Política

10-N a contrapeu

La convocatòria d’eleccions espanyoles posa fi a l’especulació de respondre la sentència amb uns comicis al Parlament

El calendari encavalca la resolució judicial amb la presentació de les llistes electorals

Unes eleccions que n’allunyen unes altres. La convocatòria d’uns comicis estatals per al 10 de novembre curtcircuita a la pràctica les expectatives d’anar a les urnes a Catalunya per respondre a la pròxima sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics, tal com proposaven diferents veus d’ERC. Si mai va ser una possibilitat, descartada en tot moment pel president de la Generalitat, Quim Torra, que és qui té la potestat de convocar-les, ja no existeix. Això no vol dir que els catalans no puguin respondre amb les urnes a una condemna, ja que el 10-N esdevindrà justament una oportunitat per expressar el rebuig a una decisió judicial ben pròxima en el calendari: la sentència s’espera per a la primera quinzena d’octubre i impactarà de ple en la precampanya electoral.

La incapacitat o manca de voluntat expressa dels dirigents espanyols per investir un president es tradueix, doncs, en unes eleccions que agafen a contrapeu els partits a Catalunya, que hauran de reaccionar a la sentència en un context electoral que dificultarà encara més la necessitat, d’una banda, de pactar la resposta –aturada de país?– i,d’una altra banda, de consensuar un full de ruta per al moviment independentista, a part d’enterbolir la negociació del pressupost.

No s’esperen sorpreses en l’encapçalament de les llistes, llevat de la incògnita que suposa per a ERC i per a Junts per Catalunya una sentència que inhabiliti els qui van ser caps de llista el 28-A, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, respectivament, així com la participació en les candidatures de Josep Rull i Jordi Turull al Congrés i de Raül Romeva al Senat. Es dona la circumstància que les candidatures es presentaran davant de la junta electoral competent entre el quinzè i el vintè dia posterior a la convocatòria de les eleccions, és a dir, màxim el 14 d’octubre, just els dies en què es podria conèixer la sentència.

“Des d’ERC hem decidit que cada vegada que hi hagi eleccions i mentre segueixi aquesta situació [de repressió], presentarem com a candidat el president [del partit], l’Oriol Junqueras”, va dir al març la portaveu republicana, Marta Vilalta. Però, al marge de la sentència, Junqueras està immers en la batalla per fer efectius els seus drets com a eurodiputat, mentre que el Congrés és un camí ja recorregut. D’entrada, però, els republicans no descarten res. El 10-N comprovaran si l’estratègia d’abstenir-se en la segona volta de la investidura de Pedro Sánchez és ben rebuda entre l’electorat i els permet repetir la victòria del 28-A.

A JxCat, que hi va votar en contra, els comicis els agafen en ple procés d’endreça de l’espai postconvergent. Qui va ser número 2 de Sànchez a l’abril, Laura Borràs, va explicar ahir que la qüestió de la llista encara no s’ha parlat. “Farem totes les reunions per mirar d’aconseguir l’equip més potent possible per poder treballar per aconseguir un país millor, mirarem de jugar les nostres cartes de la millor manera possible, sense generar falses expectatives”, va assegurar a TV3.

Amb 15 diputats, ERC va quedar davant del PSC (12), que presentava com a cap de cartell l’aleshores ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que, si no hi ha sorpreses, ara hi tornaria però amb la presidència del Congrés al currículum. Tant els socialistes com els comuns tindran el repte de mobilitzar el seu electorat davant del creixement de l’abstenció que s’augura com a càstig per no haver-se posat d’acord per formar govern i pel cansament associat a una repetició electoral. És a dir, es veurà a qui en culpen els electors. A més, en el cas d’En Comú Podem, que, amb Jaume Asens, va igualar els set diputats de JxCat, s’hi afegeix l’interrogant d’una eventual penalització pel fet que Pablo Iglesias va renunciar al referèndum durant la negociació amb el PSOE per entrar al govern.

Ciutadans també s’enfrontarà al fantasma d’una davallada, després que s’hagi negat fins a ultimíssima hora a abstenir-se en la investidura, fet que li ha reportat una cadena de fugues d’alts càrrecs. Inés Arrimadas va igualar els cinc diputats de Juan Carlos Girauta. En el cas del PP, Cayetana Álvarez de Toledo ja ha promès fer “molta campanya” a Catalunya per intentar recuperar els escons perduts a Girona i Tarragona. El PP va fer el pitjor resultat de la seva història, passant de sis a només un diputat. Els comicis seran igualment una prova de foc per a Vox, que intentarà consolidar l’únic representant que va obtenir.

Finalment, caldrà veure si el Front Republicà d’Albano-Dante Fachin, paraigua de Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya, torna a intentar l’assalt al Congrés, després de quedar-ne a les portes amb un 2,74% dels vots (113.000).

Zaragoza situa la sentència cap al 12

El fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza va explicar ahir que la sentència del procés es coneixerà en els primers 10 dies d’octubre, més a prop del dia 12, segons va informar Radio Continental i va recollir la Cadena Ser. “La sentència, segons les meves informacions, sortirà publicada crec que en els primers 10 dies, prop de la festivitat del Pilar”, va afirmar en una conferència a Buenos Aires.

D’altra banda, Zaragoza va demostrar que la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir Carles Puigdemont per rebel·lió encara cou. Al seu parer, la justícia alemanya va cometre un “error imperdonable”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra: “Si per posar urnes ens condemnen a 100 anys s’hauran de tornar a posar urnes per l’autodeterminació”

Barcelona

Mauri reivindica l’acció no violenta com a eina contra la repressió

La Garriga

Buch atribueix els aldarulls a grups antisistema: “No tenen res a veure amb l’independentisme”

barcelona

32 detinguts pels aldarulls del vespre a diferents punts de Catalunya

barcelona

Més carreteres tallades per manifestacions

barcelona
CRÒNICA

L’habitual anormalitat de Vic

Tsunami Democràtic fa una crida a impedir actes violents

barcelona

La sentència del procés enfronta els diputats britànics

Londres

Interior mostra to de fermesa

barcelona