Política

JAUME DULSAT

ALCALDE DE LLORET DE MAR (JUNTS)

“L’autopista acabarà arribant a Lloret”

Jaume Dulsat fa front al seu segon mandat com a alcalde arran d’un pacte amb el PSC, antic soci de govern

Vol continuar treballant a favor del turisme de qualitat i l’augment de la riquesa al territori

Necessitàvem seguir sumant i l’acord de govern amb el PSC ha estat la solució menys lesiva per a la nostra ciutat
Hi som per ajudar els que ho fan bé i ser implacables amb els que no ho fan bé i que, per tant, no ens ajuden en el bon nom de la ciutat
És un drama que una destinació com Lloret, amb 1,3 milions de turistes a l’any, no tingui un accés de vida ràpida

Va ser inves­tit alcalde de Llo­ret de Mar després de pas­sar els quinze dies més com­pli­cats del seu man­dat, segons ha reco­ne­gut públi­ca­ment. I és que tot i que Junts va ser la força més votada a Llo­ret, el PSC –antic soci de govern– va que­dar en segona posició i va inten­tar ges­tar una alter­na­tiva de govern amb Cs, Llo­ret en Comú i Força Llo­ret que final­ment no va pro­gres­sar. Junts i el PSC van arri­bar a un acord que va per­me­tre a Dul­sat acce­dir nova­ment a l’alcal­dia.

