Política

LAURA FORASTER I LLORET

SECRETÀRIA GENERAL DEL DIPLOCAT

“Hem aprofitat l’aturada forçosa del Diplocat per repensar-nos”

“Ho hem revisat tot: missió, visió i una manera de treballar més transversal i consorciada”

“Volem que ens deixin fer feina; ja en fèiem molta i només es fixaven en la part més política i l’esbiaixaven”

El retorn
Amb una ja notable trajectòria internacional, Laura Foraster (Barcelona, 1976) va agafar al desembre les regnes d’un Diplocat que mai es va arribar a liquidar, si bé no ha estat fins ara –amb l’aprovació del pla estratègic– que s’ha reactivat del tot. I amb orientació renovada, més pluridisciplinària, i menys enfocament polític.
No hem de ser sols en els debats globals; també en aquells en què podem aportar coses o aprendre

J

a està del tot operatiu Diplocat? O no es va arribar a liquidar com presumia el govern del PP?
No es va liquidar, perquè és un consorci publicoprivat que mai va perdre la personalitat jurídica, i gràcies a això es va poder reactivar fàcilment. És cert que el Consell de Ministres va destituir l’anterior secretari general, Albert Royo, en l’ordre de supressió, però els treballadors estàvem contractats pel consorci i vam seguir anant a l’oficina perquè no se’ns havia acomiadat. Vam elaborar la memòria d’activitats de cada any i vam seguir fent coses internes fins que es va rebre una indicació del Consell de Ministres, que designava un òrgan liquidador per fer el procés de liquidació, que finalment, sis mesos després, culminava amb l’ERO, el 13 d’abril del 2018. Però, per liquidar un consorci, la llei estatal de règim del sector públic diu que cal convocar el màxim òrgan de govern, el ple, i això no es va fer mai. Si la Generalitat intervinguda, com a òrgan majoritari, l’hagués convocat i ho hagués inclòs en l’ordre del dia, s’hauria votat i hauria guanyat perquè hi estem adscrits i és la que té el vot diriment en casos d’empat.
Encara és als jutjats la qüestió?
Algunes entitats consorciades, com l’Ajuntament de Barcelona Pimec, Femcat, CCOO, la UGT i l’ACM, van presentar contenciosos administratius contra l’aplicació del 155 i la supressió del consorci, perquè no s’havia consultat als membres. Ja hi ha hagut sentència, i la resposta del Suprem és que sota l’excepcionalitat del 155 tot hi cabia.
Així ja no hi ha més via judicial?
No. Una altra cosa és que, un cop reactivats pel nou govern el juny del 2018, el primer que va decidir el ple va ser aturar la liquidació. Simplement calia convocar-lo i preguntar als membres si volien reactivar l’entitat, sempre dèiem com de malament ho explicava la premsa…
Us confonen amb les delegacions a l’exterior…
Exacte, una gran feina ara és explicar bé què som realment, perquè hi ha dues falsedats que barregen moltíssim. Una, que Diplocat es va crear l’any 2012, quan és un consorci que ve del 1982, creat com a Patronat Català Pro Europa, després reconvertit el 2007 en Patronat Catalunya-Món, i que finalment el 2012 la secretària general Roser Clavell va transformar en el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, ja que ella venia del món anglosaxó, havia estat cònsol britànica a Barcelona, i sabia que la diplomàcia pública era el futur. També diuen que el Diplocat es va crear amb les delegacions, i això tampoc és cert. Les delegacions són govern al 100% i depenen del Departament d’Exteriors, en canvi nosaltres som un consorci amb 38 entitats consorciades.
I funcioneu autònomament?
El ple és el que ho aprova tot. No som delegacions i estem a Barcelona, no tenim ningú a fora.
Però hi teniu relació?
Si muntem un acte a fora, els podem demanar, com qualsevol altra entitat que vulgui organitzar coses, que ens donin suport, però no som el mateix.
I ara amb el pla estratègic culmineu un any de reactivació...
