Política

La justícia escocesa veu il·legal la clausura de Westminster

El Tribunal d’Apel·lació d’Escòcia dictamina que la decisió de Johnson va transgredir la legalitat

L’oposició demana la renúncia del primer ministre per haver mentit a Elisabet II sobre les veritables raons per demanar la suspensió

El Tribunal d’Apel·lació d’Escòcia va declarar ahir “il·legal” la decisió del primer ministre britànic, Boris Johnson, de suspendre el Parlament de Westminster. Els tres jutges de l’alt tribunal escocès, que van emetre el veredicte per unanimitat, van revocar així la resolució dictada la setmana passada per una instància judicial inferior, que considerava que la suspensió del Parlament era una “decisió política”. “El tribunal dictarà una ordre [demà] que declari que els consells del primer ministre a Sa Majestat la reina i la suspensió consegüent són il·legals i, per tant, nuls i sense cap efecte”, va dir un dels tres jutges. I hi va afegir que es tracta “d’un cas insòlit de falta de compliment dels estàndards de comportament acceptats pels poders públics” i que la decisió de Johnson estava motivada “pel deshonest propòsit de fastiguejar el Parlament”.

La denúncia va ser interposada per 75 diputats, liderats per la nacionalista escocesa Joanna Cherry i per la líder liberaldemòcrata Jo Swinson. Consideraven que el consell que el govern va donar a la reina tenia la intenció oculta d’evitar que els diputats frenessin el Brexit dur de Johnson.

Hi ha dues denúncies més interposades: l’una, a Belfast; l’altra, a Londres. Aquesta última va ser presentada per l’empresària i activista Gina Miller, que ja va forçar fa dos anys Theresa May a legislar l’article 50 del Tractat de Lisboa per fer sortir el país de la UE. El tribunal de Londres va determinar la setmana passada que la suspensió del Parlament era legal. Miller hi va apel·lar. També va apel·lar ahir el govern contra la decisió de la justícia escocesa. El Tribunal Suprem, la màxima instància judicial britànica, revisarà dimarts que ve els tres casos i dictarà una sentència que serà definitiva.

Tot i declarar il·legal la suspensió del Parlament, els jutges escocesos van decidir no dictar cap mesura cautelar com ara ordenar la reobertura del Parlament i van notificar que preferien esperar-se fins a conèixer la decisió definitiva del Suprem.

Després de la sentència, l’escocesa Joanna Cherry, impulsora de la denúncia, es va mostrar satisfeta per la decisió judicial i va dir que està convençuda que el Suprem ratificarà aquesta sentència. El laborista Jeremy Corbyn i la resta de partits de l’oposició, per la seva banda, van reclamar la immediata reobertura del Parlament. El govern va dir que no ho farà fins que no es pronunciï el Suprem. I va reiterar que l’únic motiu per a la suspensió era preparar “la nova agenda de govern”, un argument poc consistent, ja que Boris Johnson ni té un mandat electoral ni té majoria al Parlament.

El diari The Sun va citar una font del govern que assenyalava que “els activistes havien escollit el tribunal escocès per alguna raó”, però aquest comentari de seguida va ser desmentit per l’executiu, que va dir que respecta la independència de la justícia escocesa. L’exministre de Justícia Dominic Grieve, un dels 21 conservadors expulsats del partit per Johnson, va reclamar la dimissió del premier per haver mentit a Elisabet II i per haver-la posat en un compromís. La sentència, però, no es refereix a la decisió de la reina, sinó al consell que la sobirana va rebre del govern.

LA DATA

17.09.19
La Cort Suprema de Londres
s’ha de pronunciar sobre el tancament del Parlament.

Oferta per la borsa de Londres

La firma que opera la borsa de Hong Kong, Hong Kong Exchanges and Clearing (HKEX), va presentar ahir per sorpresa una oferta de 35.816 milions d’euros per adquirir London Stock Exchange (LSE), propietària de la borsa de Londres, la seva rival. La compra no es va concretar perquè l’empresa asiàtica exigia a LSE que renunciés a l’adquisició de Refinitiv, empresa que comercialitza terminals d’informació financera, per la qual havia ofert 24.624 milions d’euros, i que formava part del seu pla d’expansió global. El conseller delegat de HKEX, Charles Li, va dir que “no es tracta d’una transacció hostil, però tampoc no és la típica”. “Sabem que arribem tard. És com Romeu i Julieta. Hem estat esperant fer aquesta operació durant molt temps i ara estan compromesos amb una altra companyia”, hi afegia. En un comunicat, LSE va afirmar que continuava compromesa amb la compra de Refinitiv, propietat de Thomson Reuters i de la firma de capital de risc Blackstone. Si l’operació entre les dues borses s’hagués materialitzat, hauria suposat la unió dels dos centres financers més importants d’Àsia i d’Europa. L’any 2017, els reguladors europeus ja van bloquejar una fusió entre Deutsche Börse –l’operador de la borsa de Frankfurt– i LSE per evitar un “monopoli de facto” de certs mercats financers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El fiscal Zaragoza diu que hi haurà sentència abans del 12 d’octubre

barcelona

‘Desapareix’ la vista de Junqueras al TJUE

girona

Vodevil i a eleccions el 10-N

madrid

Junqueras i Sànchez rebran ajut econòmic de la cambra

Barcelona

Borràs i Asens, preocupats per la maniobra de Cs i el PSOE

Barcelona

Un editorial deu anys vigent

Barcelona
La dignitat de Catalunya

La dignitat de Catalunya

Lleis contra ciutadans

barcelona

Per la llibertat de Dolors Bassa

Girona