En els quinze dies poste­ri­ors a les elec­ci­ons, va veure peri­llar l’alcal­dia?
Sí, òbvi­a­ment. A les elec­ci­ons aspiràvem a ser la pri­mera força política, cosa que vam acon­se­guir, amb una diferència de vots prou àmplia res­pecte del PSC (2.800 res­pecte a 2.100) quan, no ens podem enga­nyar, la marca de Junts no està en un gran moment, i menys en la casuística con­creta de Llo­ret de Mar, on hi ha gent de molt llocs, ide­o­lo­gies i sen­si­bi­li­tats dife­rents, i en canvi, la marca soci­a­lista o la d’ERC esta­ven en un moment alcista. Però la gent va votar en clau muni­ci­pal i ens van reno­var la con­fiança. És cert, però, que en els quinze dies poste­ri­ors l’encaix no va ser fàcil.
Què va pas­sar exac­ta­ment aquells dies?
La nos­tra pri­o­ri­tat sem­pre va ser ree­di­tar el tri­par­tit que havia fun­ci­o­nat del 2015 al 2019, per tant amb el PSC i ERC. Sem­pre vam inten­tar que ERC hi fos, perquè cre­iem que és un soci valuós, que s’ha gua­nyat seguir en el govern. Però la nos­tra posició per­dia força quan es podia crear una majo­ria alter­na­tiva.
Dei­xar fora ERC va ser el preu que va posar el PSC per arri­bar a un acord?
En les nego­ci­a­ci­ons sem­pre vam fer èmfasi en un govern de 14, però quan hi ha la pos­si­bi­li­tat que aca­bin fent un govern alter­na­tiu, en què perds el govern, l’alcal­dia i tots els pro­jec­tes en marxa, tens una posició de menys força. El PSC ente­nia que un govern amb onze era sufi­ci­ent i que no era neces­sari incloure-hi ERC. Nosal­tres som inclu­sius i seguim pen­sant que un govern amb catorze és millor i tam­poc hi renun­ciem d’una forma defi­ni­tiva perquè el man­dat és molt llarg i mai no saps què vindrà. En el dia d’avui, som onze, tre­ba­llem a gust i és un govern seriós.
Per què creu que no va pro­gres­sar el govern alter­na­tiu lide­rat pel PSC?
Les direc­ci­ons naci­o­nals d’alguns par­tits, no del meu, van vin­cu­lar les ciu­tats de Llo­ret i Bla­nes. Van inten­tar fer una lec­tura gene­ral i no muni­ci­pal. Entenc que la gent de l’agru­pació local del PSC va exi­gir deci­dir en clau interna tant a Llo­ret com a Bla­nes, i vam poder tenir aquest govern que crec que real­ment és el que la gent havia votat. Algú pot dir: la ciu­tat ha votat pel canvi. Però és un tema estric­ta­ment numèric: si Junts va aug­men­tar en vots i en per­cen­tatge de vots, si el PSC va aug­men­tar en vots i en regi­dors i ERC també, doncs no veig on la gent demana canvi. Per tant, crec que la ciu­ta­da­nia dema­nava con­tinuïtat.
Junts ha rebut crítiques per l’acord amb el PSC?
N’hem rebut, però l’acord és el mateix que hi havia. Si ante­ri­or­ment haguéssim gover­nat només amb ERC i ara subs­tituíssim un soci per un altre, podria enten­dre les crítiques. Quan la gent diu: [els del PSC] “són els del 155!”, la res­posta és que són els del 155 aquesta set­mana i ho eren fa vuit set­ma­nes quan governàvem junts. Si eren bons per gover­nar fa sis mesos també ho són ara en què hi ha hagut unes elec­ci­ons pel mig i han vist con­fir­mat el seu paper.
Amb les dis­cus­si­ons que hi ha per la gover­na­bi­li­tat en altres ins­ti­tu­ci­ons, se sen­ten còmodes amb aquest pacte?
Sí, perquè ja hi érem abans i fun­ci­o­nava bé i ara hi seguim sent. Pri­o­rit­zem sem­pre la gover­na­bi­li­tat local. I la casuística de Llo­ret no és la de Banyo­les, Olot o Vic. L’espec­tre soci­o­de­mogràfic de la nos­tra ciu­tat és molt dife­rent. Llo­ret és un lloc d’aco­llida i on hi ha un equi­li­bri fantàstic entre per­so­nes de pro­cedències dife­rents que nosal­tres veiem com un enri­qui­ment. Per tant, hem de jugar amb les car­tes que tenim i això ens demana ser capaços de pac­tar. Som una ciu­tat que no té majo­ries perquè la casuística és molt vari­ada.
I amb tot això, cap on ha d’anar el procés?
Estem en un moment molt com­pli­cat per fer qual­se­vol tipus d’espe­cu­lació o teo­ria amb gent que està man­cada de lli­ber­tat i amb gent que està vivint fora sense voler-ho. El que és clar és que, en vista dels resul­tats, no ho vam fer gaire bé i que els pobles i ciu­tats neces­si­ten solu­ci­ons. I em sem­bla que no hi ha un altre camí que la via de l’estat propi per un tema ja d’eficiència, més enllà dels roman­ti­cis­mes. Som un país infra­do­tat i neces­si­tem una eina que es diu estat propi per ser un país més just, més equi­ta­tiu i més pròsper. Crec que la situ­ació no es pot eter­nit­zar i que l’Estat s’haurà d’ave­nir a nego­ciar. No vol­dria fer una lec­tura muni­ci­pa­lista d’això perquè en el nos­tre cas neces­sitàvem seguir sumant i l’alter­na­tiva al govern de Junts amb el PSC era el PSC, Cs, Comuns i Força Llo­ret. Per tant, crec que al final ens hem que­dat amb la solució menys lesiva.
El man­dat va començar mogut, amb les crítiques per part de l’opo­sició per l’aug­ment de les retri­bu­ci­ons.
Això és molt interes­sant (amb to irònic). És allò de Goeb­bels, que a base de repe­tir una men­tida s’acaba con­ver­tint en rea­li­tat. El sou de l’alcalde de Llo­ret de fa tres mesos serà el mateix que el de l’alcalde de Llo­ret d’aquí a dos mesos. L’alcalde tenia un sou de 55.000 euros el 2015 i ara en té un de 58.000, però no pas perquè se l’hagi apu­jat sinó pels incre­ments pro­gres­sius que es van donant a fun­ci­o­na­ris i polítics. Hi ha una dada a tenir un compte que és la població ETCA, que és la població resi­dent tot l’any més la població esta­ci­o­nal con­so­li­dada. I això suma 56.000 habi­tants. Som la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya en població ETCA, després de Bar­ce­lona i Salou. Hem de pres­tar molts ser­veis i l’Ajun­ta­ment és la pri­mera admi­nis­tració que es troba el ciu­tadà. El glo­bal del car­tipàs puja un 20% perquè hi ha dues dedi­ca­ci­ons exclu­si­ves més, però és men­tida que l’alcalde i els regi­dors s’apu­gin el sou un 20%.
El por­ta­veu de Llo­ret en Comú, Miguel Gra­cia, a l’opo­sició, va qua­li­fi­car d’immo­rals aquests incre­ments adduint que la renda ‘per capita’ a Llo­ret és un 35% més baixa que la mit­jana cata­lana.
Em sem­bla força injust bar­re­jar una cosa amb l’altra. Cal remu­ne­rar la gent que tre­ba­lla a l’Ajun­ta­ment de forma exclu­siva i que dedica moltíssi­mes hores a aquesta feina pública. Com a gran des­ti­nació turística, tenim un pro­blema amb l’esta­ci­o­na­li­tat, si bé inten­tem esti­rar el xiclet de la tem­po­rada turística tant com podem estruc­tu­rant bé els pro­duc­tes i amb turisme fami­liar i espor­tiu. Tenim un pla ope­ra­tiu que fa inver­si­ons molt impor­tants. Per exem­ple, aquest hivern s’han fet obres majors en 25 hotels. I tot ple­gat ha de rever­tir en un tipus de cli­ent amb un poder adqui­si­tiu més alt i en més riquesa en el ter­ri­tori.
Hi ha alguna dada que avali el crei­xe­ment de la tem­po­rada turística?
A l’època amb menys pla­ces hote­le­res dis­po­ni­bles, perquè estan tan­ca­des a l’hivern, ens movem en unes 10.000 pla­ces, que és un terç de l’oferta. En temes de turisme espor­tiu, som un refe­rent: tenim més de 50.000 turis­tes espor­tius a l’any. Tenim una estratègia molt clara de crei­xe­ment i crec que les coses van en una molt bona direcció. I no ens dedi­quem només a fer pro­moció turística, sinó també molta orde­nació en relació amb per exem­ple els habi­tat­ges d’ús turístic, i també al com­pli­ment de la nor­ma­tiva en hotels i sales de festa. Hi som per aju­dar els que ho fan bé i ser impla­ca­bles amb els que no ho fan bé i que per tant no ens aju­den en el bon nom de la ciu­tat.
Com va aquesta tem­po­rada turística?
És molt sem­blant a la de l’any pas­sat, que va ser una bona tem­po­rada però no tan excep­ci­o­nal com fa dos anys. Tenim la sort que tre­ba­llem molt en mul­ti­mer­cat i depe­nem molt poc d’un públic con­cret. Tenim un 25% de cli­ents fran­ce­sos, un 20% de cli­ents cata­lans/espa­nyols, un 8% del Regne Unit, un 5% d’ale­manys, un 5% de rus­sos, un 5% del Bene­lux. Per tant, ree­qui­li­brem molt bé les puja­des i les bai­xa­des. Òbvi­a­ment, hi ha un tipus de públic que ens interessa més que un altre. El rus ens interessa perquè fa esta­des llar­gues, fa una des­pesa impor­tant, con­su­meix cul­tura i shop­ping, men­tre que l’ale­many és més jove, fa menys des­pesa i reque­reix més orde­nació. L’any pas­sat vam bai­xar en 25.000 cli­ents ale­manys. I no va ser una mala notícia pas­sar d’un 7,5% de la quota total a un 5%.
Des del punt de vista qua­li­ta­tiu, dis­posa d’alguna dada?
Tre­ba­llem amb un pro­grama que es diu Mabrian, que ens pro­por­ci­ona uns índexs de satis­facció dels cli­ents. I una de les coses que ens diuen és que la per­cepció de segu­re­tat a Llo­ret de Mar és del 93%. Per tant, la gent té per­cepció de segu­re­tat quan és a la nos­tra ciu­tat, cosa que ens fa estar molt con­tents.
Creu que algun dia podran treure’s de sobre el lema de “Llo­ret, turisme de bor­rat­xera”?
Crec que sí. Això va ser una decla­ració molt des­a­for­tu­nada per part de la con­se­llera [Mont­ser­rat Tura]. Al seu moment, sense saber-ho, ens va fer una cam­pa­nya espec­ta­cu­lar­ment nega­tiva i és una eti­queta con­tra la qual tre­ba­llem molt acti­va­ment. Crec que la per­cepció en el sec­tor turístic ha can­viat, la gent sap que Llo­ret està fent la feina. Tot això no es fa en un dia, però el canvi que es va començar fa vuit o deu anys dona fruits. Estem en la bona direcció.
Quina és la posició del con­sis­tori en relació amb la para­lit­zació de les obres de l’auto­pista C-32?
És molt legítim no voler-la però em sem­bla un autèntic drama que una des­ti­nació que té 1,3 mili­ons de turis­tes a l’any, sis mili­ons de per­noc­ta­ci­ons i que té com a prin­ci­pal porta d’entrada l’aero­port de Bar­ce­lona no esti­gui con­nec­tada per la via ràpida. I no és nor­mal que una infra­es­truc­tura com aquesta mori sob­ta­da­ment a Tor­dera. Crec que l’auto­pista aca­barà arri­bant a Llo­ret. I no crec que la qüestió ara sigui si la volem o no. Això hau­ria anat a l’inrevés: als anys 60 ens hauríem d’haver pre­gun­tat si volíem una ciu­tat turística com la que tenim. Però ara que ja tenim una ciu­tat turística, amb 120 hotels i més d’un milió de turis­tes, no s’hi val dir si cal o no. Neces­si­tem estar ben con­nec­tats.

Immers en la tasca de “desaprendre per aprendre” a conciliar

Jaume Dulsat (Lloret de Mar, 1980) s’ha proposat “desaprendre” de fer d’alcalde les 24 hores del dia els set dies de la setmana per “aprendre” a conciliar la vida laboral amb la familiar. Té dos fills –de deu i nou anys– als quals vol dedicar més “temps de qualitat”. Exjugador de bàsquet, li agrada la pràctica de l’esport i es declara un aficionat incondicional del FC Barcelona, “d’aquells que hi són sempre, passi el que passi”. En el seu dia a dia, no hi falten la música i el menjar. “No se m’acaba mai la gana”, confessa. En aquest mandat, és molt probable que torni a compaginar la tasca al capdavant de l’alcaldia de Lloret amb la vicepresidència del Patronat de Turisme Costa Brava (justament avui està previst que s’aprovi el nou cartipàs de la Diputació de Girona amb aquest càrrec inclòs). Diplomat en turisme per la UdG i màster en direcció d’empreses, ha estat directiu i gerent d’empreses turístiques i professor universitari. En matèria de turisme, es mou com un peix dins de l’aigua. I en parla amb passió; d’aquesta activitat i de Lloret de Mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia