Política

XAVI PAZ

ALCALDE DE MOLINS DE REI (PSC)

“Jo no soc 155”

Factura ·

“Si Junts ha perdut vot no és per haver governat amb el PSC, és per haver trencat un govern que funcionava”

“Regidors del grup municipal socialista han participat activament en l’1-O i són independentistes declarats”

Vam quedar sorpresos de la manca de voluntat de diàleg d’ERC, amb la qual també faríem majoria absoluta
Amb Junts ens uneix una experiència de govern, plantejaments de poble que s’han treballat conjuntament
Els espais de tots haurien d’estar nets d’aquests símbols [llaços grocs] perquè ja hi ha altres llocs del municipi on es poden penjar

El socialista Xavi Paz torna a ser alcalde després que Junts per Molins, ERC i la CUP no es posessin d’acord per reeditar el pacte a què havien arribat després que el PDeCAT expulsés el PSC de l’executiu, l’octubre del 2017, arran del 155. Paz governava amb Convergència des del 2011, primer com a alcalde i després com a primer tinent d’alcalde.

Vostè va guanyar les eleccions municipals del 26-M amb 4.000 vots i 2 regidors més. A què atribueix la victòria? En part a l’efecte Pedro Sánchez?
Sens dubte que, després de les eleccions del 2011, el 2015 afrontàvem unes eleccions municipals en què el conjunt del socialisme ajudava, però no és l’única clau que explica els resultats que hem tingut. Amb 13 punts menys de participació, a les municipals vam superar amb més de 300 vots el nostre resultat de les generals; per tant, és evident que hi ha una resposta local molt clara de confiança en un equip molt transversal que ve avalat per una experiència i una acció de govern de sis anys i mig, del 2011 al 2017, i donada la situació de descoordinació i desgavell de l’anterior govern aposta clarament pel nostre equip i la meva figura per tal de redreçar la situació, que en molts aspectes requereix un redreçament ràpid i urgent.
En canvi, Puigdemont va guanyar les europees a Molins. Unes 900 persones que van votar-lo a vostè no van fer el mateix a l’urna europea el mateix 26-M.
La ciutadania ha anat madurant, en el sentit que valora cada elecció segons el que es decideix. La dinàmica de les europees era una i la dinàmica de les locals, una altra. Això no va fer res més que confirmar el que ens transmetien molts veïns durant la campanya: “No soc històricament dels vostres, però aquesta vegada us donaré suport a vosaltres perquè cal redreçar l’Ajuntament de Molins.”
En quins aspectes?
Molts. El dia a dia, tenir cura de l’espai públic, que funcionin els serveis municipals, la situació generada en el personal de la casa, l’ambició a l’hora d’afrontar reptes importants que necessita Molins... Aquesta experiència de govern que es va trencar en els darrers 18 mesos permetent l’entrada de companys regidors que requerien un aprenentatge a l’hora de decidir i pilotar el govern municipal. I és precisament això el que ens situa en un escenari en què és evident que en aquestes eleccions municipals nosaltres hem superat les nostres fronteres tradicionals com a partit.
Votants independentistes.
No només votants. Jo no amago des del 2015 que inclús alguns companys regidors del grup municipal socialista han participat activament en l’1-O i són independentistes declarats. Nosaltres no hem perdut aquesta capacitat d’incorporar veïns atrets pel nostre projecte local. Malgrat la situació extraordinària del país, no hem perdut la capacitat d’incorporar aquests companys al nostre equip. De la mateixa manera que aquestes persones el 2017 participaven en un procés de país, quinze dies més tard alertaven a l’anterior alcalde que una cosa era el procés i una altra l’experiència de govern de Molins. I ells no interpretaven que el que estava passant legitimava el trencament d’aquella experiència positiva de govern. Aquesta és l’altra clau: si hi ha hagut una pèrdua de votant de Junts per Molins no és per haver tingut aquella experiència de govern amb els socialistes, és per haver trencat una cosa que funcionava sense estar justificat amb cap motiu local.
Vostè és 155?
Hi ha un desconeixement profund del que hem fet nosaltres a Molins. És legítim que determinats ciutadans puguin arribar a pensar això, jo evidentment no ho comparteixo, però el que no pot ser és un argument per a l’exclusió i un cordó sanitari cap al PSC. Jo això ho he parlat amb companys d’ERC que poden arribar a oferir aquest argument a Molins però que no s’aguanta ni travessant de municipi i anant a Sant Cugat del Vallès, i, per tant, aquest argument ja no s’aguanta. Els partits polítics farien bé de recuperar la coherència en els seus plantejaments. Si es vol mantenir una coherència global, s’ha de poder mantenir a tot arreu. Si es demana el respecte per la llista més votada com ha demanat Ernest Maragall, l’hauria de poder demanar a tot arreu, també a la Diputació de Barcelona.
Vostè ha governat molts anys amb l’antiga Convergència. Se sent més còmode amb l’espai postconvergent que amb forces d’esquerres, ERC, la CUP...?
Jo puc parlar pel que he experimentat. Vam estar governant sis anys i mig amb l’antiga CDC i el mateix alcalde responsable del trencament d’aquell acord valorava que aquell pacte estava funcionant bé. Això no menysté la nostra voluntat d’aplicar polítiques progressistes, que surten molt avalades amb el resultat de les municipals. Jo em mantinc ferm en la voluntat de construir un govern fort. Vam quedar sorpresos de la manca de voluntat de diàleg d’un grup municipal com ERC, amb la qual també faríem majoria absoluta. Amb Junts ens uneix una experiència de govern, plantejaments de poble que s’han treballat conjuntament. També hem estat capaços de parlar amb una força amb qui algú podria pensar que estem diametralment oposats en alguns aspectes però que en altres trobem sinergies com és la CUP. I per descomptat també hem parlat amb Reviu Molins en Comú.
Per què creu que aquest cop no s’ha posat d’acord el tripartit independentista?
Quan parles amb ells al final el que demostren és una de les evidències de què nosaltres érem coneixedors al llarg del darrer any, i són les profundes discrepàncies, baralles i desacords entre els membres d’aquell govern. Quan parles amb ells et diuen que més enllà que inicialment hi hagués un puntal en aquell acord, que era fer República, l’eix independentista, en el dia a dia tots et reconeixen que el govern de Molins és per resoldre els problemes d’àmbit municipal, i aquí hem pogut veure en el decurs dels darrers 18 mesos que hi havia profundes discrepàncies, fins a l’extrem que ha estat el grup municipal socialista el que ha salvat alguna de les votacions que portava el govern municipal davant l’abstenció d’ERC o la CUP.
Com es refan els ponts entre el PSC i el PDeCAT des del trencament pel 155?
Hem parlat més en les darreres tres setmanes que en els darrers divuit mesos. La política no es fa des del ressentiment, sinó des de la constructivitat, la positivitat i la mirada al futur. No vol dir deixar de tenir memòria, però que passés el que va passar no ens inhabilita per cercar camins de col·laboració. La relació de forces és una altra i Molins necessita un govern fort.
Vostè devia coincidir i tractar amb Oriol Junqueras com a alcaldes a banda i banda del riu Llobregat.
Sí, hi vaig coincidir. Tinc molt present un acte en què va venir a la sala de plens, el 2012, a la signatura d’un conveni per l’Oficina Municipal d’Habitatge entre Molins i Sant Vicenç dels Horts. Molins oferia els serveis de l’oficina a diferents municipis del nostre entorn. Hi vaig coincidir amb la naturalesa de dos alcaldes que signen un conveni pel bé del conjunt dels seus veïns. No puc parlar de cap aprofundiment més en la relació.
L’aniria a visitar a la presó?
[Pensa llargament] Entenc que hi ha moltes més persones amb molta més relació que segur que l’anirien a veure abans que jo. Dins el partit ja hi ha hagut companys que sí que hi tenien molta relació i de fet fa mesos es va publicar que els alcaldes de Cornellà i Sant Joan Despí l’havien anat a veure, i algun diputat. Des de la comprensió de la situació personal que està travessant, crec que s’ha de mantenir el respecte a la decisió judicial. La política no pot fracassar per l’acció de la justícia, de la mateixa manera que l’acció de la justícia no és el defuig de la manca de política. Vaig mostrar la meva solidaritat amb l’exalcalde Joan Ramon Casals el 4 de juliol quan va comparèixer al jutjat [per l’1-O]. Li vaig dir que ens unia una experiència de govern i moltes hores parlades pel bé de Molins i també parlant i discrepant del model de país, que considerava que la situació política s’havia de resoldre des de la política i mai des de la justícia, i que la manca de projecte polític que havia mostrat l’anterior govern d’Espanya no podia ser resolta per la justícia. Em solidaritzo amb l’exalcalde Casals i li envio una forta abraçada.
Teniu penjat un llaç groc i una pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats a la façana de l’ajuntament. Això es queda així?
Això és aquí i hi ha una majoria independentista a la sala de plens.
Però vostè els voldria fora?
Jo crec que els espais de tots haurien d’estar nets d’aquests símbols perquè ja hi ha altres llocs del municipi on es poden penjar. Però soc molt coneixedor del pensament del conjunt de molinencs i de la relació de forces a la sala de plens. De la mateixa manera que molts em deien que posés més símbols, també n’hi ha d’altres que em demanen la retirada d’uns altres. Ara per ara, tot es deixa en la mateixa situació.
Entre els reptes de Molins hi ha millorar la mobilitat.
Hem d’assolir determinades infraestructures de l’Estat, que sabem que no es faran en quatre anys, però com a mínim hem d’aconseguir el compromís de l’Estat per fer rotondes i accessibilitat per Molins. Hi ha un projecte que s’està treballant amb Foment per fer una nova rotonda que ha de connectar la variant de Cervelló amb l’autopista i que ens ha de permetre una nova sortida a l’autopista pel vessant nord i que ens hauria de descongestionar el centre.
Quins altres projectes significatius té Molins en aquest mandat?
Un d’atenció a la gent gran, molt reclamat, que parteix d’un incompliment històric de la Generalitat, que és la construcció d’una residència per a gent gran. Ara tenim només un compromís perquè ens donin 50 places públiques més de llar d’avis. En aquests quatre anys hem de ser capaços de construir una nova residència amb capacitat per a 80 persones, que aculli les 50 noves places més les 30 actuals. I un segon projecte emblemàtic que ens ha de situar en el mapa cultural de Catalunya és destinar el Palau dels Requesens al Museu del Renaixement, per al qual ja hem aconseguit finançament europeu. Hi ha consens i voluntat del Museu Nacional de Catalunya d’establir el museu a l’àrea de Barcelona, que més enllà de l’existent a Tortosa seria el primer Museu del Renaixement en l’àmbit català. Ens dotarà d’identitat històrica cultural i ens situarà en el mapa cultural.
Quants pisos públics construireu?
Estaria satisfet si assolim una xifra de 150 habitatges públics en aquest mandat. Estem més ben preparats que el 2011 i el 2015 per tres motius. Primer: hem generat nous barris i nous solars en disposició per construir habitatge públic. Segon: tenim finançament a partir de l’ingrés que l’Ajuntament ha rebut per aprofitaments urbanístics o per la venda de solars –tenim 1,6 milions d’euros per fer polítiques del sòl i l’habitatge–. I tercer: tenim l’oportunitat de reconvertir l’empresa Molins Energia perquè la seva primera utilitat sigui la construcció d’habitatge públic. Tenim solars, finançament i l’eina.

