Tornar a posar urnes, un nou dispendi de més de 160 milions
Des del 2015 s’han convocat quatre eleccions generals, amb un cost de 730 milions
Els diners surten del fons estatal destinat a pagar imprevistos no ajornables
Fabricar la nova propaganda, mobilitzar Correus per permetre el vot a distància, imprimir les paperetes i els sobres, abonar la paga i les dietes dels ciutadans que han d’estar a les meses, pagar a l’empresa que donarà suport informàtic a les juntes electorals i distribuirà la informació del recompte de vots, desplegar el dia D les forces i cossos de seguretat... Preguntar per enèsima vegada a la societat quin partit vol que la representi no només té un impacte en l’estat anímic dels ciutadans i la credibilitat dels polítics, sinó que tornarà a fer forat en les arques de l’Estat. Les últimes eleccions generals van costar 139 milions d’euros, la mateixa quantitat que s’haurà d’abonar ara, va confirmar ahir el Ministeri de l’Interior a Europa Press.
Aquesta xifra només inclou les despeses d’organització, de manera que s’hi han de sumar els diners que l’Estat es gasta en subvencions concedides als partits que es presenten als comicis. L’últim cop que es van posar les urnes, la partida va arribar als 45 milions, però com que aquests diners serveixen per finançar la campanya i aquesta vegada durarà menys, una setmana, l’import es reduirà.
En total, tornar a sondejar la ciutadania costarà a l’Estat prop de 175 milions, tot i que, si sumem les quatre eleccions legislatives que s’hauran celebrat des del 2015, el dispendi s’enfila fins als 730 milions: 540 milions en despeses d’organització i gairebé 190 en subvencions.
Excepcions ja habituals
Totes les despeses derivades de l’organització d’eleccions són estructurals, així que l’import és pràcticament idèntic d’uns comicis a uns altres. La gran diferència amb el passat és que abans la factura s’abonava cada quatre anys i, en canvi, ens trobem davant el tercer avançament consecutiu d’eleccions generals. L’1 de març, el Consell de Ministres va haver d’adreçar-se al fons de contingència, que serveix per pagar imprevistos que no es poden ajornar, per pagar la convocatòria. És la fórmula que s’haurà de tornar a utilitzar ara, i que autoritzarà el Consell de Ministres en funcions.
LA XIFRA
Les novetats: campanya més curta i menys subvenció
La campanya electoral de les eleccions generals del 10 de novembre començarà el dia 1 d’aquell mes i durarà, per tant, només vuit dies en lloc dels 15 habituals. És una de les conseqüències de la reforma de la llei electoral que el Congrés va aprovar el 2016 per a casos de convocatòria automàtica de comicis. Amb l’aplicació de la reforma, la durada del procés electoral es redueix una setmana, de 54 dies a 47. Un altre dels canvis és que es redueixen “de manera significativa” les subvencions que reben els partits per finançar les despeses de la campanya. Concretament, la nova normativa retalla un 30% la quantitat que reben de l’Estat en funció dels vots i escons de cada candidatura.
La reforma també rebaixa un 50% el límit que poden gastar els partits en despeses electorals i es redueix a la meitat el temps gratuït de propaganda electoral que tenen les formacions en els mitjans de comunicació de titularitat pública.
El govern central ja ha previst quants diners necessitarà per organitzar les noves eleccions però haurà ara d’aprovar un decret fixant la quantitat de les subvencions que atorgarà a les diferents candidatures.
