Política

Regne Unit

La sortida del bloc europeu

Westminster tanca enmig del caos

Johnson suspèn el Parlament en una maratoniana sessió marcada per les protestes i la tensió

El govern es queda sense poder convocar eleccions i envia a Brussel·les el seu cap negociador per intentar arribar a un acord

Eren les dues de la mati­nada quan va començar la cerimònia de tan­ca­ment del Par­la­ment de West­mins­ter, cone­guda per la paraula anglesa pro­ro­gue. Els con­se­llers reials pro­ce­dents de la Cam­bra dels Lords i lide­rats pel black rod (“bastó negre”) van entrar solem­ne­ment a la dels Comuns i van con­vo­car els dipu­tats. Quan el pre­si­dent de la cam­bra, John Ber­cow, s’anava a aixe­car de la cadira, un grup de dipu­tats opo­si­tors van trac­tar d’impe­dir-ho, mos­trant papers amb la paraula silen­ci­ats escrita, en pro­testa per la decisió del govern de Boris John­son de sus­pen­dre el Par­la­ment durant cinc set­ma­nes.

Emu­la­ven l’acció dels legis­la­dors el 1628, quan també van inten­tar blo­que­jar la sor­tida del pre­si­dent del Par­la­ment en pro­testa per una sus­pensió, en aque­lla ocasió orde­nada pel rei Car­les I. “Reco­nec que la nos­tra presència és reque­rida pels comis­sa­ris de sa majes­tat la reina”, va pro­nun­ciar Ber­cow, men­tre era pro­te­git pels con­se­llers reials. “Em sento feliç de com­plir la meva part –va seguir dient–, però m’agra­da­ria dei­xar constància que aquesta no és una sus­pensió estàndard o nor­mal.”

Hores abans, el con­ser­va­dor Ber­cow havia anun­ciat la seva dimissió en un emo­tiu i tea­tral dis­curs que va ser aplau­dit per l’opo­sició i rebut en silenci pels dipu­tats del seu par­tit, que l’acu­sen de traïdor per haver permès el debat que frena el Bre­xit dur del pri­mer minis­tre. Ber­cow i els seus aju­dants van aban­do­nar la cam­bra en comi­tiva, d’acord amb la tra­dició. Després van mar­xar els dipu­tats tories, aco­mi­a­dats per la ban­cada de l’opo­sició amb el crit de “ver­go­nya!”.

La de dilluns va ser una de les ses­si­ons més llar­gues i dramàtiques que es recor­den. Va estar mar­cada pel fet que els dipu­tats no van apro­var avançar les elec­ci­ons com volia John­son. Li calia el suport de 434 legis­la­dors –dos terços de la cam­bra– i només en va acon­se­guir 293. Els par­tits de l’opo­sició es van abs­te­nir. No accep­ta­ran elec­ci­ons fins que John­son arribi a un acord amb la UE o sol·liciti una pròrroga.

“Aquest govern no tor­narà a ajor­nar el Bre­xit”, va afir­mar John­son en un elèctric cara a cara amb el líder de l’opo­sició, el labo­rista Jeremy Corbyn, al vol­tant ja de la mit­ja­nit. “No per­me­trem que el vere­dicte empàtic del referèndum [del 2016] sigui sufo­cat per una cal­cu­lada tendència a la paràlisi”, va con­ti­nuar el pri­mer minis­tre, que va tor­nar a acu­sar Corbyn de covard pel fet de no accep­tar les elec­ci­ons: “No es poden ama­gar per sem­pre.” I hi va afe­gir: “Estic deter­mi­nat a pro­var que és aquest govern el que està al cos­tat de la gent.” “El que no ha dit el pri­mer minis­tre és que està dis­po­sat a obeir la llei d’aquest país”, li va etzi­bar Corbyn. Es refe­ria al fet que John­son no vol reconèixer la llei apro­vada la set­mana pas­sada, que frena una sor­tida sense acord. “I la cam­bra està a punt de que­dar sus­pesa en una de les més llar­gues sus­pen­si­ons de la història només per evi­tar qual­se­vol qüestió sobre què fa i què deixa de fer sobre el Bre­xit”, li va recri­mi­nar. “Senyor pre­si­dent, aquest govern és una desgràcia”, va con­cloure.

John­son vol uti­lit­zar el temps que queda fins a la cimera euro­pea del 17 d’octu­bre per inten­si­fi­car les con­ver­ses amb la UE. David Frost, el nego­ci­a­dor espe­cial de John­son, viatja aquesta set­mana a Brus­sel·les per inten­tar bus­car un acord. Tot­hom va poder par­lar en la sessió noc­turna de dilluns, amb dis­cur­sos èpics com el del dipu­tat con­ser­va­dor Alan Dun­can, en defensa dels 21 col·legues expul­sats per John­son per no haver-li donat suport. Va dir que això no hau­ria pas­sat en l’època vic­to­ri­ana. La sessió va aca­bar amb els naci­o­na­lis­tes esco­ce­sos can­tant Scots wha hae, cançó patriòtica esco­cesa del segle XVIII, i els gal·lesos ento­nant l’himne obrer The red flag.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia