El Suprem avala exhumar Franco per enterrar-lo al cementiri d’El Pardo
Desestima el recurs de la família, que el volia dur a l’Almudena
El govern espanyol vol fer el trasllat abans del 10-N i la família del tirà al·legarà davant del TC
El Tribunal Suprem espanyol va avalar ahir, per unanimitat, una de les promeses estel·lars del govern de Pedro Sánchez: l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos per dur les restes del dictador al cementiri d’El Pardo-Mingorrubio. En plena precampanya pel 10-N, els sis magistrats de l’alt tribunal espanyol van rebutjar en la seva totalitat el recurs presentat per la família del dictador contra la decisió del govern espanyol d’exhumar Franco i traslladar les seves restes al cementiri d’El Pardo aprovada en Consell de Ministres el 15 de febrer –el mateix dia que Sánchez va anunciar la convocatòria d’eleccions per al 26-A. La família del dictador va reclamar que si era exhumat fos portat a la catedral de l’Almudena, en ple centre de Madrid.
Els magistrats en van tenir prou amb una hora de deliberació. No hi va haver discrepància sobre el fet que el trasllat del cos del dictador estava emparat per la llei de memòria històrica, però sí sobre el lloc. Finalment es van decantar per la proposta pel govern, el cementiri d’El Pardo, on hi ha enterrada la seva dona, Carmen Polo, contra el plantejat per la família, l’Almudena, on hi ha la filla del tirà, Carmen Franco. Segons fonts de l’alt tribunal espanyol, el magistrat ponent, Pablo Lucas Murillo, va entrar a la deliberació amb un esborrany, que va ser assumit per la resta de magistrats. En espera de conèixer el contingut de la sentència, que es farà públic els pròxims dies, segons van indicar fonts judicials la decisió s’ha adoptat donant prioritat a l’“interès general” defensat pel govern davant el dret de la família a enterrar el dictador a l’Almudena. La publicació de la sentència permetrà saber si els magistrats l’han assumit sense matisos i si el tribunal manté el reconeixement de Franco com a cap d’estat des de l’1 d’octubre de 1936, en plena guerra, que recollia la seva última interlocutòria.
El govern espanyol vol dur a terme l’exhumació “com abans millor” i si pot ser abans de la campanya del 10-N, segons va dir la vicepresidenta de l’executiu en funcions, Carmen Calvo. Però la decisió del Suprem, tot i ser ferma, no significa que s’hagin superat tots els obstacles. En no haver-se facilitat encara la sentència, es desconeix si l’alt tribunal fa referència al procés obert al jutjat del contenciós administratiu número 3 de Madrid. El seu titular, el jutge José Yusty, ha fixat la vista per a finals d’octubre i és l’últim fre per executar l’exhumació abans que comenci la campanya, l’1-N. Això sense comptar que l’advocat de la família de Franco ha anunciat que recorrerà al Constitucional pel vet a l’Almudena, si bé això no implica ajornar l’execució de la sentència. També hi ha pendent de resolució els recursos de la comunitat benedictina del Valle, la Fundación Francisco Franco i l’Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos.
LES FRASES
Una petita batalla guanyada
Familiars de víctimes de la dictadura van rebre la sentència del Suprem sobre l’exhumació de Franco concentrats davant de les portes de l’alt tribunal espanyol amb alegria continguda. Quan el president de la Plataforma contra la Impunitat del Franquisme, Julián Rebollo, va anunciar la resolució avalant l’exhumació, hi va haver pocs aplaudiments i sí crits de descontentament. “Vergonya, vergonya!”, cridaven, en considerar un greuge que hagi decidit que el dictador sigui enterrat al cementiri d’El Pardo-Mingorrubio, ja que és de titularitat pública. “Obligar les víctimes de la dictadura a pagar amb els seus impostos la tomba del dictador és una forma de maltractament i una patologia democràtica”, va dir Emilio Silva, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Alguns membres del moviment memorialista estan molestos amb la decisió del Suprem en interpretar que es dona a Franco un “tracte especial amb recursos de l’Estat”, fet que “mai passaria ni a Alemanya ni a Itàlia”, va explicar Miguel Ángel Muga, de la plataforma Ni Valle Ni Almudena, que considera l’aval a l’exhumació una petita batalla guanyada. Els memorialistes consideren que l’exhumació “no ha de ser l’únic objectiu de l’Estat” respecte a les víctimes de la repressió franquista i els seus familiars. Ara toca parlar dels crims del franquisme.
