Memòria
150 anys del Foc de la Bisbal i 200 del naixement del seu impulsor, el guixolenc Pere Caimó
El ‘Foc’ revifa al Baix Empordà
Ahir van presentar a la capital comarcal els actes per commemorar l’aixecament popular del Sis d’Octubre del 1869, que s’allarguen fins diumenge
Sant Feliu recorda l’exalcalde Caimó, que capitanejava els revoltats
La Bisbal agafarà aquest cap de setmana el testimoni de les commemoracions que des de la primavera, a Sant Feliu de Guíxols, una comissió de veïns del municipi ha promogut pel segon centenari del naixement de l’exalcalde republicà Pere Caimó, impulsor destacat de la insurrecció popular del Foc bisbalenc, el 6 d’octubre del 1869.L’episodi va ser conseqüència de l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim i va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Però els republicans, que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució, van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, i també de Cassà de la Selva o Llagostera. Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.
El dia gran de l’efemèride, diumenge, arrencarà amb una marxa cap al cementiri bisbalenc per retre homenatge als republicans federals morts en l’aixecament, enterrats en una urna al mausoleu escultòric de Ramon Casal que s’acaba de restaurar. Els assistents començaran la ruta a 2/4 d’11 del matí, i aniran des de la plaça de l’Ajuntament fins al cementiri, on es faran uns parlaments, amb ofrena floral, i la Cobla Conrad Saló interpretarà una marxa fúnebre de l’època, composta per Manuel Llenas.
Seguidament, a la plaça de la Llibertat, hi haurà una audició de sardanes bèl·liques recuperades amb la Cobla Conrad Saló i la rebuda de participants en la caminada Memorial Isabel Vilà. A les 2 del migdia es farà un dinar popular al passeig Marimon Asprer (es poden comprar tiquets a 15 euros, al Mundial i a Loteria Viñolas). I les activitats culminaran amb l’espectacle teatral Isabel Vila al Foc de la Bisbal, a càrrec de Carme Sansa i Toni Strubell (19 h) al Teatre Mundial.
A la capital baix-empordanesa van presentar ahir al vespre l’agenda, a més d’un documental de Quim Paredes sobre els actes previstos. Aquest vespre –a l’Arxiu Comarcal (20 h)– l’historiador Jordi Frigola resumirà Què volien els republicans federals bisbalencs l’any 1869, amb una conferència paral·lela a la mostra de documents i notícies de l’època. Demà, dissabte, obriran al Terracotta Museu una exposició de ceràmica en temps de revolta i, a la tarda, des de l’arxiu (17 h) partirà la ruta pels llocs emblemàtics i escenaris de la insurrecció. A mitja tarda, hi haurà repic a somatent als campanars del municipi i pobles veïns, abans d’una marxa amb percussió que conduirà cap a l’audició musical que s’ha convocat al Mundial (19 h).
El record del 3-O, a Sant Feliu
A Sant Feliu, el Casino dels Nois, una de les institucions que Caimó també va contribuir a impulsar des de la seva implicació, va ser l’escenari d’un acte de record de la seva figura, en què Marie Fauré (CUP) va traçar el paral·lelisme entre el 3 d’octubre del 1869, quan l’aleshores alcalde va organitzar el desarmament de tres falutxos de la Guarda Costanera, hores abans de l’alçament, i la mobilització ciutadana de milers de persones dos anys enrere contra la violència policial de l’1-O.
Strubell, de la comissió de l’Any Caimó, va fer un balanç positiu dels actes per reivindicar la figura, amb suport dels historiadors Àngel Jiménez, Jordi Frigola i el pòsit de Carles Rahola i Francesc Ferrer i Gironès. I tot seguit, el regidor llagosterenc Enric Ramionet i l’exalcalde d’Arbúcies Jaume Soler van analitzar la seva aportació al republicanisme actual.
