Quasi 30 milions per quatre mesos de Congrés al ralentí
El pressupost anual de la cambra baixa és de 87 milions
El sou dels diputats, de mínim 3.800 euros al mes, és encara més qüestionat en època d’inacció política com ara els quatre últims mesos
El sou base dels diputats espanyols és de 3.800 euros al mes, més de quatre vegades el salari mínim interprofessional, però la seva nòmina inclou, entre altres extres, uns complements que poden arrodonir la xifra fins als 14.500 euros –insistim, mensuals– que cobra la persona que presideix la cambra, actualment la socialista Meritxell Batet. Les crítiques a les retribucions dels parlamentaris són recurrents, però es tornen especialment ferotges si tenim en compte que fa quatre mesos que la seva activitat s’ha reduït a la mínima expressió. Aprovar el pressupost de l’Estat, proposar, debatre i desplegar lleis, controlar l’acció de govern i investir, quan toca, un nou president són les funcions bàsiques del Congrés, i totes han topat amb la paràlisi existent a la cambra baixa des que es va constituir, el 21 de maig passat.
L’estira-i-arronsa entre el PSOE i Podem ha allargat l’agonia quatre mesos. Tot i que durant aquest temps la feina dels diputats ha baixat molt perquè la interinitat limita l’exercici de la seva feina, les nòmines i els rebuts s’han de continuar abonant i la factura d’aquests mesos d’inacció política ha anat pujant. El pressupost total del Congrés vorejarà aquest any els 87 milions euros, segons el Pressupost General de l’Estat del 2019, prorrogat del 2018. Tot i que la xifra mensual és aproximada perquè cada mes té les seves variables –sobretot en èpoques de vacances com ara l’estiu–, la despesa pública d’aquest quadrimestre que tan poc s’ha pogut aprofitar podria acostar-se als 30 milions d’euros.
Només en el sou mínim dels diputats, el cost entre el 21 de maig i l’actualitat supera els 7 milions. Aquesta xifra inclou tan sols el salari base dels 350 parlamentaris (2.981 euros) i el complement mensual que tots reben “per afrontar les despeses que els origini l’activitat de la cambra”. La quantitat, que està exempta de tributació, és variable: 917,03 euros al mes per als 38 càrrecs electes per Madrid i 1.921,20 euros en el cas dels representants de la resta de l’Estat.
Extres en funció del rol
L’impacte sobre l’erari és més gran perquè el salari inclou també uns complements en funció del càrrec que s’ocupa dins la cambra baixa. Els extres van des dels 739,30 euros que cobren els secretaris d’una comissió parlamentària fins als 9.694,47 euros que cobra el president (actualment presidenta) del Congrés.
Sou a banda, l’Estat reemborsa a tots els diputats les seves despeses de desplaçament, ja siguin bitllets d’avió o de qualsevol altre tipus de transport, taxi (qui no té cotxe oficial pot utilitzar, des de l’any 2006, una targeta per viatjar amb aquest tipus de vehicle amb un límit de 3.000 euros anuals) o quilometratge (0,25 euros per quilòmetre sempre que el desplaçament estigui justificat). Només entre l’1 d’abril i el 30 de juny, el Congrés va destinar més de mig milió d’euros a finançar el transport de diputats dins de l’Estat. La xifra inclou bitllets d’avió, tren i autobús i la paga abonada per fer servir el vehicle propi i, tot i que és alta, és cert que un any abans era el doble. En aquells moments s’estava debatent la moció de censura que el socialista Pedro Sánchez havia llançat contra el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’activitat parlamentària era molt més intensa.
Nòmines i factures
Segons el Pressupost General de l’Estat, la despesa del Congrés en personal representarà aquest any un 45% del total i pujarà fins als 39,2 milions d’euros. Els diners destinats a pagar els béns i serveis necessaris per assegurar el funcionament de l’organisme suposen el 38% i ranejaran els 33 milions. Perfilen el cost total de l’organisme públic, 87 milions d’euros, partides menors com són les inversions efectuades i les transferències. L’impacte econòmic de tot plegat és especialment significatiu en època de restriccions pressupostàries com per exemple l’actual. Tot i que es vol fer creure que la crisi econòmica s’ha deixat enrere, moltes de les retallades efectuades en el moment més dur de la recessió encara no s’han revertit. És per això que hi ha qui pensa que gran part de les partides destinades a fer continuar funcionant la maquinària del Congrés haurien de poder-se reduir quan l’activitat parlamentària baixa tant.
La feina de control
Els partits polítics defensen que, malgrat els entrebancs, continuen treballant. “Durant aquest temps hem continuat fent feina: hem estat fent preguntes parlamentàries, ens hem reunit amb organitzacions i hem presentat iniciatives com ara la comissió d’investigació de les clavegueres de l’Estat”, asseguren fonts d’un dels grups parlamentaris a l’oposició, tot i admetre que aquestes iniciatives “decauen si es dissolen les Corts”. “Per part nostra no hi ha hagut deixadesa de funcions, quan puguem tornarem a entrar les proposicions i iniciatives, com sempre hem fet”, hi afegeixen per concloure que “el cost de mantenir un govern en funcions tant de temps és enorme i no només econòmic, ja que trenca la governabilitat d’un país sencer, amb tot el que comporta”.
“Encara que hi hagi un govern en funcions, l’activitat parlamentària podria continuar de manera més o menys normal”, defensa el diputat d’un altre grup, però avisa que no hi ha hagut voluntat política. “Nosaltres hem continuat plantejant iniciatives parlamentàries però no s’han pogut discutir perquè no s’han convocat les comissions.” El càrrec electe també lamenta que no s’hagin programat sessions de control fins al mes de setembre (es podia fer tot i la interinitat, insisteix), però assegura que el seu partit ha aprofitat el poc marge que tenia i ha continuat fent “la feina que ens toca fer com a oposició, que és fiscalitzar l’acció del govern”. Com que no hi havia sessions de control i no les podien fer de viva veu, els diputats d’aquesta formació han fet “preguntes per escrit i requeriments per tenir accés a determinada informació sobre decisions que s’han pres”, com ara les relatives a “la situació d’emergència climàtica viscuda amb les inundacions d’Alacant i Múrcia o l’estat de les beques escolars d’aquest curs”.
Molt més que la mitjana
Segons un informe publicat per Euronews fa tres anys, hi ha grans diferències entre els salaris dels diputats de la Unió Europea. L’estudi determina que són els parlamentaris italians els més ben pagats –al voltant de 167.000 euros a l’any–. Els seus homòlegs búlgars estan a la cua (16.318 euros anuals), mentre que els diputats espanyols cobren menys que la mitjana, al voltant de 34.000 euros d’assignació fixa. Aquest estudi, però, no inclou els nombrosos complements que tenen els sous dels càrrecs electes i que en el cas de l’Estat espanyol fins i tot pot fer que el sou base es quadrupliqui.
En tot cas hi ha una constant en tots els casos estudiats per Euronews, i és que els diputats sempre cobren molt més que la majoria de la gent a qui representen. Hi ha qui defensa que oferir un bon sou és la manera d’atreure els millors professionals cap a la política, però periòdicament hi ha veus que critiquen que la bretxa salarial amb la ciutadania sigui tan alta. En moments en què el Congrés funciona al ralentí, com ara, aquestes veus es fan sentir més. Un dels diputats que han parlat amb aquest diari assegura entendre que actualment “la ciutadania tingui la sensació que es dediquen molts recursos econòmics [al Congrés] i que, en canvi, no es concreten en una cosa efectiva”.
La regulació de l’eutanàsia, una de les víctimes
La proposició de llei presentada pel Partit Socialista per regular l’eutanàsia és una de les víctimes del bloqueig que viu el Congrés des de fa mesos. L’anterior avançament electoral ja va paralitzar la seva tramitació i ara que s’havia pogut començar a debatre torna a ensopegar amb el mateix problema. Millores que ni es discuteixen, normatives vitals que no es despleguen i àrees socials i econòmiques directament desateses són només algunes de les conseqüències de la paràlisi actual.
Perquè creuen que la solució no és aquesta o simplement perquè estan farts de passar per les urnes, un 64% dels ciutadans de l’Estat espanyol no volen tornar a passar per les urnes, segons un sondeig d’Ipsos fet públic dimarts. Els diputats de l’oposició critiquen la incapacitat de pactar del socialista Pedro Sánchez, però el que realment s’adverteix des de Catalunya és que la situació no es desencallarà fins que no s’afronti el gran problema de fons. “El que ha passat demostra que la inestabilitat política a Espanya s’entén pel fet que no hi ha un projecte per a Catalunya i no s’afronta el conflicte polític existent”, alerten fonts de Junts per Catalunya.