Sí, el juliol del 2018 el ple reactiva l’ens, i comença la feina interna amb el suport d’Exteriors i Presidència: buscar local i fer el procés de selecció de personal, perquè a mi em van nomenar al desembre, però estava sola, ens havien acomiadat a tots.
I tothom ha tornat?
Es va fer concurs públic obert i transparent, per mèrit i capacitats, i qui va voler s’hi va poder presentar. Hi ha companys que havien trobat feina i ja no han tornat. Però ara en som menys: n’érem 18 i ara en serem 12.
Com és això?
El personal ha minvat perquè només han sortit a concurs les places dotades en el pressupost com a fixes, les que eren contractes d’obra i servei no són en l’estructura. L’aportació de la Generalitat és la mateixa, perquè està prorrogada, uns dos milions, però estem en fase de reactivar les altres aportacions, perquè va desaparèixer tot, i no podíem anar a negociar amb les entitats consorciades sense un pla de treball. Dependrà d’elles tornar a l’estructura d’abans... La reconstrucció té una part molt interna de maquinària que no es veu però també s’ha de reprendre.
De moment podeu fer menys...
Sí, perquè som menys gent, però entre tots fem el que podem, tots fem de tot. Hem adaptat tot el funcionament a les normatives de contractació, de subvencions... Estem seguint fil per randa la tramitació, que és feixuga. I sí, ja ho havíem de fer abans, però és que ara hem de contractar també coses ordinàries, com ara qui porta les nòmines, qui neteja el pis o la font d’aigua..., que abans ja estaven en marxa. Estem bastant ofegats, fem molt per la gent que som.
Ara s’ha aprovat el pla estratègic 2019-22. Què en destaca?
El més important és que ha estat molt participatiu, l’hem elaborat tots els membres i tots s’hi senten identificats; ens hem reunit amb cada entitat, n’hem recollit el punt de vista i les necessitats, per saber què pot fer Diplocat per ells. Com a consorci plural i transversal que és, ha de poder acompanyar, si ho demanen, totes les seves entitats, però també la societat civil, fins i tot els ciutadans que vulguin ser presents en l’esfera internacional. Som aquí per poder facilitar aquesta connexió amb el món, en els dos sentits.
Què diferenciarà el nou Diplocat de l’antic?
Les eines són les que ja fèiem servir abans: programes de visitants internacionals, intercanvis de bones pràctiques, jornades i seminaris, ús de les xarxes… Dit això, en el pla estratègic expliquem per què cal fer el canvi: hi ha hagut una aturada forçosa de l’entitat, però l’aprofitem... Ja que som aquí, repensem-nos! Ho hem revisat tot: la missió, la visió, una manera de treballar més transversal i consorciada, que ja teníem en projectes concrets, però que ara volem que es visualitzi més en general, a través de tots els membres... També hi ha una part molt important de conceptualització del rol de Diplocat, perquè hi ha una tercera confusió molt gran: no som un cos diplomàtic, no fem diplomàcia tradicional sinó pública, que si cal poden exercir els governs, però també les institucions i els ciutadans a títol individual, a través de les xarxes, perquè avui no hi ha barreres ni fronteres per a ningú, i per això la diplomàcia digital és tan important. Al final la diplomàcia pública és connectar. I com a consorci transversal creiem que Diplocat ha d’anar de bracet amb els seus membres i sortir a fora i connectar, amb els seus homòlegs (sindicats amb sindicats, universitats amb universitats, patronals amb patronals…) o amb altres entitats amb què creguem oportú combinar experiències.
Parleu de tres grans eixos: connectar, projectar i capacitar...
