Sànchez i Cuixart reclamen al Suprem la seva llibertat
Les defenses dels Jordis demanen a l’alt tribunal que no renovi la seva presó provisional i que per acordar-ho no cal celebrar una vista
El termini per convocar-la és el 15 d’octubre
Les defenses de l’expresident de l’ANC i novament candidat de JxCat al Congrés, Jordi Sànchez, i del líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van demanar ahir al Tribunal Suprem que els deixi en llibertat, en espera de la sentència contra ells i els altres deu independentistes catalans, i que ho faci sense convocar la vista que ha sol·licitat la fiscalia per prorrogar-los la presó preventiva dos anys més, ja que el termini acaba el 15 d’octubre que ve a les dotze de la nit.
En l’escrit, el lletrat de Sànchez, el penalista Jordi Pina, manifesta que no procedeix prorrogar la presó provisional al diputat suspès de JxCat al Congrés, i per això demana al Suprem que dicti una resolució que acordi la seva posada en llibertat, sense necessitat de convocar la vista, tal com recull –indica– la llei d’enjudiciament criminal.
A més, Pina, invoca l’informe del grup de treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, que va qualificar d’“arbitrària” la presó preventiva dels dos líders de les entitats civils. L’equip de defensors de Cuixart, format pels penalistes Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà, també apel·la, en el seu escrit, als “ nombrosos organismes i associacions internacionals especialitzats en la defensa dels drets humans” que han demanat la posada en llibertat dels líders de l’ANC i d’Òmnium.
Els Jordis van ser els primers a ingressar a la presó de manera preventiva el 16 d’octubre del 2017, per ordre de la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, acusats de promoure la gran manifestació del 20 de setembre davant del Departament d’Economia per protestar contra els escorcolls que hi feia la Guàrdia Civil per ordre judicial per trobar proves contra els organitzadors del referèndum de l’1-O. Els escorcolls es van dur a terme i no hi va haver cap ferit, només uns cotxes del cos armat danyats per tots els manifestants. Quan el procés dels Jordis va passar a la causa central del Suprem, amb el vicepresident Oriol Junqueras i els altres nou exconsellers del govern, acusats de rebel·lió, l’instructor, Pablo Llarena, va ratificar les ordres de presó a Cuixart i Sànchez. També ho va fer la sala d’apel·lacions del Suprem. En l’escrit, Pina recorda les vegades que ha demanat la llibertat de l’exlíder de l’ANC, com també ho han fet els advocats de Cuixart.
Per tant, el termini dels dos primers anys de presó venç dimecres que ve i perquè hi continuïn sense sentència caldria el tràmit formal de la compareixença, per prorrogar-la un període màxim de dos anys més. La voluntat dels set magistrats del Suprem sempre ha estat dictar sentència abans d’aquesta data, si bé la fiscalia va optar abans-d’ahir per sol·licitar la vista per si els plans no sortissin segons el previst. Si la sentència es publiqués abans de dimecres que ve 16 d’octubre i els Jordis fossin condemnats, la presó preventiva finalitzaria i passarien a ser presos ordinaris.
En el cas de no tenir resolta la sentència abans d’aquell dia, el Suprem haurà de celebrar aquesta compareixença en la qual escoltaria els arguments de les parts per resoldre si continuen concorrent els requisits que ha tingut en compte per mantenir els Jordis a la presó, com és la gravetat dels fets, el risc de fugida i de reiteració delictiva. S’espera que el tribunal avisi amb dos dies d’antelació els advocats de les defenses si, finalment, convoca la compareixença a Madrid.
“Repetides violacions dels drets de defensa”
La Federació Internacional dels Drets Humans i Euromeds Rights van publicar ahir un informe d’observació del judici del Tribunal Suprem als dotze independentistes catalans, del qual conclouen que “no ha estat un judici just” i consideren que hi ha hagut “repetides violacions dels drets de defensa”.
En l’informe es detalla que en el judici es va “vulnerar el dret de contradicció”, ja que les defenses no van poder aportar totes les proves, com ara visionar els vídeos amb els interrogatoris dels policies. Hi afegeix que els testimonis policials eren “estereotipats”, alguns dels quals repetien les mateixes expressions i el que deien els seus superiors, i, per tant, posa en dubte la seva veracitat. A més, hi destaca que s’han exhibit proves d’altres procediments penals que continuen oberts, com és el cas del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i que a vegades els advocats dels acusats ni les tenien abans ni tampoc completes. Dominique Noguères, vicepresident de la Lliga Francesa de Drets Humans, i Alexandre Faro, advocat del tribunal d’apel·lacions de París, són els que signen l’informe després d’haver assistit a sessions del judici, juntament amb uns 60 professionals de cinc continents a través de la plataforma catalana International Trial Watch.
