“Com que han jutjat les idees, ens han condemnat”
Els presos censuren el biaix polític de la sentència i exhibeixen “fermesa” de conviccions
Les famílies parlen de “càstig” a l’independentisme i a la dissidència
El govern en ple mostra el seu suport a l’entorn dels encausats
La presència de l’executiu de Torra en l’acte no estava en el guió
Els seus tant van ser missatges escarits amb una única consigna –“Visca Catalunya lliure!”– com escrits més extensos en què la reflexió política es barrejava amb la personal. Tan bon punt es va conèixer la sentència del Suprem, els comptes oficials de Twitter van ser l’únic canal a mà per poder copsar les valoracions i impressions dels líders independentistes. “Si haguessin jutjat els fets, ens haurien absolt. Com que han jutjat les idees, ens han condemnat”, va expressar en una piulada Josep Rull, i hi afegia que la resolució judicial “també condemna els 2,5 milions de catalans que van votar l’1-O”. “Tornarem més forts, més convençuts i ferms que mai. Gràcies a tothom, i persistiu, perquè nosaltres persistirem sempre, sempre!”, deia Oriol Junqueras, mentre que Carme Forcadell formulava un dur al·legat contra el pronunciament del Suprem: “La injustícia s’ha consumat. El lliure debat parlamentari no és delicte, és un dret exercir-lo i un deure defensar-lo. No ens cansarem de dir-ho allà on faci falta. Avui la democràcia viu un dia fosc.”
El de Dolors Bassa va ser possiblement l’escrit més vivencial o el que més directament apuntava a l’estat d’ànim del moment. L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies es confessava “indignada i emprenyada amb una sentència injustificada”. Alhora, però, assegurava que no està disposada a abaixar el cap: “Malgrat tot, conviccions fermes.” De tots ells, qui més s’hi va esplaiar va ser Raül Romeva, que, després de recordar que la seva condemna ja va començar amb la presó preventiva, assegurava que el pronunciament del Suprem “no canviarà les aspiracions polítiques de milions de ciutadans; ni aquestes, ni les que vindran”. Per contra, Jordi Turull únicament es va expressar amb el ja mencionat “Visca Catalunya lliure”, proclama que Joaquim Forn també es va fer seva, a més d’agrair els gestos de suport rebuts.
“La resposta a la sentència, reincidència #HoTornaremAFer. Amnistia, democràcia i autodeterminació.” Van ser les paraules de Jordi Cuixart, que una estona abans de conèixer la resolució va enviar un missatge per telèfon a la junta d’Òmnium més que concloent: “Des de la presó assumim plenament les conseqüències dels nostres actes.” Una sentència que, com va voler puntualitzar, no suposa assumir “cap mena de culpabilitat, sinó ben al contrari”. Jordi Sànchez, per la seva banda, també es va voler expressar en clau personal: “Nou anys de presó no posaran fi al meu optimisme. Catalunya serà independent si persistim. Manifestem-nos sense por.”
La veu de les famílies
Ateses les circumstàncies, els familiars ahir no van voler fer cap compareixença pública i també van optar –només alguns– per fer una piulada per expressar les seves sensacions. Va ser el cas de Diana Riba, la dona de Raül Romeva, que no amagava les emocions: “Dolor. Això és el que sentim avui a casa i el que volen que sentim molt de temps. Diuen, però, que allò que és personal, és polític. Per això, farem política a les institucions i al carrer fins a trobar la justícia que ens ha mancat. Per tu, per ells, pel país i pel futur.” Al seu torn, Meritxell Lluís, esposa de Josep Rull, escrivia a les xarxes: “Ens en sortirem i seguirem endavant, fins al final!”
Perquè la seva veu es pogués escoltar d’alguna manera en un dia com el d’ahir, les famílies van redactar un comunicat conjunt, a través de l’Associació Catalana de Drets Civils, que va ser llegit a les dotze del migdia a la plaça del Rei per la filòsofa i assagista Marina Garcés. En principi, havia de ser un acte sobri, auster, però va anar agafant envergadura a mesura que s’hi van anar afegint manifestants, tant de manera més o menys improvisada com del tot calculada –alguns hi van arribar en una columna perfectament estructurada–. I així, com qui no vol la cosa, es va acabar convertint en una concentració amb centenars de persones, entre les quals es va poder veure l’exalcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa; el portaveu de JxCat al Senat, Josep Maria Cleries; els regidors de la formació a Barcelona Jordi Martí i Ferran Mascarell, i també alguns d’ERC, com Ernest Maragall, Elisenda Alamany i Miquel Puig, entre d’altres. Abans de la lectura del manifest, i sense que estigués ni previst ni anunciat, el govern en ple, encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, es va plantar a la plaça. Tot i que els familiars no hi eren, va voler ser un gest explícit d’escalf cap a ells per part de l’executiu.
Amb tothom ja a lloc, Garcés va anar per feina. L’escrit, ja d’entrada, denuncia que la sentència “suposa un punt i seguit a la repressió”. Malgrat confessar sentir “dolor” per l’escarni que representen les penes imposades, des de l’entorn més proper als presos asseguren que es mantenen “serenes i determinades en la lluita compartida en defensa de drets i llibertats fonamentals”. Així mateix, i en clau ja obertament política, el document conclou que “el mandat del Suprem també criminalitza tot el moviment independentista i la dissidència política amb la perversió de la realitat i amb mentides per justificar delictes inexistents”, i al mateix temps “crea un greu precedent que deteriora profundament la salut democràtica de la nostra societat i fa qüestionable l’estat de dret amb garanties i drets per als ciutadans”. Un cop acabada l’al·locució, una noia amb un violoncel va interpretar El cant dels ocells. Va ser un instant emotiu que va donar pas a un crit, tan unànime com eixordador, que exigia “llibertat”.
LES FRASES
“No és justícia, és venjança”, clamen els condemnats
“No s’ha fet justícia.” Amb aquesta frase tan inequívoca comença la carta que els nou presos sentenciats amb presó van difondre ahir, i en la qual exposen que la resolució de la causa 20807/2017 és la “trista culminació” d’una instrucció “que no ha respectat les garanties processals”, ja que, entre d’altres, ha fet “un ús i un abús” de la presó preventiva. Així mateix, els nou condemnats es consideren caps de turc, ja que, a través del càstig imposat, “es pretén escarmentar milions de persones” que han defensat “pacíficament” l’autodeterminació de Catalunya. També confessen “l’orgull” d’haver impulsat l’1-O i conviden la ciutadania a manifestar-se de manera no violenta.
