Citen a declarar 26 policies en el cas de l’1-O a Girona
Demanen que s’investigui els tretze guàrdies civils d’Aiguaviva i Sant Julià, entre els quals el que va llançar gas pebre
Els advocats voluntaris denuncien la “lentitud” i els “entrebancs” de la instrucció
Després de dos anys de l’1-O, el divendres 4 d’octubre començaran a declarar els 26 agents de la Policía Nacional del total de 35 imputats per les càrregues policials en diferents col·legis electorals de Girona.
Els advocats voluntaris , integrats en el grup de Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona, els quals s’encarreguen de les querelles col·lectives de Girona , Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, van denunciar ahir els obstacles de la instrucció del cas, que arriba “al ridícul de la lentitud”. L’advocada Alexandra Cat va recalcar que “per la dignitat de les més de 300 persones lesionades, caldria arribar al fons de l’assumpte en un espai temporal mínimament digne”.
De les dificultats en la instrucció, els advocats van destacar la reticència del govern espanyol a l’hora d’identificar els comandaments i els agents que van actuar en cada col·legi. Després de diversos requeriments del jutjat a partir de la insistència dels lletrats, s’ha facilitat una llista d’agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, tot i que “no és del tot completa”, va denunciar el portaveu, Albert Carreras. En aquest sentit, la informació, poc detallada, fa referència sobretot als dispositius de la Guàrdia Civil a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
Amb tot, amb la informació de què es disposa, els advocats Narcís Badosa i Dani Diéguez, que s’encarreguen dels casos de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, demanaran pròximament al jutjat la imputació d’almenys tretze guàrdies civils que consideren que van actuar de manera desproporcionada. En el cas del dispositiu de la Guàrdia Civil a Aiguaviva, Badosa va especificar que a la llista s’identifica l’agent que va fer servir un “aerosol de defensa” i ho fa per “decisió pròpia”. S’inclou en un informe, en el qual s’especifica que va usar l’aerosol “perquè es va veure envoltat i assetjat per la massa”. L’advocada Alexandra Cat va recordar que el relat policial “victimista” segueix “la mateixa línia” que el que es va poder escoltar en el judici.
El portaveu dels advocats, Albert Carreras, va recalcar que l’inici de les declaracions suposen un “punt d’inflexió” per fer avançar el cas. També va fer una crida a la ciutadania i als mitjans a fer-los arribar més imatges per identificar més agents, com ara en les càrregues del Verd i d’Aiguaviva. Es poden enviar a info@dretdefensagirona.cat . Van explicar que Amnistia Internacional està fent un seguiment en particular de la violència exercida a Aiguaviva. Un altre dels problemes que han tingut els advocats és l’accés a les comunicacions dels agents i els comandaments. Així, l’informe recull que hi ha un segon canal de comunicació directe “que no passava per centraleta” i no es va gravar.
El cas dels bombers
Per altra banda, el jutjat d’instrucció 2 de Girona ha citat a declarar com a investigat un altre comandament dels bombers per haver fet un comboi de protesta davant la comandància de la Guàrdia Civil l’endemà de l’1-O, segons recull l’ACN. És el cinquè investigat en aquesta causa oberta per delictes de malversació de diners públics i abandonament del lloc de feina com a funcionaris.Segons fonts jurídiques, aquest comandament era el sotscap de guàrdia el 2 d’octubre del 2017. El jutjat ha fixat la declaració per al 21 de novembre. Tres dels comandaments investigats van anar al jutjat el 12 de juny i el quart ho va fer el 10 de juliol. Entre els cinc investigats hi ha dos excaps de la regió d’emergències de Girona.
