intenció és tre­ba­llar en un pro­to­col que inte­gri quin reco­nei­xe­ment donem als dies inter­na­ci­o­nals reco­ne­guts per les Naci­ons Uni­des. Es tracta que aques­tes rei­vin­di­ca­ci­ons no tin­guin un paper esporàdic, sinó cen­tral, i això no s’ha fet mai fins ara a l’ajun­ta­ment de Tar­ra­gona. Jo vull que, quan toqui, al balcó cen­tral de l’ajun­ta­ment, s’hi pengi la ban­dera LGTBI i, també, que n’hi hagi una el Dia de la Dona, el Dia del Poble Gitano o que hi hagi una pan­carta en suport de les per­so­nes refu­gi­a­des.

En abso­lut. El meu par­tit res­pecta la gent que hem gua­nyat les elec­ci­ons i és cons­ci­ent de la diver­si­tat que hi ha a Tar­ra­gona. En aquest con­text, el que més interessa a ERC és que siguem capaços d’expli­car-nos. Estem fent un camí. Si fem un exer­cici de memòria i ens situem un any enrere, que la gent d’Esquerra tinguéssim l’alcal­dia de Tar­ra­gona era molt difícil d’ima­gi­nar. Es par­lava de Tabàrnia, una expressió inso­fri­ble, i es col·locava Tar­ra­gona com una de les seves bases.

Tar­ra­gona neces­si­tava un canvi pro­fund, no només en clau naci­o­nal sinó de mol­tes més coses. ERC ha sabut lide­rar aquesta volun­tat de canvi, perquè és un par­tit sòlid i rea­lista, un par­tit que sap on va, que té ambició i que aposta per la per­se­ve­rança. El nos­tre vot té un com­po­nent sobi­ra­nista, però també té un caràcter local molt mar­cat. De cara a l’elec­tor, ERC ha sabut donar la con­fiança que és un par­tit que sabrà impul­sar aquesta volun­tat de canvi.

Sí, és pos­si­ble, però no només ha estat això. Miri, hi ha mol­tes zones de Tar­ra­gona on es parla cas­tellà de manera majo­ritària i, si pen­sem en quina Tar­ra­gona volem, també pen­sem molt en aquests tar­ra­go­nins. Per sobre de la llen­gua que parli cadascú, hi ha uns valors soci­als que com­par­teix molta gent, i hem de ser capaços d’escol­tar-los i de saber donar-los res­posta.

Molta, moltíssima feina per fer. Tar­ra­gona té un endeu­ta­ment molt alt, i això s’ha de cor­re­gir. Hi ha una man­cança abso­luta de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, tenim equi­pa­ments cul­tu­rals amb molts pro­ble­mes estruc­tu­rals i la cul­tura té un paper molt tan­gen­cial. També hi ha pro­ble­mes amb el man­te­ni­ment a les esco­les i amb altres equi­pa­ments muni­ci­pals. Als bar­ris hi ha ins­tal·laci­ons espor­ti­ves molt des­cui­da­des, fins i tot hi ha llocs on els joves no es poden dut­xar amb aigua calenta. Tot això ha dege­ne­rat perquè hi ha hagut una manca d’actu­ació del govern, i ho volem can­viar.

Tar­ra­gona és una ciu­tat que va fer un salt pobla­ci­o­nal espec­ta­cu­lar. Durant dues dècades del segle pas­sat, la ciu­tat va tri­pli­car el seu nom­bre d’habi­tants. Entre mei­tat dels anys sei­xanta i mit­jan anys vui­tanta, Tar­ra­gona va pas­sar de 40.000 a 115.000 habi­tants, i això té unes con­seqüències.

Estem en la fase ini­cial de tota la feina que volem fer. Dei­xeu-nos una mica més d’aire.

No ho sé, seria pre­ci­pi­tat fer judi­cis sobre aquest assumpte. Cal fer una diagnosi de la situ­ació i, ara per ara, el que hem de fer és gover­nar amb molt de rigor. Hem tro­bat un ajun­ta­ment que té difi­cul­tats de fun­ci­o­na­ment i això ens impe­deix donar una res­posta ràpida a la ciu­ta­da­nia.

