Política

El govern navega entre el tsunami i l’acció dels Mossos

El president Torra admet contradiccions entre animar a protestar i garantir la seguretat

L’executiu investiga si hi va haver abusos policials a l’aeroport del Prat

Els comuns exigeixen la dimissió de Buch

El govern va admetre ahir la contradicció de solidaritzar-se i animar les mobilitzacions de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem de condemna als presos polítics, en virtut de la llibertat d’expressió i manifestació, i la tasca dels Mossos per garantir la seguretat. La portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, va argumentar que l’actuació de la policia dilluns a l’aeroport del Prat responia a un intent d’evitar que els mateixos manifestants poguessin ser acusats d’un possible delicte de sedició, vista la interpretació que fa l’alt tribunal d’aquest delicte.

La també consellera de la Presidència va justificar que en algun moment es va posar en perill el cordó policial que impedia accedir a les instal·lacions de l’aeroport i a les pistes i calia actuar per preservar la integritat dels manifestants. Pel que fa als xocs amb la policia, Budó va destacar que al conjunt del país hi va haver més de 220 concentracions i manifestacions que van mobilitzar desenes de milers de persones i que “molt majoritàriament” es van dur a terme de manera pacífica i cívica. “Hi va haver incidents puntuals, és veritat, però no permetem que això enterboleixi la resposta, que va ser massiva”, va insistir.

La consellera va informar que el govern està investigant els incidents i revisant-ne les imatges per detectar abusos policials. “Fins que els responsables no tinguin clar què no ens podrem pronunciar”, va afirmar, acollint-se a la prudència abans de fer cap autocrítica. Segons la portaveu, el govern no coneixia quines eren les accions que convocaria Tsunami Democràtic, però l’executiu “comprèn i comparteix la ràbia” de la gent després de conèixer les condemnes, “que són més una venjança que l’aplicació de la justícia”. “Mostrem la nostra solidaritat i empatia com a govern amb els ciutadans que es manifesten de manera pacífica i cívica”, va subratllar. Budó va distingir entre les càrregues de dilluns i les del referèndum de l’1-O per la quantitat de ferits d’aleshores, més d’un miler, i perquè el 2017 es tractava de ciutadans fent cua per votar.

“Contradiccions”

El president de la Generalitat, Quim Torra, en una compareixença exclusiva per a la premsa internacional al Palau, va reconèixer, al costat del conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, l’existència de “contradiccions” entre animar a protestar en exercici de la llibertat de manifestació i, alhora, garantir la seguretat, i va prometre investigar si els agents es van saltar els protocols. “El govern de Catalunya sempre dirà que els Mossos han de fer el que han de fer, a mi també em diuen que soc titular de les presons i que les obri, però és la legislació espanyola la que m’ho impedeix”, va defensar el president.

Els comuns van reclamar la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, pel dispositiu, ja que observen un “augment de l’ús abusiu de la força dels Mossos” des que ell ocupa el departament. Al mateix temps, la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va demanar explicacions a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Albiach també va acusar ERC i, en concret, el vicepresident, Pere Aragonès, de “rentar-se’n les mans” amb l’argument que la seguretat no és la seva competència. Igualment, la CUP sol·licitarà la compareixença de Grande-Marlaska, Buch i Cunillera i va exigir la dissolució de la brigada d’antiavalots Brimo.

Com a govern, comprenem i compartim la ràbia de la gent després de conèixer la sentència, que és una venjança
Estem intentant garantir el normal funcionament del país i alhora el drets de manifestació i de protesta de la gent
S’estan investigant i revisant les imatges i encara no ens podem pronunciar
Meritxell Budó
Portaveu del govern

Ofensiva internacional per denunciar la condemna

El govern va decidir ahir en un consell extraordinari el llançament d’una ofensiva internacional per denunciar les condemnes i explicar la seva posició. El president Torra enviarà cartes als presidents i primers ministres dels països de la Unió Europea, el G-20 i l’EFTA, així com un dossier amb declaracions institucionals als mitjans de comunicació internacionals, mentre que el conseller Alfred Bosch va iniciar ahir mateix una gira europea i enviarà missives als ministres d’Afers Estrangers en la mateixa línia. En el marc de les primeres reaccions governamentals, Torra va advertir d’entrada que treballarà per demanar l’amnistia. El president i els consellers van visitar ahir les presons per traslladar el seu suport als condemnats i parlar de les accions que s’han de dur a terme “coneixent la seva opinió i fent-los partícips de les decisions que es prenguin com a govern”. A més, Torra s’adherirà a la campanya d’Òmnium i s’autoinculparà pels fets del 2017. L’executiu també ha limitat la seva agenda als actes de rebuig a la condemna fins a la compareixença demà del president al Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Internacional Liberal mostra “profunda preocupació” perquè a Espanya es “criminalitzi” la dissidència política

Barcelona

Zapatero, sobre Bolívia: “No podem callar contra un cop d’Estat”

São Paulo

Llarena nega que la Justícia estigui polititzada

Burgos

Trump reivindica que ha evitat “milers de morts” a Hong Kong

Washington

La Fiscalia demana al jutjat que anul·li les citacions a periodistes per les filtracions del cas dels CDR

Budó envia a Calvo l’enquesta del CEO

Barcelona

El govern provisional de Bolívia acusa Morales de “terrorisme” i “sedició”

La Moncloa rebutja que Sánchez hagi de comparèixer al Congrés per la sentència dels ERO

Madrid

El govern espanyol insisteix que el diàleg ha de ser “dins la llei”

Barcelona