JxCat va oferir al PSOE una cita secreta i se li va negar
Borràs va proposar a Lastra no veure’s en públic si el vet al diàleg era per por del cost electoral i la socialista tampoc no va acceptar
Sánchez busca l’aval d’Iglesias sense detallar els càrrecs oferts
El rumb erràtic de Pedro Sánchez a l’hora de fixar les reunions presentades com l’intent de forjar una investidura abans del 23 de setembre desconcerta des dels proclius a donar-li el vot, com ara el PNB, fins als que han descobert que ara seran vetats, com és el cas de JxCat. Si bé el 13 de juny la socialista Adriana Lastra no va fer distinció entre ERC i JxCat i en un matí va rebre tant Gabriel Rufián com Laura Borràs, davant la decisiva tanda del setembre les sigles de Carles Puigdemont i Quim Torra són vetades. Davant la sospita que el vet del PSOE al diàleg fos per por del cost electoral que podria tenir una foto amb JxCat si al final hi ha una repetició electoral el 10 de novembre, Borràs va traslladar a Lastra l’opció de fer una reunió secreta que no transcendís als mitjans però que servís per mantenir els ponts de diàleg oberts. Però Lastra tampoc no ho va acceptar.
La conveniència de si havia de dialogar amb els partits independentistes ha estat posada en dubte per Sánchez. Mentre que el 7 d’agost des del Palau de Marivent es va referir a ERC i JxCat com a forces independentistes que no poden tenir la clau de la investidura i amb les quals ell no s’ha de reunir, dos dies després i ja a Madrid va anomenar-les “forces nacionalistes de Catalunya” per aclarir que mereixien que Lastra les cités per exposar-los el programa de legislatura abordat amb els agents socials que ara ha plasmat en 370 punts. En la cita de juny prèvia a la investidura fallida del 25 de juliol, Lastra, que té bona sintonia personal amb Rufián –ell lloa “el PSOE valent de Lastra” en contraposició al “PSOE de Borrell”–, no va ocultar que per a ella ERC i JxCat no són el mateix: “ERC i JxCat són partits diferents i les reunions són diferents. Amb ERC ens uneix una agenda social.”
Més enllà que ERC dona l’abstenció a Sánchez i JxCat es manté en el vot en contra, els de Laura Borràs no entenen el vet al diàleg i recorden que, a diferència dels republicans, ells sí que acudeixen fins i tot a les tandes del rei Felip VI a La Zarzuela. “Per protocol tenia mitja hora i al final la conversa va ser d’una hora”, li agrada recordar a Borràs sobre la seva cita amb el rei del 6 de juny com a mostra que el clixé de força poc dialogant que li vol penjar el PSOE no es correspon amb els fets. La portaveu de JxCat al Congrés sap ara que el vet del PSOE és públic i privat, una posició que no s’adiu amb els escarafalls de Sánchez quan Albert Rivera el planta a ell i no va a La Moncloa.
Sánchez no veu Iglesias
L’endemà d’una reunió de més de quatre hores entre els equips negociadors del PSOE i Unides Podem, Sánchez no té cap data per veure Pablo Iglesias i tampoc accedeix a definir quins càrrecs de fora del govern li oferiria un cop ja han sonat el CIS o la CNMV que arbitra la borsa o el Defensor del Poble. Segons la portaveu Isabel Celaá, que Iglesias preveiés un sí a Sánchez en una investidura sense un acord de govern per quatre anys seria “un cul-de-sac i un racó fosc” inacceptable.
Celaá: “Torra ha d’acatar la sentència de l’octubre”
L’Escolta, Espanya que el president Quim Torra va entonar dijous a Madrid per avisar que la sentència del Tribunal Suprem marcarà “un abans i un després” i que l’eventual condemna dels presos no seria acceptada va arribar ahir fins a la taula del Consell de Ministres. “La sentència haurà de ser respectada i acatada per tots”, va alertar la ministra portaveu, Isabel Celaá.
La portaveu del govern de Pedro Sánchez va relativitzar els avisos de Torra sobre la no-acceptació del que no sigui una absolució: “Torra continua amb el seu discurs, no hi ha canvis. De moment només tenim paraules de Torra.” Però això no vol dir que Sánchez no observi amb preocupació la tardor política catalana. Celaá, de fet, va donar per fet que la sentència del jutge Manuel Marchena veurà la llum la primera quinzena d’octubre, tot i que el Suprem no és mai tan clar en la previsió, i va instar a respectar la veritat judicial: “El govern respecta l’estat social i democràtic de dret i tindrem, com a resultat del procés, una sentència que esperem la primera quinzena d’octubre i que haurà de ser respectada i acatada per tots els partits.”