Entre la política i l’esport

Nascut el 26 de novembre del 1971, Xavi Paz es va criar al barri de les Conserves, on van anar a viure els seus pares un cop es van casar.

L’any 1989 va entrar a la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona. El 1993 va obtenir el títol de fisioterapeuta i va començar a combinar l’atletisme amb la feina de fisioterapeuta a la Federació Catalana d’Atletisme. Dos anys més tard va entrar a treballar a la Residència Blume del Consell Català de l’Esport. També ha exercit la seva especialitat amb la selecció espanyola júnior de waterpolo. El 2000 va ser contractat pel primer equip del RCD Espanyol. L’any següent va canviar el futbol per l’hoquei sobre patins del Barça, responsabilitat que va ocupar fins al 2007, quan va passar a exercir de gerent al Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Gavà, on va començar a interessar-se per la política. El 2003 va ser escollit regidor de Molins de Rei pel PSC, fins que el juny del 2011 va esdevenir alcalde, càrrec que va ocupar fins l’abril del 2013. Des d’aleshores i fins al novembre del 2017, va ser el primer tinent d’alcalde. El 26-M l’ha tornat a situar al capdavant del govern municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIQUEL SELLARÈS
PERIODISTA

Ho tornarem a fer; bé!

Torra crida a superar la repressió

prada

Conte plega amb crítiques a Salvini per “irresponsable”

ROMA
Tres setmanes  de vergonya
L’APUNT

Tres setmanes de vergonya

El PSOE veu “inviable” governar amb Podem

MADRID

Mauri demana explanar “l’horitzó nacional” abans de la sentència

Barcelona

La UE rebutja eliminar la salvaguarda irlandesa

BRUSSEL·LES
Rull surt de Lledoners per una operació al seu fill

Rull surt de Lledoners per una operació al seu fill

FIGUERES

Toni Pérez, de Ciutadans, deixa l’acta de regidor