Volem fer con­sells de dis­tricte, i aquesta és una de les coses que tenim intenció de posar en marxa tan ràpid com sigui pos­si­ble. Si l’Ajun­ta­ment no és prou àgil ni mus­cu­lat per donar res­posta a la ciu­ta­da­nia, cal tro­bar solu­ci­ons. També con­si­de­rem que és un tema d’urgència la neteja urbana. Paguem un con­tracte molt car a l’empresa que rea­litza el ser­vei i la falta d’higi­ene a la ciu­tat és la prin­ci­pal pre­o­cu­pació de la gent. En aquest assumpte, hi hem d’abo­car esforços i acla­rir què està pas­sant. També hem d’actuar sobre els habi­tat­ges que estan en mal estat, la nos­tra ciu­tat té un índex molt ele­vat d’habi­tat­ges en estat ruïnós i això s’ha de rever­tir. En ter­mes gene­rals, hem de rever­tir la degra­dació de la ciu­tat perquè, entre altres coses, com­porta una pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat turística. Fixem-nos en el barri del Port, hi ha quei­xes veïnals seri­o­ses en aque­lla zona. I no és una excepció perquè, al cen­tre, el gran espai comer­cial de la ciu­tat, la Ram­bla, està lluny dels seus millors moments. A més, en l’àmbit urbà també tenim un pro­blema que ve de lluny: la falta de cohesió entre els dife­rents bar­ris de la ciu­tat. Ja li ho he dit abans, hi ha hagut una manca d’actu­ació del govern durant massa temps.

Si està a les nos­tres mans atu­rar-ho, ho atu­ra­rem.

Estem estu­di­ant el pro­jecte per mirar com ho podem fer. Ente­nem que ja hi ha una sobre­o­ferta d’aques­tes superfícies comer­ci­als fora de la ciu­tat, i que això per­ju­dica els comerços del cen­tre i dels bar­ris. El pro­blema no és el pro­jecte, però hi ha un dese­qui­li­bri, una sobre­o­ferta comer­cial d’aquest tipus.

Ho estem estu­di­ant i no estic en dis­po­sició de poder con­cre­tar més sobre aquest tema.

Espe­rem que ho noti en dife­rents aspec­tes. La nos­tra intenció és tre­ba­llar perquè es noti.

I durant el ramadà vaig anar a dos sopars de la comu­ni­tat musul­mana a la ciu­tat, i també he anat a una cerimònia de l’església Filadèlfia, una església evan­ge­lista de la comu­ni­tat gitana. A mi em sem­bla que tots els col·lec­tius de Tar­ra­gona merei­xen el màxim res­pecte, i no faré dis­tin­ci­ons. Jo tinc les meves opi­ni­ons però soc l’alcalde de la ciu­tat, i entenc que cadascú tin­gui les seves.

No, evi­dent­ment que no. Estic par­lant de coses seri­o­ses. Estic par­lant de cre­en­ces des d’un punt de vista religiós o filosòfic. Aquesta pre­gunta em sem­bla molt poc per­ti­nent, sin­ce­ra­ment.

No els sem­bla res, ni bé ni mala­ment. Cadascú fa el que li sem­bla que ha de fer. Jo no estic aquí per donar lliçons a ningú, tam­poc espero que ningú me les doni a mi.

Jo con­ti­nuaré pro­vant-ho. Tinc la sen­sació que s’ha creat un àmbit de con­fiança mútua per poder tre­ba­llar ple­gats, però no hi haurà cap acord que depen­gui de dibui­xar línies ver­me­lles i impo­sar coses en un calen­dari, és difícil.

De cap manera, i afir­mar-ho és absurd. El que vam dir els qua­tre par­tits és que Tar­ra­gona neces­si­tava un canvi, però no hem fet un front con­tra Balles­te­ros ni con­tra ningú, això va en favor de Tar­ra­gona. El PSC va per­dre les elec­ci­ons perquè la gent està can­sada de la seva manera de fer, res més.

En cap moment. L’únic que va fer el PSC va ser, durant la cam­pa­nya, asse­gu­rar que la seva volun­tat era acon­se­guir un pacte amb Esquerra. Però nosal­tres ja vam dir que la nos­tra pri­o­ri­tat era fer un canvi en el govern de la ciu­tat. Després de les elec­ci­ons, hau­ria sigut molt còmode jus­ti­fi­car que, amb 7+7, fèiem una majo­ria sufi­ci­ent, però això no era el que nosal­tres havíem promès a la ciu­ta­da­nia. Des de la mateixa nit elec­to­ral ja va que­dar clar que man­teníem la nos­tra posició, en cap moment vam espe­cu­lar.

El que vam fer des d’Esquerra va ser res­pec­tar els seus pro­ce­di­ments de decisió, perquè ells tenien les seves assem­blees per votar quina posició pre­nien. Vam inten­tar ser res­pec­tu­o­sos amb els seus meca­nis­mes de decisió i, final­ment, el que van deci­dir ho van fer de manera molt con­tun­dent [nota de la redacció: 76 vots a favor de pac­tar amb ERC i només un vot per donar suport al PSC]. De tota manera, tota la cam­pa­nya de la can­di­data d’En Comú Podem havia estat molt clara, sem­pre par­lava de volun­tat de pro­pi­ciar un canvi.

Això que diu no em pre­o­cupa gens ni mica, de veri­tat. Estem tre­ba­llant bé amb els comuns, estic molt con­tent de la seva acti­tud i crec que ells també ho estan de la nos­tra. No té sen­tit espe­cu­lar sobre el que pugui pas­sar, ni vull fer-ho, però en el dia d’avui jo no tinc cap motiu per dub­tar del com­promís dels comuns amb aquest pacte de govern. Cap ni un.

Sí, és pos­si­ble. Som par­ti­da­ris de desen­vo­lu­par petits plans per cohe­si­o­nar la ciu­tat, són una pri­o­ri­tat.

Nosal­tres, aquest tema, el tenim claríssim. No volem que aquest pla es faci. La pri­o­ri­tat ha de ser recu­pe­rar, reha­bi­li­tar i cohe­si­o­nar la ciu­tat. Créixer en extensió no ens sem­bla encer­tat des de cap punt de vista. Els urba­nis­tes ens diuen que els crei­xe­ments de la ciu­tat no impli­quen esten­dre’s en ter­ri­tori.

Amb la Savi­nosa el que tenim a hores d’ara és un pro­jecte que hau­ria d’apro­var la comissió d’Urba­nisme. I hem de tenir clar que una cosa és que es digui què es pot fer en aquell espai i una altra cosa és el que final­ment hi anirà.

Doncs s’hi podrà fer un hotel, per exem­ple, i cen­tres vin­cu­lats a la recerca i a la cul­tura però, en canvi, no s’hi podrà fer una zona comer­cial. I que s’hi pugui fer alguna cosa no implica que s’hagi de fer ara mateix. Jo sé que la Savi­nosa és un tema una mica con­tro­ver­tit però, amb les con­di­ci­ons urbanísti­ques que hi ha, crec que es dona sor­tida a un espai que és una gran runa. No hi ha cap altra pos­si­bi­li­tat que actuar-hi.

Pel Banc d’Espa­nya hi ha un pro­jecte defi­nit i s’ha acon­se­guit suport dels fons Feder, però en volem conèixer bé els detalls. Diguem d’entrada que nosal­tres no tenim cap volun­tat de car­re­gar-nos la feina de ningú i, en aquest cas, el que de moment sabem és que es pre­veu la reha­bi­li­tació de l’edi­fici de l’antic Banc d’Espa­nya per con­ver­tir-lo en un cen­tre de divul­gació científica. La sub­venció dels Feder és de 2 mili­ons d’euros.

Tenim un pro­blema a Tar­ra­gona, en aquest sen­tit, perquè els apar­ca­ments més cèntrics són de titu­la­ri­tat pri­vada. Hem de veure com ho ges­ti­o­nem perquè segu­ra­ment és pos­si­ble inten­tar rebai­xar el preu dels apar­ca­ments, però també hem de tenir ben pre­sent que el model de ciu­tat que volem és una ciu­tat més còmoda i acces­si­ble per a tot­hom.

Jo vull que tant Tar­ra­gona com Reus vagin molt bé. Tots for­mem part de la mateixa àrea metro­po­li­tana i es tracta de sumar siner­gies perquè només així en sor­ti­rem tots bene­fi­ci­ats. No s’ha fet res per crear una àrea metro­po­li­tana, i no em refe­reixo només a Reus i Tar­ra­gona, penso també en Salou, Vila-seca, Cons­tantí i altres pobla­ci­ons de l’entorn. Hem de tre­ba­llar i enten­dre’ns.