Política

MIQUEL ÀNGEL MÉNDEZ

ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR (JXCAT)

“No es pot fer la revolució abans que la república”

AMB EL PSC “Treballem per anunciar un acord de govern que ens facilitarà el mandat” canvi “Nosaltres no posem en primer lloc la nostra identitat política, ha arribat un punt en què hem de parlar més i afavorir la reconciliació”

Tenim autonomia per fer qualsevol acord que permeti la governabilitat. En tot cas, no hem començat les hostilitats
Nosaltres no som els responsables de la desunió del sobiranisme. Al contrari, som els que més esforços hem fet
Si l’autopista del Maresme s’allarga, els afectats han de ser els beneficiats. Aquí ja hem patit el peatge durant cinquanta anys

Miquel Àngel Méndez va assu­mir l’alcal­dia de Premià de Mar a mig man­dat, subs­ti­tuint l’ara con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch. En les pri­me­res elec­ci­ons com a cap de llista, va per­dre molt suport popu­lar però va acon­se­guir una victòria ajus­tada. Els par­tits d’esquerra, tot i sumar, no s’han posat d’acord per forçar un canvi de color a l’Ajun­ta­ment.

Ho va veure per­dut?
Sí que hi va haver molta incer­tesa i no sabíem si podríem seguir enda­vant amb l’alcal­dia o si hi hau­ria un acord de qua­tre grups, tot­hom menys Ciu­ta­dans, que ens faria fora. De fet, el dia de la inves­ti­dura jo por­tava dos dis­cur­sos, un per si era alcalde i un per si no ho era. No obs­tant, nosal­tres sem­pre hem con­si­de­rat que, mal­grat per­dre suport, el resul­tat va ser prou satis­fac­tori.
A què atri­bu­eix la pèrdua de vots?
A fac­tors interns i externs. Vaig gua­nyar les primàries del par­tit però l’altre can­di­dat no ho va accep­tar, va mun­tar la seva pròpia can­di­da­tura i va divi­dir el vot. A banda, tot i que fa deu anys que soc al govern, la meva imatge pública era molt poc cone­guda i pot­ser no la vam pro­mo­ci­o­nar prou. Final­ment, la nos­tra marca en gene­ral no hi ha aju­dat gaire: només cal veure els resul­tats als pobles del vol­tant i la conur­bació de Bar­ce­lona. Els can­vis de nom cons­tants, les ten­si­ons inter­nes dins la for­mació i la difi­cul­tat de tenir clara la ide­o­lo­gia, tam­poc no hi han aju­dat.
Se li farà llarg el man­dat en soli­tari amb només cinc regi­dors amb vuit o nou àrees cada un?
Serà difícil, tin­drem més feina. Però encara estem tre­ba­llant per tenir suport i pro­ba­ble­ment d’aquí a algu­nes set­ma­nes podrem anun­ciar un acord de govern i això ens faci­li­tarà la feina. Si no és així, podem anar tre­ba­llant i no sé si aques­tes coa­li­ci­ons d’esquer­res en algun moment es podran enten­dre i can­viar el sen­tit del govern. Això sem­pre ho tin­drem a sobre.
La seva pri­o­ri­tat era pac­tar amb el PSC, però amb els retrets i les ten­si­ons que hi ha actu­al­ment entre l’inde­pen­den­tisme per enten­dre’s amb els ava­la­dors del 155, no sé si seria el millor moment per fer-ho.
El 27 de maig vam posar-nos en con­tacte amb ERC i el PSC, les for­ma­ci­ons polítiques amb què podíem tenir acords esta­bles i que no ens havien tan­cat les por­tes durant la cam­pa­nya elec­to­ral. Totes dues ens van dei­xar de banda. ERC no vol entrar si no obté l’alcal­dia, però nosal­tres hem gua­nyat les elec­ci­ons i cre­iem que ens la merei­xem. Amb el PSC, en canvi, hi ha més pre­dis­po­sició. Nosal­tres cre­iem que el futur del nos­tre país està en mans d’aquells que facin ser­vir la paraula recon­ci­li­ació. A Premià de Mar volem seure amb tot­hom que vul­gui tre­ba­llar pel poble i inten­ta­rem recon­ci­liar les fac­ci­ons, els grups que no es poden posar d’acord, i crec que a tot el país aquells que uti­lit­zin aquesta paraula seran els que més rèdit polític podran tenir en el futur, perquè hi ha molta gent que està desit­jant que s’aca­bin els dos bàndols i que hi hagi aquesta recon­ci­li­ació.
Ara dubto si estic entre­vis­tant l’alcalde de JxCat o el can­di­dat de Ciu­ta­dans.
Durant la cam­pa­nya elec­to­ral hem par­lat amb molta gent del poble i hem detec­tat aquesta neces­si­tat de recon­ci­li­ació. Nosal­tres no hem posat en pri­mer lloc la nos­tra iden­ti­tat política. A Junts per Premià de Mar hi ha una amal­gama de per­so­nes de totes les ide­o­lo­gies i caràcters. Evi­tem radi­ca­li­tats i tenim per­so­nes que con­fien en el sobi­ra­nisme i altres que no tant. Nosal­tres cre­iem que hem arri­bat a un punt en què hem de par­lar més entre tots.
Creu que s’enten­dria que pactés amb una for­mació que ha ava­lat el 155? I que es per­me­tria des de la direcció del par­tit?
Nosal­tres tenim auto­no­mia per arri­bar a qual­se­vol acord que per­meti la gover­na­bi­li­tat. En tot cas, aquí la CUP va pro­moure abans de les elec­ci­ons la Taula per la República, on amb ERC es volien com­pro­me­tre a no pac­tar amb els par­tits del 155 i pro­moure governs favo­ra­bles a la república. Després de les elec­ci­ons, però, com que no van sumar, van girar full i van anar a bus­car el PSC del 155. Després d’això, ens sen­tim alli­be­rats per nego­ciar i par­lar amb qual­se­vol. Nosal­tres no hem ini­ciat les hos­ti­li­tats. I si les altes esfe­res no ho veuen, ho hau­ran d’ana­lit­zar millor.
Hi ha for­ces inde­pen­den­tis­tes que no s’ente­nen, for­ces d’esquer­res que no s’ente­nen... Per què és tan com­pli­cada, la política?
Perquè en algu­nes esfe­res es valora més la cadira o el posi­ci­o­na­ment que no pas la ide­o­lo­gia o la defensa d’un pen­sa­ment con­cret. L’única per­sona que en aquest país ha defen­sat i acon­se­guit la uni­tat ha estat Artur Mas, que va fer Junts pel Sí, va gua­nyar les elec­ci­ons amb diferència i va ajun­tar totes les for­ces sobi­ra­nis­tes menys la CUP i després el van enviar a la pape­rera de la història. Crec que a la nos­tra for­mació no se li pot retreure que no hagi fet esforços en favor de la uni­tat sobi­ra­nista. En tot cas, les altres for­ces són les que hau­rien de donar expli­ca­ci­ons.
Durant la cam­pa­nya elec­to­ral es van­tava del canvi d’imatge que ha fet Premià des del desem­bre del 2017, quan va assu­mir l’alcal­dia. Què podem espe­rar dels pròxims qua­tre anys?
Nosal­tres ens vam pre­sen­tar a les elec­ci­ons amb 150 com­pro­mi­sos que volem desen­vo­lu­par ara. Man­te­nir la millora de la imatge de la població, amb més nete­dat i millors jar­dins, car­rers i asfalts. Després volem desen­vo­lu­par les qua­tre grans pas­ti­lles urbanísti­ques encara edi­fi­ca­bles i acon­se­guir el màxim bene­fici per a la població, sigui en forma d’habi­tatge social, d’apar­ca­ments, d’espais verds, d’equi­pa­ments... Volem fer un poble ama­ble, on tot­hom tin­gui coses a fer i pugui tre­ba­llar, i poten­ci­ant el comerç, que és la nos­tra prin­ci­pal indústria.
Qui­nes mesu­res pot pren­dre l’Ajun­ta­ment per faci­li­tar l’accés a l’habi­tatge? Hi ha marge per pren­dre alguna mesura, tenint en compte les limi­ta­ci­ons que tenen?
Sí que n’hi ha, però ha de pas­sar per l’oferta més que no pas per la demanda. Altres grups volen que recu­pe­rem els pisos buits i inver­tir en això, però només podem actuar con­tra els pisos dels grans teni­dors, no dels par­ti­cu­lars. A més, si l’Ajun­ta­ment es dedica a com­prar pisos l’únic que farà és inflar els preus. Per tant, el que cal és cons­truir més. Si recu­pe­rem l’oferta social acon­se­gui­rem rebai­xar el preu del llo­guer. També hem de fer línies de sub­venció als pro­pi­e­ta­ris per evi­tar que tin­guin els pisos buits. Són mesu­res len­tes que si no venen acom­pa­nya­des de legis­lació esta­tal no seran fàcils d’acon­se­guir.
Premià es pot aca­bar con­ver­tint en ciu­tat dor­mi­tori?
Això és ine­vi­ta­ble i ja ho hem vist a Lon­dres o París, on el radi d’acció és de dese­nes de quilòmetres. Al baix Maresme estem en la mateixa línia. Ara, això no té per què anar en con­tra del tei­xit asso­ci­a­tiu, al con­trari.
Quins són els prin­ci­pals rep­tes de la població a llarg ter­mini?
