Presó per als set independentistes
El jutge sosté que els detinguts formen part del desconegut Equip de Resposta Tàctica (ERT), que vol assolir la República Catalana amb “accions violentes”
Els investiga per terrorisme, tinença d’explosius i estralls
Els pitjors pronòstics de les defenses s’han complert. El magistrat del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiencia Nacional, Manuel García Castellón, va decretar ahir presó provisional per als set independentistes catalans vinculats a CDR (comitès de defensa de la República) i detinguts dilluns per la Guàrdia Civil en diferents poblacions. El jutge sosté que hi ha suficients indicis criminals contra ells, assegura que formen part d’un grup fins ara desconegut i anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT) i comparteix amb el fiscal que els investigarà per tres delictes: pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius amb fins terroristes i conspiració per a la comissió d’estralls. Així, decreta el seu ingrés a un penal sense finança, per evitar –assegura– el risc de fugida en vista de la gravetat dels fets, l’ocultació de proves i la reiteració delictiva. La resolució, coneguda a la tarda, va provocar la crida a mobilitzacions a desenes de ciutats i pobles, i fortes picabaralles al Parlament.
El magistrat va entregar als advocats defensors, d’Alerta Solidària, una resolució censurada, ja que la causa continua sota secret de sumari contra els nou detinguts: quatre (dos a la presó i dos en llibertat provisional) a Sabadell, un a Mollet, un a Cerdanyola, un a Santa Perpètua, un a Sant Pere de Torelló i el novè a Sant Fost de Campsentelles.
En l’escrit, el jutge compra el relat de la Guàrdia Civil de l’operació Judes, iniciada f a un any, i afirma que arran de les investigacions realitzades els detinguts “pertanyen al moviment independentista radical més combatiu”, que té l’objectiu “d’assolir la materialització de la República Catalana, a través de qualssevol via, inclosa la violenta”. Hi afegeix que les intervencions telefòniques, els seguiments i altres diligències “aporten suficients indicis per sostenir que els investigats pertanyen als CDR, i dins d’aquests, al sector més radical, clandestí i compromès, encarnat per l’ERT, una organització amb estructura jeràrquica”. Tanmateix, els CDR s’han constituït arreu del país i funcionen de manera assembleària i oberta a tothom.
Cap material ni objectius
En aquest relat criminal, el jutge manifesta que el grup tenia un “alt nivell de professionalització”, tot i que no detalla cap objectiu per provocar els suposats estralls o sabotatges. Tampoc cita en la part pública de la interlocutòria cap material per elaborar explosius trobat als investigats. En la resolució, el jutge García Castellón precisa que Txevi Buigas, agent forestal detingut a Sant Pere de Torelló i vinculat a ERC, i Jordi Ros –detingut a Sabadell i que hauria optat per autoinculpar-se a la comandància amb una advocada d’ofici– són “membres actius” del grup ERT. Hi afegeix que Buigas s’encarregava de “la planificació, el desenvolupament i la posada en marxa d’accions violentes”, mentre que Ros hauria elaborat material explosiu. No s’hi precisa cap acció violenta executada pels detinguts, però el magistrat insisteix que “tal com s’ha acreditat l’ERT és una organització amb capacitat suficient per dur a terme tàctiques i maniobres amb un alt nivell de professionalització”.
En aquest context, el jutge detalla: “Aquesta instrucció va ser testimoni el 15 de setembre del 2018 d’una maniobra orquestrada per l’ERT, que es va gestar amb la màxima clandestinitat. En aquesta estratègia –continua el jutge– es plantejava la trobada amb una persona que per la reacció dels integrants en conèixer la seva identitat tindria un component perillós.” Ni investigadors ni defenses aclareixen per ara qui és aquesta persona.
Els defensats per Alerta Solidària només van respondre a les preguntes dels seus advocats, els quals van intentar evidenciar que no són terroristes, a més de demostrar el seu arrelament familiar i laboral per evitar la presó. Aquests elements personals “no van ser suficients” per al jutge en ponderar-los amb la gravetat de les accions que se’ls imputen. I va reiterar que els set han dut a terme accions que emmarca “en l’estratègia global del moviment independentista radical més combatiu”.
Els advocats defensors ahir van mantenir-se en silenci, mentre que el partit d’extrema dreta Vox va anunciar que ja ha presentat una querella per ser acusació popular en la causa contra els set independentistes, com també vol fer-ho l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). En un comunicat, Vox sosté que “es querella contra els CDR”, dels quals assegura que s’han radicalitzat, i cita “accions violentes”, com ara talls de vies el 2018 i “agressions a afiliats” al març a Barcelona, fet pel qual ahir els Mossos d’Esquadra van detenir dos militants d’Arran, que van quedar en llibertat després passar a disposició judicial.
LES FRASES
Suport d’amics i polítics
“Ara ja tenim 16 presos polítics”, era una de les piulades de denúncia, ahir, quan a dos quarts de set de la tarda furgonetes de la Guàrdia Civil conduïen els set independentistes a la presó de Soto del Real, a Madrid. De bon matí, familiars, amics i representants polítics de JxCat, ERC, la CUP i Bildu es van atansar a l’Audiencia Nacional per donar suport als set detinguts dilluns. La Guàrdia Civil els va conduir de matinada dels calabossos de la comandància als jutjats en complir-se les 72 hores retinguts. Alguns dels concentrats van denunciar que havien estat identificats per agents de la policia espanyola i fins i tot havien estat encerclats, limitant el seu dret de protesta.
“Busco paraules per escriure un tuit. Després de tot un dia a Madrid, les paraules de familiars i amics: «Això no s’acaba. Continuarem!»”, piulava l’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, hi deia: “Ens volen criminalitzar. Associen independentisme amb terrorisme. No els ho permetrem! Exigim la fi de la persecució i la seva llibertat.” El portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, també ho denunciava: “La notícia ens arriba mentre som a Lledoners amb en Cuixart. L’Estat ha de saber que ni la presó, ni l’exili ni la seva violència seran mai límits per defensar els drets i llibertats.”
