La CUP afronta un canvi de rumb, cares i fins i tot sigles
L’assemblea debat demà una ponència que aposta per abandonar el bloqueig, buscar aliances i renovar l’estructura
Reivindiquen la desobediència i avisen que no hi ha prou força per a una DUI
Els mals resultats electorals després d’un fort creixement, la falta d’un full de ruta alternatiu després de l’1-O i una política parlamentària de bloqueig que no ha obtingut cap resposta han deixat la CUP amb el pas canviat i envoltada d’un silenci polític i mediàtic que ha obligat la formació a repensar-se.
D’un any ençà, dirigents i militants de la candidatura han estat reflexionant sobre el futur de la formació i s’ha optat per iniciar un nou cicle a partir de l’assemblea nacional que demà diumenge celebren a Celrà i on es debatrà i es discutirà —l’aprovació final serà telemàtica el 28 de juliol— una ponència política que inclou reformes tant pel que fa a l’estructura dels diferents òrgans de decisió com a l’estratègia per construir una proposta independentista, socialista, antiracista, feminista i ecologista. El text ja ha rebut un centenar d’esmenes.
Així, una de les primeres coses que es pretén canviar és la política de bloqueig que mantenia el grup parlamentari a la cambra. L’abstenció a la investidura de Torra tampoc no ha donat bons resultats amb una paràlisi constant i, tal com expliquen els seus dirigents: “Ens creiem més el full de ruta del govern i la investidura de Puigdemont nosaltres que els seus responsables”, lamentava l’exdiputat i membre del secretariat nacional Albert Botran. Per aquest motiu, han donat la volta a la manera d’exercir la política i a partir d’ara passaran a ser propositius tenint en compte que els quatre diputats de la CUP poden ser decisius per al flanc independentista. A la llei Aragonès dels serveis públics, que tot sembla indicar que serà el pròxim camp de batalla entre el govern i l’oposició, la CUP, des d’un rebuig profund a la llei, hi presentarà text alternatiu i esmenes. La formació no abandona en absolut l’exercici del dret a l’autodeterminació i la lluita per la sobirania, però considera que ara no hi ha prou força per aprovar una declaració unilateral d’independència (DUI) i que la repressió de l’Estat espanyol, a més a més, genera resignació entre la societat.
Per anar fent camí i emprendre “l’embat contra l’Estat”, la CUP no abandona el camí de la desobediència civil davant “les lleis i els poders injustos” amb l’objectiu de continuar “tensant els límits del règim del 78 i de la Unió Europea” per aconseguir un referèndum d’autodeterminació.
La mobilització i les campanyes per aconseguir el suport internacional seran altres eines per fer-lo possible, però en un àmbit local el projecte polític de sobirania també va lligat a la consecució dels drets socials, econòmics, polítics i culturals, per la qual cosa la formació es continuarà oposant de manera rotunda a la privatització de serveis amb noves mesures de xoc adreçades al 99% de la població i que tenen a veure amb l’ecologisme, el feminisme i els drets socials i laborals.
Finalment, la formació planteja un treball per fer noves aliances amb altres moviments socials i polítics, per la qual cosa posa sobre la taula la possibilitat de canviar també les sigles de la candidatura.
LES FRASES
La denúncia de l’exdiputada Boya continua pendent
La formació afronta una renovació de dalt a baix amb un tema polèmic sobre la taula que la formació encara no ha resolt quatre mesos després de fer-se públic. Es tracta de la denúncia que va presentarà l’exdiputada i exportaveu Mireia Boya d’un cas d’agressió psicològica contra un company de la formació. La denúncia i la marxa de Boya del partit va anar acompanyada de tres renúncies més de membres del secretariat nacional.
La denúncia va ser registrada enmig del procés de redacció d’un protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes. Es tracta d’una eina pionera entre les organitzacions polítiques del país i pretén generar espais segurs per a les dones de la formació a partir d’una funció “preventiva” que revisa les “pràctiques” i els “discursos”. El protocol no descarta sancions com ara l’expulsió per a casos greus. El cas de Boya continua treballant-se en la comissió feminista, que té el suport d’experts i està en fase d’entrevistes presencials. La formació defensa la metodologia perquè l’objectiu és garantir els drets de tots els afectats, afrontar el cas amb les màximes garanties i respectar el tempo de la dona.