Pas­sen per la costa. Hem de recu­pe­rar la mirada al mar. Hem d’apro­fi­tar la riquesa del lito­ral. L’any pas­sat, amb la cons­trucció del nou port, l’arran­ja­ment del pas­seig Marítim i dels pas­sos infe­ri­ors, es va avançar molt. Ara cal rege­ne­rar totes les plat­ges. El minis­teri té un pro­grama que ens agra­da­ria que desen­vo­lupés com més aviat millor. Les millo­res en habi­tatge que ja hem comen­tat i en mobi­li­tat, tra­ient els cot­xes del car­rer i fent apar­ca­ment soter­rani o a les roda­lies, són altres assig­na­tu­res pen­dents. I també donar vida a la població, per tal que els pre­mi­a­nencs no hagin de mar­xar per com­prar o diver­tir-se.
S’han com­plert 50 anys del peatge a l’auto­pista del Maresme i la pla­ta­forma Pre­ser­vem Maresme, que en reclama el res­cat, ha lamen­tat que no ha rebut el suport dels ajun­ta­ments per fer alguna acció rei­vin­di­ca­tiva. És així? No els interessa que el tre­guin i paci­fi­car l’N-II?´
És clar que ens interessa, tot el que siguin bene­fi­cis per als nos­tres veïns ens interessa molt. Els pre­mi­a­nencs uti­lit­zem molt l’auto­pista i bene­fi­ciar-se de la gratuïtat seria molt impor­tant. A més, això impli­ca­ria que podríem tre­ba­llar per con­ver­tir l’actual N-II en un bule­vard. A Mataró ja ho han començat a fer i nosal­tres també volem paci­fi­car la car­re­tera. El legítim con­se­ller de Ter­ri­tori, Josep Rull, es va com­pro­me­tre que el 2021 s’aca­ba­ria el peatge i, per tant, s’ha de tre­ba­llar en aquesta línia. Ni a mi ni als meus regi­dors se’ns ha adreçat ningú de Pre­ser­vem Maresme recla­mant suport, però tot el que es faci serà posi­tiu.
Es parla que es podria allar­gar la con­cessió del peatge per una ampli­ació de la via fins a Llo­ret. En sap res?
No direc­ta­ment, però en tot cas no enten­dria que es fes. Si del que es tracta és de finançar l’allar­ga­ment de l’auto­pista i ho ha de fer la ini­ci­a­tiva pri­vada perquè els fons públics no són sufi­ci­ents, trobo que els afec­tats hau­rien de ser els bene­fi­ci­ats. Nosal­tres ja hem patit durant cin­quanta anys el peatge i quan es va ampliar fins a Tor­dera ja es va allar­gar la con­cessió.
El muni­ci­pa­lisme pot aju­dar en el procés que hem ini­ciat cap a la república?
Crec que sí, però abans ens hem d’enten­dre els par­tits que la desit­gem. No entenc que hi hagi per­so­nes amb una visió deci­dida de sobi­ra­nisme que dema­nin uni­tat i no pre­di­quin amb l’exem­ple. Hem d’inten­tar que aquesta uni­tat en algun moment sigui efec­tiva. Si es vol un país propi, el pri­mer que hem de posar al davant és això. No es pot fer la revo­lució abans que la república. Si arri­bem algun dia a la nos­tra república, lla­vors ja expo­sa­rem les ide­o­lo­gies i segui­rem enda­vant. Veig difícil la uni­tat, però l’hem de tenir entre els que volem un país amb auto­go­vern i amb les per­so­nes que no pen­sen igual, perquè viure en bàndols divi­dits i enfron­tats no és la millor manera. En tot cas, nosal­tres no hem obert les hos­ti­li­tats. Quan Mas i Jun­que­ras van fer Junts pel Sí es va acor­dar que es dona­ria suport a les llis­tes més vota­des, però després de les muni­ci­pals del 2015 ens van fer fora de Mont­gat i Vilas­sar tot i gua­nyar. Nosal­tres no som els res­pon­sa­bles d’aquesta manca d’uni­tat, al con­trari. Som els que més esforços hem fet.

Un home de números, amb ritme i amb cor blaugrana

Nascut a Barcelona fa 59 anys, Miquel Àngel Méndez ja en fa deu que és al govern de Premià de Mar. Bona part de les seves responsabilitats tenien a veure amb l’economia del municipi, aspecte on es movia amb desimboltura, atès que després de diplomar-se en empresarials va exercir durant dècades com a director d’oficina a la principal entitat financera del país. Actualment està prejubilat. Méndez va esdevenir alcalde el 2017 per la renúncia de Miquel Buch i ara ha obtingut el suport dels premianencs després d’una etapa convulsa al seu partit. Podrà mantenir un dels hàbits que feia periòdicament: recórrer la població en bicicleta i prendre notes o fotografies dels aspectes que calia millorar. En l’aspecte professional es considera rigorós, persistent i autoexigent i li agrada dedicar el temps lliure a aficions com el ball i seguir el Barça. De fet, Méndez va presidir la penya blaugrana de Premià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia