Política

Dos anys de drets suspesos per una rebel·lió inventada

La instrucció del jutge Pablo Llarena va ser la base per impedir que els presos polítics i exiliats poguessin accedir al seu escó, primer al Parlament de Catalunya i després al Congrés i al Senat

Qui res­ca­ba­larà als càrrecs elec­tes, i als seus votants, els dos anys de drets sus­pe­sos i sense poder exer­cir com a dipu­tats? La sentència del Tri­bu­nal Suprem del judici con­tra el procés ha des­mun­tat, cons­ci­ent­ment, la fabu­lació inven­tada pel jutge ins­truc­tor del Suprem, Pablo Lla­rena, que va cons­truir tota la ins­trucció sobre el delicte de rebel·lió.

L’acu­sació de la fis­ca­lia va enge­gar tot el procés amb unes que­re­lles basa­des en aquest delicte de rebel·lió. Això va pos­si­bi­li­tar al jutge, ali­neat amb la fis­ca­lia, no per­me­tre als pre­sos polítics i exi­li­ats cata­lans acce­dir mai als seus càrrecs com a dipu­tats, un cop esco­llits en les elec­ci­ons al Par­la­ment del 21-D i poste­ri­or­ment en les gene­rals del 28-A d’aquest any. I és que cal recor­dar que l’arti­cle 384 bis de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal per­met sus­pen­dre càrrecs elec­tes pro­ces­sats per ter­ro­risme i rebel·lió. I a això es va aga­far Lla­rena.

Vuit esco­llits el 21-D

Després del referèndum de l’1-O, l’apli­cació del 155 per l’Estat i les elec­ci­ons al Par­la­ment con­vo­ca­des pel 21-D del 2017 pel govern del PP de Mari­ano Rajoy, un total de vuit polítics cata­lans, a l’exili i a la presó, van ser esco­llits entre els 135 dipu­tats del Par­la­ment de Cata­lu­nya.

Oriol Jun­que­ras, Jordi Sànchez, Joa­quim Forn –tots tres ja empre­so­nats lla­vors– i Car­les Puig­de­mont, Clara Pon­satí, Lluís Puig, Merit­xell Ser­ret i Toni Comín –tots a l’exili– van ser esco­llits pels elec­tors. I a més es va reva­li­dar la majo­ria inde­pen­den­tista al Par­la­ment. També van ser esco­llits Jordi Turull, Josep Rull, Marta Rovira, Carme For­ca­dell, Car­les Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa. Rovira mar­xa­ria a l’exili i Turull, Rull, For­ca­dell, Romeva i Bassa tor­na­rien a la presó el març del 2018 (ja van ser empre­so­nats el 2 de novem­bre del 2017 i en van sor­tir al desem­bre). Puig­de­mont, Jun­que­ras, Romeva, Sànchez, Turull i Rull esta­ven impli­cats en la inter­lo­cutòria del jutge Lla­rena pel referèndum.

El 17 de gener es va cons­ti­tuir el nou Par­la­ment, pre­si­dit per Roger Tor­rent. El 29, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va dene­gar la inves­ti­dura a distància de Puig­de­mont, al·legant que havia de tenir l’auto­rit­zació de Lla­rena. Tam­poc dei­xava dele­gar el vot als exi­li­ats. Aquell mateix dilluns, Ser­ret, Puig i Pon­satí renun­ci­a­ven al seu escó. Al març i a l’abril, el jutge va fer el mateix amb Jordi Sànchez i tam­poc va per­me­tre la seva inves­ti­dura en dues oca­si­ons. No el va dei­xar pre­sen­tar-se al ple per ser inves­tit o fer-ho telemàtica­ment per “risc de rei­te­ració delic­tiva” en cas que es con­vertís en pre­si­dent.

Turull, empre­so­nat

La inves­ti­dura de Jordi Turull també va ser impos­si­ble al març. Després d’una pri­mera votació fallida amb l’abs­tenció de la CUP, l’endemà Lla­rena va enviar Turull a la presó. A més, en aque­lla pri­mera votació Puig­de­mont i Comín no van poder votar en ser a l’exili, men­tre que Sànchez i Jun­que­ras van haver de dele­gar el seu vot. Al final no va ser fins al 14 de maig quan hi hau­ria final­ment pre­si­dent: Quim Torra.

L’octu­bre del 2018, el Par­la­ment va apro­var que els sis dipu­tats impli­cats en la inter­lo­cutòria pogues­sin “desig­nar” com­panys dels seus grups per subs­ti­tuir-los en les seves fun­ci­ons. Així, la cam­bra va evi­tar sus­pen­dre’ls pel fet d’estar empre­so­nats o exi­li­ats, però els va obli­gar a dele­gar el vot.

Aixe­ca­ment de la sus­pensió

Ara amb la sentència, la sedició, com a mínim, desau­to­ritza Lla­rena quant a la seva per­se­cució durant mesos als pro­ces­sats i a les seves sol·lici­tuds de lli­ber­tat, dene­ga­des de manera rei­te­rada i amb duresa pel jutge ins­truc­tor. Un jutge que ahir va acti­var l’euro­or­dre con­tra Puig­de­mont amb l’acu­sació de sedició i mal­ver­sació, i que va aixe­car també la sus­pensió que tenien com a par­la­men­ta­ris Puig­de­mont i Comín, sus­pe­sos pel pro­ces­sa­ment de rebel·lió. En defi­ni­tiva, l’acu­sació de rebel·lió por­tada gai­rebé fins a les últi­mes con­seqüències ha permès a l’Estat inter­pre­tar la llei a mida, a la seva mida, i enter­rar durant dos anys els drets legítims i fona­men­tals dels polítics.

La mesa del Congrés no va permetre exercir càrrecs

Arran de les eleccions del 28 d’abril d’aquest any, i un cop escollits els polítics empresonats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva (aquest últim al Senat), la mesa del Congrés presidida per la socialista Meritxell Batet va suspendre dels seus càrrecs els diputats catalans electes. Ho va fer després que prenguessin primer possessió del seu escó i amb els vots favorables a la mesa del PSOE, el PP i Ciutadans. Tot va ser després d’un estira-i-arronsa amb el Tribunal Suprem i amb l’aval d’un informe dels lletrats de la cambra baixa. Un altre cop, l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal va ser clau i bàsic per suspendre els polítics catalans per estar acusats de delictes comesos per “integració o relació amb bandes armades, individus terroristes i rebels”. És a dir, la rebel·lió del jutge Llarena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia