Política

El Suprem rebaixa la pena del cas Altsasu però manté condemnes altes

L’alt tribunal elimina l’agreujant de discriminació i el d’abús de superioritat als acusats

La sentència més dura s’eleva fins als nou anys i mig de presó

El Tri­bu­nal Suprem (TS) va rebai­xar ahir les pen­nes als con­dem­nats pel cas Alt­sasu, però les va man­te­nir altes i han pas­sat dels entre 2 i 13 anys de presó que hi havia fins ara als entre 1 any i mig i nou anys i mig. La pena ha estat rebai­xada perquè l’alt tri­bu­nal ha eli­mi­nat l’agreu­jant de dis­cri­mi­nació i el d’abús de supe­ri­o­ri­tat en el cas del delicte d’atemp­tat a l’auto­ri­tat (que es manté en els de lesi­ons). També ha anul·lat dues con­dem­nes per un delicte de lesi­ons a Aratz Urri­zola i una altra pel mateix delicte a Iñaki Abad.

El Suprem con­si­dera “exe­cra­bles” els fets del 15 d’octu­bre del 2016 al bar Kotxa d’Alt­sasu, que, segons el tri­bu­nal, es van pro­duir “en cons­ta­tar que [els guàrdies civils impli­cats en la bara­lla] eren mem­bres de les for­ces i cos­sos de segu­re­tat”, però creu que aquesta cir­cumstància no és sufi­ci­ent per apli­car l’agreu­jant de dis­cri­mi­nació.

Amb la sentència de l’alt tri­bu­nal, que con­demna per delic­tes d’atemp­tat a l’auto­ri­tat, lesi­ons, desor­dres públics i/o ame­na­ces, les penes més altes són per a Ohian Arnanz (de 13 a 9 anys i mig de presó), i Jokin Una­muno i Adur Ramírez (de 12 a 8 anys i mig).

Les de Jon Ander Cob i Julen Goi­co­et­xea pas­sen de 9 a 7 anys i mig; la d’Aratz Urri­zola, de 9 anys a 4 anys i 2 mesos; la d’Iñaki Abad, de 6 a 3 anys i mig; i la d’Ainara Urquijo –l’única que no va entrar a presó pro­vi­si­o­nal– de 2 anys a un any i mig.

Set d’aquests van ingres­sar a la presó (tres des del 2016) i tots van anar a judici acu­sats de delic­tes de tipus ter­ro­rista, si bé l’Audi­en­cia Naci­o­nal els va absol­dre d’aquest delicte en no veure que l’agressió tingués tal fina­li­tat. Una tesi que després va tenir l’aval de la sala d’apel·laci­ons. La fis­ca­lia va desis­tir de recórrer con­tra aquest aspecte al Suprem, que no ho ha valo­rat en la sentència.

Sense ter­ro­risme

Eli­mi­nada de l’equació l’acu­sació de ter­ro­risme, l’agreu­jant de dis­cri­mi­nació ha estat l’assumpte més con­tro­ver­tit al Suprem, fins al punt que dos magis­trats han emès un vot par­ti­cu­lar. La sala sosté que en con­dem­nar per atemp­tat a l’auto­ri­tat ja s’ha tin­gut en compte que les vícti­mes eren guàrdies civils i, per tant, aquesta cir­cumstància no pot tor­nar a valo­rar-se per apli­car aquest agreu­jant. Pels magis­trats, a més, el fet que les “vícti­mes” per­ta­nyin a la Guàrdia Civil no suposa “l’assumpció d’una ide­o­lo­gia neces­si­tada d’espe­cial pro­tecció”.

Per poder apli­car l’agreu­jant de dis­cri­mi­nació, el TS con­si­dera que “cal­dria que en el fet pro­vat resultés patent una situ­ació de dis­cri­mi­nació i altres requi­sits de l’agreu­ja­ment”. Segons el seu parer, això no passa, ja que en els fets pro­vats no es reflec­teix “una situ­ació de desi­gual­tat, ni una situ­ació ideològica que l’autor hagi tin­gut en compte com a mòbil en la seva actu­ació”.

Amb relació al com­pli­ment de la con­demna dels acu­sats, la pena màxima no podrà exce­dir mai els set anys i mig de presó, que és el tri­ple del delicte més alt pel qual han estat con­dem­nats alguns dels acu­sats. És a dir, atemp­tat con­tra l’auto­ri­tat, que com­porta una pena de dos anys i mig d’empre­so­na­ment.

Ara l’Audi­en­cia Naci­o­nal, que va ser el tri­bu­nal que va eme­tre la pri­mera sentència, haurà de dic­tar un acte d’exe­cució de sentència en el qual rebutgi l’horitzó peni­ten­ci­ari de cadas­cun perquè tres dels con­dem­nats ja fa tres anys que són a la presó per aquests fets.

LES FRASES

És evident que persisteix la injustícia i la desproporció que ha envoltat aquest cas des del principi
Bakartxo Ruiz
portaveu d’eh bildu
S’ha deixat els guàrdies civils agredits desprotegits, així com les seves parelles
Associació Espanyola de Guàrdies Civils
Nosaltres sempre hem mantingut una valoració de respecte cap a les decisions judicials
Ramón Alzórriz
secretari d’organització del partit socialista navarrès


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.