Sí, primer cal millorar la part de comunicació i explicar què fem. Fem diàleg internacional, i connectar és el pilar principal de la diplomàcia pública: escoltar i ser escoltats. En dirigir-te a un interlocutor internacional, per poder aportar un millor diàleg i millorar la connexió, primer has d’escoltar: què és?, què fa?, què li interessa?, què tenim en comú o què puc aprendre d’ell? Si no escoltes i només parles de tu, no saps si li interesses, així que hem capgirat una mica el pes i hi intervenen molt els programes d’intercanvi i bones pràctiques. Per exemple en l’àmbit de la formació professional hi ha models d’altres països dels quals es pot aprendre, i s’hi està treballant a través de Pimec i altres membres del consorci: mirem què fan en altres països i organitzem, en aquest cas aquí, unes jornades perquè ens vinguin a explicar alguns models de bones pràctiques en FP. També es pot fer a la inversa, per exemple en la transformació del vehicle elèctric. Projectar es refereix a explicar actius i valors del país a través dels diversos membres i vessants, i la tercera pota és capacitar i formar, per exemple amb un màster de diplomàcia i acció exterior, del qual hem tancat la cinquena edició i que es continuarà fent, però reenfocant-lo. Una altra part important són les beques per sortir a fer estudis de postgrau a universitats estrangeres: enguany n’hem lliurat la 36a edició, que és una mostra de la continuïtat del consorci. I també hem atorgat les segones beques per a estudis del Mediterrani.
Podeu rebre encàrrecs del govern per a certes àrees?
Podríem, ho plantejaríem als membres del ple i hauria d’anar al pla de treball, que ara defineix tres eixos i nou objectius estratègics amb les seves actuacions. En tot cas, ara tenim aprovat un pla de treball específic per al 2019, excepcional perquè ja era al juliol i fins ara hem fet molt poca activitat, però a final d’any presentarem el pla de treball del 2020.
I el 2019 què fareu?
El primer trimestre vam preparar Books&Roses per Sant Jordi; el segon, una jornada sobre diplomàcia pública a l’hospital de Sant Pau i el premi Diplocat a la diplomàcia empresarial, que ja es feia, i també les beques. Al setembre una de les activitats serà el programa de visitants internacionals, perquè també en fem en col·laboració amb altres entitats que tenen el seu propi programa, i aquest és el cas del que organitzem amb European Youth Forum. Aquí en som ‘host institution’, els acollim i els ajudem en la logística, i això ens ajuda a connectar i a explicar Catalunya de primera mà.
També parlareu de l’Agenda 2030… Què hi pot aportar Diplocat?
Són els reptes de sostenibilitat marcats en l’àmbit de desenvolupament sostenible. Té 17 capítols, i una de les primeres coses que fem és treballar amb el CADS (també col·laborem amb altres entitats no consorciades però que ja fan aquestes feines des dels seus àmbits) en una jornada que es diu Mengem Futur, sobre alimentació sostenible, i hi portem experts de fora que el CADS ens ajuda a detectar. Col·laborarem amb les diverses entitats, n’hi ha algunes que són dependents del govern i d’altres que no, però que hi aporten la seva expertesa.
I treballareu amb els municipis.
Sí, farem un pla específic per al món local, incloses diputacions, perquè ara ens hem trobat que hi havia eleccions i els interlocutors podien canviar. Vam establir contactes que van fer unes aportacions transversals que han quedat recollides, però l’especificitat del món local l’esperem treballar l’últim trimestre, quan ja estaran tots els ajuntaments nous consolidats. Per exemple, es va plantejar una proposta de l’FMC, que altres entitats troben interessant, per analitzar el distintiu europeu Eloge de bona governança i veure com es pot guanyar per al món local. Un altre tema seria la formació de càrrecs electes en temes de diplomàcia pública i relacions internacionals.
També fareu una enquesta de percepció de Catalunya…
Sí, el monitoratge de mitjans és molt important per saber com se’ns percep i què hem de millorar. Demanarem a les universitats catalanes si tenen grups de recerca interessats –que ja sabem que n’hi ha alguns– a elaborar un monitoratge de com els mitjans estrangers parlen de Catalunya. Es tractaria de fer una selecció de diversos països de la UE, que són el nostre focus principal, i del Mediterrani, i miraríem què s’ha dit el 2019 de Catalunya als mitjans internacionals.
Detecteu que es parla menys del procés?
No ho sé, ho mirarem des de tots els punts de vista, també el polític, però ha de ser útil per a tots els nostres membres, així que mirarem què es diu també en els àmbits empresarial i econòmic, de recerca i acadèmic, o fins i tot esportiu. Mirarem tots els vessants.
Però fèieu i seguireu fent molts programes amb periodistes… Us segueixen preguntant sobre el procés?
Pregunten com està, però només hem fet el de Sant Jordi, molt de l’àmbit cultural, i molts no coneixien ni la festa. Com que era més específic i no tan polític, hi havia un desconeixement, veurem ara si sorgeixen propostes, però en el vessant polític no n’hi ha cap de programat enguany, ja es veurà si en propers plans de treball n’apareixen.
Potser abans el Diplocat tenia més contingut polític, ara sembla més multidisciplinari…
Exacte, treballarem d’acord amb tots els àmbits de treball encarregats en el pla. Alguns són reptes globals que creiem que preocupen tothom... Diplocat ja havia fet una feina en aquest aspecte, jornades sobre la integració de refugiats per exemple,però no se’n parlava. Els àmbits que hem fixat com d’interès global, com ara la nova economia, els treballarem, igual que aquells en què Catalunya és o vol ser capdavantera: si volem ser un referent en les start-ups, innovació, turisme sostenible… No és només el que interessa arreu del món i els debats globals en els quals has de ser tant sí com no, sinó també aquells en què podem fer una aportació o aprendre del món.
Les delegacions s’encarregaran del tema més polític, s’entén?
Exacte, així també és més fàcil fer la distinció. Com a consorci, hem de poder parlar de tot, però tenim una representació plural i de diversos partits, depenent també dels resultats electorals. A les activitats del passat, ja s’hi convidava tothom, i al principi el PP i Cs havien vingut, i també entitats civils de totes les opcions. Ara encara no n’hem fet cap, tret de Sant Jordi, més específica, però suposem que serà més fàcil que puguin venir.
Heu tingut més topades amb l’Estat des de la reactivació?
Creiem que no ha d’haver-hi cap problema, però qualsevol explicació que calgui la donarem amb la màxima transparència. Ara que tenim pla estratègic, properament reobrirem el web, que es va tancar. Totes les activitats tenen una part de comunicació intrínseca, i seguim a la seva disposició, com hi estàvem en l’etapa en liquidació sempre que se’ns requeria.
Ara sortireu del punt de mira…
El que volem és que ens deixin fer feina, perquè abans ja en fèiem molta i només es fixaven en la part més política i l’esbiaixaven dient que tractàvem només uns temes i ens oblidàvem dels altres, quan a més teníem sempre un mandat del ple. Ara no volem mirar al passat, mirem al futur amb un pla estratègic en què ja ens ve tot molt pautat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gantz guanyaria per la mínima els comicis a Israel amb el 90% de vots escrutats

Jerusalem

Òmnium i l’ANC commemoraran el 20-S amb un acte “pels drets i les llibertats” davant el Departament d’Economia

barcelona

Els sindicats catalans acusen la classe política d’“irresponsabilitat” per la repetició electoral

barcelona

Foment del Treball reclama un nou govern “amb màxima celeritat” després del 10-N

barcelona

El Parlament Europeu aprova 100 milions d’euros més per a investigació i Erasmus

barcelona

Telefónica compra el 50% del negoci d’alarmes de Prosegur

barcelona

Catalanistes moderats reclamen estratègies “possibilistes” a l’independentisme i un “gran consens” amb l’Estat

barcelona

Torra anuncia una inversió de 20 milions al Sincrotró Alba

Cerdanyola del Vallès

L’Eurocambra rebutjarà qualsevol acord del Brexit que no inclogui un pla de contingència irlandès

Brussel·les