Dos anys de drets suspesos per una rebel·lió inventada
La instrucció del jutge Pablo Llarena va ser la base per impedir que els presos polítics i exiliats poguessin accedir al seu escó, primer al Parlament de Catalunya i després al Congrés i al Senat
Qui rescabalarà als càrrecs electes, i als seus votants, els dos anys de drets suspesos i sense poder exercir com a diputats? La sentència del Tribunal Suprem del judici contra el procés ha desmuntat, conscientment, la fabulació inventada pel jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, que va construir tota la instrucció sobre el delicte de rebel·lió.
L’acusació de la fiscalia va engegar tot el procés amb unes querelles basades en aquest delicte de rebel·lió. Això va possibilitar al jutge, alineat amb la fiscalia, no permetre als presos polítics i exiliats catalans accedir mai als seus càrrecs com a diputats, un cop escollits en les eleccions al Parlament del 21-D i posteriorment en les generals del 28-A d’aquest any. I és que cal recordar que l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal permet suspendre càrrecs electes processats per terrorisme i rebel·lió. I a això es va agafar Llarena.
Vuit escollits el 21-D
Després del referèndum de l’1-O, l’aplicació del 155 per l’Estat i les eleccions al Parlament convocades pel 21-D del 2017 pel govern del PP de Mariano Rajoy, un total de vuit polítics catalans, a l’exili i a la presó, van ser escollits entre els 135 diputats del Parlament de Catalunya.
Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn –tots tres ja empresonats llavors– i Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín –tots a l’exili– van ser escollits pels electors. I a més es va revalidar la majoria independentista al Parlament. També van ser escollits Jordi Turull, Josep Rull, Marta Rovira, Carme Forcadell, Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa. Rovira marxaria a l’exili i Turull, Rull, Forcadell, Romeva i Bassa tornarien a la presó el març del 2018 (ja van ser empresonats el 2 de novembre del 2017 i en van sortir al desembre). Puigdemont, Junqueras, Romeva, Sànchez, Turull i Rull estaven implicats en la interlocutòria del jutge Llarena pel referèndum.
El 17 de gener es va constituir el nou Parlament, presidit per Roger Torrent. El 29, el Tribunal Constitucional va denegar la investidura a distància de Puigdemont, al·legant que havia de tenir l’autorització de Llarena. Tampoc deixava delegar el vot als exiliats. Aquell mateix dilluns, Serret, Puig i Ponsatí renunciaven al seu escó. Al març i a l’abril, el jutge va fer el mateix amb Jordi Sànchez i tampoc va permetre la seva investidura en dues ocasions. No el va deixar presentar-se al ple per ser investit o fer-ho telemàticament per “risc de reiteració delictiva” en cas que es convertís en president.
Turull, empresonat
La investidura de Jordi Turull també va ser impossible al març. Després d’una primera votació fallida amb l’abstenció de la CUP, l’endemà Llarena va enviar Turull a la presó. A més, en aquella primera votació Puigdemont i Comín no van poder votar en ser a l’exili, mentre que Sànchez i Junqueras van haver de delegar el seu vot. Al final no va ser fins al 14 de maig quan hi hauria finalment president: Quim Torra.
L’octubre del 2018, el Parlament va aprovar que els sis diputats implicats en la interlocutòria poguessin “designar” companys dels seus grups per substituir-los en les seves funcions. Així, la cambra va evitar suspendre’ls pel fet d’estar empresonats o exiliats, però els va obligar a delegar el vot.
Aixecament de la suspensió
Ara amb la sentència, la sedició, com a mínim, desautoritza Llarena quant a la seva persecució durant mesos als processats i a les seves sol·licituds de llibertat, denegades de manera reiterada i amb duresa pel jutge instructor. Un jutge que ahir va activar l’euroordre contra Puigdemont amb l’acusació de sedició i malversació, i que va aixecar també la suspensió que tenien com a parlamentaris Puigdemont i Comín, suspesos pel processament de rebel·lió. En definitiva, l’acusació de rebel·lió portada gairebé fins a les últimes conseqüències ha permès a l’Estat interpretar la llei a mida, a la seva mida, i enterrar durant dos anys els drets legítims i fonamentals dels polítics.
La mesa del Congrés no va permetre exercir càrrecs
Arran de les eleccions del 28 d’abril d’aquest any, i un cop escollits els polítics empresonats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva (aquest últim al Senat), la mesa del Congrés presidida per la socialista Meritxell Batet va suspendre dels seus càrrecs els diputats catalans electes. Ho va fer després que prenguessin primer possessió del seu escó i amb els vots favorables a la mesa del PSOE, el PP i Ciutadans. Tot va ser després d’un estira-i-arronsa amb el Tribunal Suprem i amb l’aval d’un informe dels lletrats de la cambra baixa. Un altre cop, l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal va ser clau i bàsic per suspendre els polítics catalans per estar acusats de delictes comesos per “integració o relació amb bandes armades, individus terroristes i rebels”. És a dir, la rebel·lió del jutge Llarena.
