Johnson suspèn el Parlament
Elisabet II accepta la petició del primer ministre d’interrompre l’activitat fins al 14 d’octubre
Evita així que l’oposició bloquegi un ‘Brexit’ sense acord
Diversos diputats volen dur la decisió als tribunals
Boris Johnson està disposat a complir la seva promesa de treure el país de la UE el proper 31 d’octubre amb acord o sense, i ahir, en una astuta maniobra, va anunciar la suspensió del Parlament. Va enviar la proposta a la reina Elisabet II, que va acceptar el pla del primer ministre. D’aquesta manera, Johnson evita que l’oposició tingui temps d’aprovar cap legislació que freni el Brexit dur, com va passar a l’abril amb Theresa May.
El Parlament se suspendria la setmana del 9 de setembre, segurament el dimarts 10, i no es tornaria obrir fins al dimarts 14 d’octubre, tres dies abans de la decisiva cimera de la UE en què es decidirà el Brexit.
“No podem esperar fins al 31 d’octubre per presentar els plans per tirar endavant el país”, va justificar ahir Johnson. I va presentar una bateria de propostes de govern per després del Brexit que inclouen la inversió en sanitat pública, en seguretat i en infraestructures. El primer ministre va justificar la mesura al·legant que l’actual curs parlamentari és excepcionalment llarg. Fa més de 400 dies que està obert per culpa del Brexit, el període de sessions més llarg que es recorda. Normalment se’n constitueix un de nou a principis d’any. “Necessitem un nou cicle legislatiu, hem de presentar projectes de llei nous, i per això cal el discurs de la reina”, va afegir.
No obstant, a ningú se li escapa que els plans de Johnson amaguen la voluntat d’evitar que el Parlament freni una sortida sense acord de la UE. Dilluns els partits de l’oposició, liderats pel laborista Jeremy Corbyn, van acordar demanar una sessió extraordinària per poder agafar el control de la cambra i proposar una legislació que bloquegi un Brexit dur.
Després del moviment d’ahir del primer ministre, l’oposició només tindrà cinc dies hàbils, a partir de dimarts vinent, per maniobrar, temps insuficient per aprovar una nova legislació. L’única opció que quedaria és que Corbyn plantegés una moció de censura dimarts per apartar Johnson del poder i convocar eleccions.
“És evident que l’objectiu de la prorrogació és evitar que els legisladors debatin el Brexit i compleixin amb el seu deure de decidir el curs que ha de prendre el país”, va declarar ahir, indignat, John Bercow, president del Parlament, que no acostuma a opinar sobre decisions polítiques. Bercow va qualificar la decisió de Johnson d’“ultratge constitucional” i d’“un delicte contra el procés democràtic i els drets dels parlamentaris com a representants electes del poble”.
En aquesta línia es va pronunciar també Philip Hammond, exministre de Finances. “És una atrocitat democràtica impedir el Parlament en un moment de crisi nacional”, va dir qui va ser adversari de Johnson en les primàries. L’exministre de Justícia Dominic Grieve, abanderat de la facció europeista del Partit Conservador, va afirmar que portaria la decisió als tribunals, com també ho va dir l’ex-primer ministre John Major.
En termes similars als expressats per Hammond es va pronunciar l’opositor Jeremy Corbyn, que es va mostrar “horroritzat per la temeritat d’aquest govern, que parla de sobirania i suspèn el Parlament”. I va tornar a demanar a Johnson que convoqui eleccions. No sembla que Johnson li hagi de fer cas. Segons el primer ministre, l’única raó perquè el Parlament vol disposar de més temps és per revocar el Brexit i trair el mandat democràtic de la gent en el referèndum del 2016.
“Dia negre”
En més d’una ocasió ha dit que la UE no accedeix a renegociar l’acord de sortida perquè sap que el Parlament tombarà el Brexit dur, com va fer amb May.
Per la seva banda, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, també es va mostrar molt dura amb Johnson, de qui va dir que actua com un dictador. Va dir: “És una dia negre per a la democràcia del Regne Unit”, i va demanar als tories escocesos liderats per Ruth Davidson, que s’oposa al Brexit de Johnson, que s’uneixin contra la decisió del seu líder. “Seria bo que ens uníssim per aturar-lo la setmana vinent.”
Fins i tot un grup de bisbes de l’Església d’Anglaterra van alertar del “gran impacte” que la sortida del Regne Unit de la UE sense acord pot tenir en els mes desafavorits, després de la petició de suspensió del Parlament.
Els únics que es van mostrar a favor de la decisió de Johnson van ser els unionistes nord-irlandesos, que són els seus socis de govern, i Nigel Farage, líder del Partit del Brexit i principal amenaça per a Johnson. Farage va dir: “Aquest anunci del govern ens acosta a una moció de censura i a unes eleccions.” Farage desconfia que Johnson busqui un Brexit dur. Creu que vol intentar dur al Parlament una acord amb la UE. En aquest cas, ja ha dit que es presentaria a eleccions per disputar a Johnson el vot euroescèptic.
Silenci europeu
Les eleccions semblen el desenllaç més probable per aquest escenari del tot incert, davant el qual la Comissió Europea (CE) guarda silenci. “No comentem processos polítics interns dels nostres estats membres”, va dir la portaveu comunitària Mina Andreeva durant la roda de premsa diària de la institució. Qui sí que el va comentar va ser el president dels EUA, Donald Trump, que va piular que Johnson és “genial” per al Regne Unit.
Quina és la maniobra legal que ha utilitzat el primer ministre?
Prorrogar és simplement el terme que s’utilitza al Regne Unit per descriure el temps entre l’última sessió parlamentària i la primera del nou període de sessions. Activar aquesta mesura es prerrogativa de la reina, que, aconsellada pel primer ministre, ordena formalment que conclogui el període de sessions. L’anunci es fa a la Cambra dels Lords en nom de la reina, en sessió conjunta de les dues cambres. Suspendre el Parlament no és el mateix que dissoldre’l, ja que els diputats i ministres es mantenen en el càrrec, a diferència de la dissolució, en què han de renunciar als escons. Durant el temps que dura la suspensió, ni se celebren debats ni tampoc es fan votacions, i la majoria de les lleis que no han completat els tràmits moren, i per recuperar-les cal iniciar un nou procés. Si el període de sessions no està actiu, els diputats no poden, en cap cas, bloquejar un Brexit sense acord, incloent en l’ordre del dia de la cambra de Westminster, per exemple, una moció de censura a Boris Johnson. Tot i que no s’ha utilitzat en els darrers anys, la suspensió o “prorrogació” del Parlament no és un mecanisme insòlit, però mai ha estat tan llarga com la que proposa ara el primer ministre, Boris Johnson, 23 dies. Les dues últimes vegades que es va aplicar van ser de 4 i 13 dies hàbils. Els parlamentaris poden acordar la data del recés, però no bloquejar la pròrroga.
