Política

MIQUEL ÀNGEL MÉNDEZ

ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR (JXCAT)

“No es pot fer la revolució abans que la república”

AMB EL PSC “Treballem per anunciar un acord de govern que ens facilitarà el mandat” canvi “Nosaltres no posem en primer lloc la nostra identitat política, ha arribat un punt en què hem de parlar més i afavorir la reconciliació”

Tenim autonomia per fer qualsevol acord que permeti la governabilitat. En tot cas, no hem començat les hostilitats
Nosaltres no som els responsables de la desunió del sobiranisme. Al contrari, som els que més esforços hem fet
Si l’autopista del Maresme s’allarga, els afectats han de ser els beneficiats. Aquí ja hem patit el peatge durant cinquanta anys

Miquel Àngel Méndez va assumir l’alcaldia de Premià de Mar a mig mandat, substituint l’ara conseller d’Interior, Miquel Buch. En les primeres eleccions com a cap de llista, va perdre molt suport popular però va aconseguir una victòria ajustada. Els partits d’esquerra, tot i sumar, no s’han posat d’acord per forçar un canvi de color a l’Ajuntament.

Ho va veure perdut?
Sí que hi va haver molta incertesa i no sabíem si podríem seguir endavant amb l’alcaldia o si hi hauria un acord de quatre grups, tothom menys Ciutadans, que ens faria fora. De fet, el dia de la investidura jo portava dos discursos, un per si era alcalde i un per si no ho era. No obstant, nosaltres sempre hem considerat que, malgrat perdre suport, el resultat va ser prou satisfactori.
A què atribueix la pèrdua de vots?
A factors interns i externs. Vaig guanyar les primàries del partit però l’altre candidat no ho va acceptar, va muntar la seva pròpia candidatura i va dividir el vot. A banda, tot i que fa deu anys que soc al govern, la meva imatge pública era molt poc coneguda i potser no la vam promocionar prou. Finalment, la nostra marca en general no hi ha ajudat gaire: només cal veure els resultats als pobles del voltant i la conurbació de Barcelona. Els canvis de nom constants, les tensions internes dins la formació i la dificultat de tenir clara la ideologia, tampoc no hi han ajudat.
Se li farà llarg el mandat en solitari amb només cinc regidors amb vuit o nou àrees cada un?
Serà difícil, tindrem més feina. Però encara estem treballant per tenir suport i probablement d’aquí a algunes setmanes podrem anunciar un acord de govern i això ens facilitarà la feina. Si no és així, podem anar treballant i no sé si aquestes coalicions d’esquerres en algun moment es podran entendre i canviar el sentit del govern. Això sempre ho tindrem a sobre.
La seva prioritat era pactar amb el PSC, però amb els retrets i les tensions que hi ha actualment entre l’independentisme per entendre’s amb els avaladors del 155, no sé si seria el millor moment per fer-ho.
El 27 de maig vam posar-nos en contacte amb ERC i el PSC, les formacions polítiques amb què podíem tenir acords estables i que no ens havien tancat les portes durant la campanya electoral. Totes dues ens van deixar de banda. ERC no vol entrar si no obté l’alcaldia, però nosaltres hem guanyat les eleccions i creiem que ens la mereixem. Amb el PSC, en canvi, hi ha més predisposició. Nosaltres creiem que el futur del nostre país està en mans d’aquells que facin servir la paraula reconciliació. A Premià de Mar volem seure amb tothom que vulgui treballar pel poble i intentarem reconciliar les faccions, els grups que no es poden posar d’acord, i crec que a tot el país aquells que utilitzin aquesta paraula seran els que més rèdit polític podran tenir en el futur, perquè hi ha molta gent que està desitjant que s’acabin els dos bàndols i que hi hagi aquesta reconciliació.
Ara dubto si estic entrevistant l’alcalde de JxCat o el candidat de Ciutadans.
Durant la campanya electoral hem parlat amb molta gent del poble i hem detectat aquesta necessitat de reconciliació. Nosaltres no hem posat en primer lloc la nostra identitat política. A Junts per Premià de Mar hi ha una amalgama de persones de totes les ideologies i caràcters. Evitem radicalitats i tenim persones que confien en el sobiranisme i altres que no tant. Nosaltres creiem que hem arribat a un punt en què hem de parlar més entre tots.
Creu que s’entendria que pactés amb una formació que ha avalat el 155? I que es permetria des de la direcció del partit?
Nosaltres tenim autonomia per arribar a qualsevol acord que permeti la governabilitat. En tot cas, aquí la CUP va promoure abans de les eleccions la Taula per la República, on amb ERC es volien comprometre a no pactar amb els partits del 155 i promoure governs favorables a la república. Després de les eleccions, però, com que no van sumar, van girar full i van anar a buscar el PSC del 155. Després d’això, ens sentim alliberats per negociar i parlar amb qualsevol. Nosaltres no hem iniciat les hostilitats. I si les altes esferes no ho veuen, ho hauran d’analitzar millor.
Hi ha forces independentistes que no s’entenen, forces d’esquerres que no s’entenen... Per què és tan complicada, la política?
Perquè en algunes esferes es valora més la cadira o el posicionament que no pas la ideologia o la defensa d’un pensament concret. L’única persona que en aquest país ha defensat i aconseguit la unitat ha estat Artur Mas, que va fer Junts pel Sí, va guanyar les eleccions amb diferència i va ajuntar totes les forces sobiranistes menys la CUP i després el van enviar a la paperera de la història. Crec que a la nostra formació no se li pot retreure que no hagi fet esforços en favor de la unitat sobiranista. En tot cas, les altres forces són les que haurien de donar explicacions.
Durant la campanya electoral es vantava del canvi d’imatge que ha fet Premià des del desembre del 2017, quan va assumir l’alcaldia. Què podem esperar dels pròxims quatre anys?
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb 150 compromisos que volem desenvolupar ara. Mantenir la millora de la imatge de la població, amb més netedat i millors jardins, carrers i asfalts. Després volem desenvolupar les quatre grans pastilles urbanístiques encara edificables i aconseguir el màxim benefici per a la població, sigui en forma d’habitatge social, d’aparcaments, d’espais verds, d’equipaments... Volem fer un poble amable, on tothom tingui coses a fer i pugui treballar, i potenciant el comerç, que és la nostra principal indústria.
Quines mesures pot prendre l’Ajuntament per facilitar l’accés a l’habitatge? Hi ha marge per prendre alguna mesura, tenint en compte les limitacions que tenen?
Sí que n’hi ha, però ha de passar per l’oferta més que no pas per la demanda. Altres grups volen que recuperem els pisos buits i invertir en això, però només podem actuar contra els pisos dels grans tenidors, no dels particulars. A més, si l’Ajuntament es dedica a comprar pisos l’únic que farà és inflar els preus. Per tant, el que cal és construir més. Si recuperem l’oferta social aconseguirem rebaixar el preu del lloguer. També hem de fer línies de subvenció als propietaris per evitar que tinguin els pisos buits. Són mesures lentes que si no venen acompanyades de legislació estatal no seran fàcils d’aconseguir.
Premià es pot acabar convertint en ciutat dormitori?
Això és inevitable i ja ho hem vist a Londres o París, on el radi d’acció és de desenes de quilòmetres. Al baix Maresme estem en la mateixa línia. Ara, això no té per què anar en contra del teixit associatiu, al contrari.
Quins són els principals reptes de la població a llarg termini?
Passen per la costa. Hem de recuperar la mirada al mar. Hem d’aprofitar la riquesa del litoral. L’any passat, amb la construcció del nou port, l’arranjament del passeig Marítim i dels passos inferiors, es va avançar molt. Ara cal regenerar totes les platges. El ministeri té un programa que ens agradaria que desenvolupés com més aviat millor. Les millores en habitatge que ja hem comentat i en mobilitat, traient els cotxes del carrer i fent aparcament soterrani o a les rodalies, són altres assignatures pendents. I també donar vida a la població, per tal que els premianencs no hagin de marxar per comprar o divertir-se.
S’han complert 50 anys del peatge a l’autopista del Maresme i la plataforma Preservem Maresme, que en reclama el rescat, ha lamentat que no ha rebut el suport dels ajuntaments per fer alguna acció reivindicativa. És així? No els interessa que el treguin i pacificar l’N-II?´
És clar que ens interessa, tot el que siguin beneficis per als nostres veïns ens interessa molt. Els premianencs utilitzem molt l’autopista i beneficiar-se de la gratuïtat seria molt important. A més, això implicaria que podríem treballar per convertir l’actual N-II en un bulevard. A Mataró ja ho han començat a fer i nosaltres també volem pacificar la carretera. El legítim conseller de Territori, Josep Rull, es va comprometre que el 2021 s’acabaria el peatge i, per tant, s’ha de treballar en aquesta línia. Ni a mi ni als meus regidors se’ns ha adreçat ningú de Preservem Maresme reclamant suport, però tot el que es faci serà positiu.
Es parla que es podria allargar la concessió del peatge per una ampliació de la via fins a Lloret. En sap res?
No directament, però en tot cas no entendria que es fes. Si del que es tracta és de finançar l’allargament de l’autopista i ho ha de fer la iniciativa privada perquè els fons públics no són suficients, trobo que els afectats haurien de ser els beneficiats. Nosaltres ja hem patit durant cinquanta anys el peatge i quan es va ampliar fins a Tordera ja es va allargar la concessió.
El municipalisme pot ajudar en el procés que hem iniciat cap a la república?
Crec que sí, però abans ens hem d’entendre els partits que la desitgem. No entenc que hi hagi persones amb una visió decidida de sobiranisme que demanin unitat i no prediquin amb l’exemple. Hem d’intentar que aquesta unitat en algun moment sigui efectiva. Si es vol un país propi, el primer que hem de posar al davant és això. No es pot fer la revolució abans que la república. Si arribem algun dia a la nostra república, llavors ja exposarem les ideologies i seguirem endavant. Veig difícil la unitat, però l’hem de tenir entre els que volem un país amb autogovern i amb les persones que no pensen igual, perquè viure en bàndols dividits i enfrontats no és la millor manera. En tot cas, nosaltres no hem obert les hostilitats. Quan Mas i Junqueras van fer Junts pel Sí es va acordar que es donaria suport a les llistes més votades, però després de les municipals del 2015 ens van fer fora de Montgat i Vilassar tot i guanyar. Nosaltres no som els responsables d’aquesta manca d’unitat, al contrari. Som els que més esforços hem fet.

Un home de números, amb ritme i amb cor blaugrana

Nascut a Barcelona fa 59 anys, Miquel Àngel Méndez ja en fa deu que és al govern de Premià de Mar. Bona part de les seves responsabilitats tenien a veure amb l’economia del municipi, aspecte on es movia amb desimboltura, atès que després de diplomar-se en empresarials va exercir durant dècades com a director d’oficina a la principal entitat financera del país. Actualment està prejubilat. Méndez va esdevenir alcalde el 2017 per la renúncia de Miquel Buch i ara ha obtingut el suport dels premianencs després d’una etapa convulsa al seu partit. Podrà mantenir un dels hàbits que feia periòdicament: recórrer la població en bicicleta i prendre notes o fotografies dels aspectes que calia millorar. En l’aspecte professional es considera rigorós, persistent i autoexigent i li agrada dedicar el temps lliure a aficions com el ball i seguir el Barça. De fet, Méndez va presidir la penya blaugrana de Premià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona