Política

Dispositiu en qüestió

Els governs català i espanyol surten en defensa d’un desplegament policial que acumula noves crítiques

Detenen dos ultres per agressió després d’una controvertida marxa a Barcelona

Més veus insten el conseller Buch a plegar

Uns cops, la gran majoria, és per excés i, d’altres, per omissió. Ara, però, el que està en discussió és la manera com s’han dissenyat o executat sobre el terreny. Sigui per un all o per una ceba, el dispositiu policial que els Mossos d’Esquadra han desplegat aquests dies a Barcelona, conjuntament amb altres cossos policials, per fer front a les protestes contra la sentència del Suprem, està sent objecte d’un sever examen des de diversos fronts, inclòs alguns sectors del mateix govern català. Les crítiques no només no remeten, sinó que es multipliquen, una circumstància que va motivar que ahir, pràcticament a la mateixa hora, la Generalitat i l’executiu estatal fessin compareixences públiques amb un missatge comú després d’una altra nit, la de dijous, d’aldarulls a la capital.

Enmig d’aquest clima més aviat borrascós i d’una jornada de vaga general i amb les marxes a punt de fer la seva entrada triomfal a Barcelona, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va comparèixer al matí per donar explicacions. Una de les qüestions principals que va haver d’atendre, i sobre la qual més es va haver d’esplaiar, va ser el dispositiu que es va dur a terme per contenir dues manifestacions ideològicament enfrontades, una de l’extrema dreta i una altra d’antifeixista, convocades gairebé de manera simultània a la plaça Artós de Sarrià. Buch va explicar que, arran d’aquesta circumstància es va activar un desplegament dels Mossos a la zona per mantenir un cordó de seguretat entre els dos bàndols. L’enrenou va venir quan els antifeixistes van marxar per adreçar-se a una concentració que els CDR havien organitzat a aquella hora als Jardinets de Gràcia, i que va aplegar unes 15.000 persones. Davant d’això, els ultres, uns 200, exhibint una actitud obertament hostil, van decidir iniciar una manifestació espontània. En la ment de gairebé tothom estava que el seu objectiu era dirigir-se cap a l’acte dels CDR.

Tres quilòmetres a peu

Els feixistes no van arribar fins als Jardinets, tot i que sí que van poder desfilar a peu, i durat uns tres quilòmetres, fins a palplantar-se a l’Eixample. Els Mossos van fer diverses càrregues, utilitzant fins i tot munició de foam, per obligar-los a canviar de recorregut perquè no arribessin a coincidir amb el gros dels independentistes. Se’ls va poder dissuadir, tot i que a costa que els ultres es disgreguessin en petits grups que, armats amb bats de beisbol, van iniciar una ràtzia per la zona. A la cruïlla dels carrers Balmes amb Rosselló, una d’aquestes cèl·lules, formada per una dotzena de persones, va propinar una brutal pallissa a un jove. Hores més tard, concretament ahir al migdia, Interior informava de la detenció de dos dels seus presumptes autors. De manera paral·lela, activistes antifeixistes també van atonyinar violentament un ultra que exhibia un ganivet de grans dimensions i una bandera preconstitucional.

En vista de tot això, el primer que va haver de respondre ahir el conseller és per què no es va aïllar la manifestació d’extrema dreta tan bon punt va sortir utilitzant la tècnica de l’encapsulament –rodejar-los d’agents–, per evitar que s’acostes a la dels CDR. És el que se sol fer. Buch es va escudar amb l’argument que l’actuació encara ha de ser revisada “des del punt de vista tècnic” pels Mossos i, per tant, no es va voler pronunciar sobre si va ser encertada. La realitat, reconeguda per la mateixa policia catalana obertament, és que aquella nit tenien molts fronts oberts a Barcelona i, per tant, no disposaven de prou agents –també hi ha baixes per ferits– per fer segons què. Per això van haver d’optar per un pla B, que va ser marcar de prop la marxa i quan aquesta va arribar a una zona considerada calenta intervenir aleshores.

El fet, però, que no s’hagués fet abans, amb la qual cosa possiblement s’haurien evitat agressions cos a cos, va ser un dels arguments pels quals, tant dijous a la nit com ahir, es van escoltar nous precs demanant la dimissió del conseller. Un va ser de l’ANC, que, a banda d’aquest episodi, també va apel·lar a la duresa d’algunes de les càrregues dels Mossos aquests dies, per justificar la necessitat d’aquesta renúncia. El diputat d’ERC Ruben Wagesnberg també es va expressar en una línia molt similar. Ara per ara, però, la possibilitat d’aquesta renúncia no està sobre la taula. Entre molts altres arguments, els comandaments del cos ara mateix fan pinya amb Buch per la defensa que està fent del dispositiu policial enmig d’una tempesta de crítiques que, en molts casos, provenen del mateix cor de la plaça de Sant Jaume.

Més aldarulls

Una altra qüestió que ha aixecat un cert enrenou és la imatge d’un agent de la brigada mòbil (Brimo) amb una actitud molt amigable amb un dels manifestants ultres, i que ha servit per falcar una relat que s’ha estès entre certs sectors de l’independentisme d’un cert contuberni entre membres d’aquesta unitat i l’espanyolisme més rocós. Sobre això, Buch va manifestar que l’escena correspon a un acte de mediació com els que es fan en tantes altres manifestacions i, entrant en el fons de la polèmica, va voler ser rotund: “Ni el govern ni els Mossos tenen cap connivència amb persones violentes.”

Una de les moltes coses que també van passar dijous a la nit és que hi va tornar a haver-hi aldarulls amb la crema sistemàtica de contenidors i destrosses, també en alguna seu bancària. Va sobtar que durant una llarga nit, i en punts com ara el carrer Balmes, els esvalotadors no van topar amb oposició. La policia, senzillament no hi era. Els Mossos, com ja s’ha dit, anaven justos d’efectius i, a més, i per circumstàncies que Interior ahir no va aclarir, els antidisturbis de la Policía Nacional no van intervenir, a diferència de nits anteriors. Amb aquesta radiografia, el conseller Buch va assegurar que dijous els incidents van ser menys nombrosos, però més violents. Interior no amaga la seva preocupació pel nivell d’organització i preparació d’alguns dels grupuscles que prenen els carrers de nit, i als quals s’ha vist utilitzar des de material pirotècnic a tiradors amb bales de vidre. Malgrat això, des de la Generalitat es nega en rodó la tesi que la policia catalana ha perdut el control de la situació. Però hi ha preocupació, i molta, perquè es pugui entrar en una espiral de disturbis que pugi de grau dia a dia i sense perspectives de remetre a curt termini.

Marlaska fa pinya

El ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, també va voler parlar ahir del que està passant a Catalunya, i ho va fer per atribuir els aldarulls a grups minoritaris amb “estratègia i comandament” davant dels quals hi haurà una “resposta proporcional, adequada i necessària”. També va subratllar la “professionalitat” amb la qual estan treballant els agents dels diferents cossos, que actuen segons criteris de “proporcionalitat i necessitat” i als quals ha mostrat “el seu suport i agraïment”. El ministre també va revelar que, abans de la sentència del Suprem, ja s’havia previst un escenari en què “radicals” de diferents ideologies i procedència poguessin fer acte de presència a Catalunya, sobretot a Barcelona. Una de les teories que ja s’han difós, és que hi hauria activistes anarquistes de Grècia o Itàlia implicats en els disturbis. Finalment, el titular d’Interior va censurar les “polítiques de desinformació” que, segons ell, s’estan donant en aquest moment, amb la difusió de “narratives” que atribueixen a les forces de seguretat de l’Estat i als Mossos accions de provocació violenta amb infiltrats aliens i que inclouen “suposades proves videogràfiques”.

La Guàrdia Civil no es desplegarà

L’agreujament dels disturbis que s’estan produint als carrers de Barcelona no comportarà, per ara, el desplegament dels 1.000 agents antidisturbis de la Guàrdia Civil del Grup de Reserva i Seguretat (GRS). Aquesta era una possibilitat que ahir va sobrevolar durant tot el dia com a resposta de reforç a un dispositiu que en moments com ahir al vespre es veu al límit del col·lapse, però que va ser desmentida de manera taxativa pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La dotació d’agents del GRS va arribar a Catalunya com a part del contingent extraordinari decretat pel govern estatal i, fins ara, bàsicament s’han dedicat a vigilar i custodiar punts clau com ara infraestructures, per exemple el port o l’aeroport, o la xarxa viària. Alguns sindicats policials han expressat públicament el seu malestar pel fet que els antidisturbis de la Guàrdia Civil estiguin jugant un paper tant subsidiari donada la situació que s’està vivint a Barcelona. Com a exemple d’això, expliquen que el dia que es va bloquejar l’aeroport, en una acció convocada pel Tsunami Democràtic, aquests efectius estaven destinats al control d’accés a les terminals. El que sí que es dona per fet és l’arribada d’un nou contingent de la Policía Nacional en breu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Internacional Liberal mostra “profunda preocupació” perquè a Espanya es “criminalitzi” la dissidència política

Barcelona

Zapatero, sobre Bolívia: “No podem callar contra un cop d’Estat”

São Paulo

Llarena nega que la Justícia estigui polititzada

Burgos

Trump reivindica que ha evitat “milers de morts” a Hong Kong

Washington

La Fiscalia demana al jutjat que anul·li les citacions a periodistes per les filtracions del cas dels CDR

Budó envia a Calvo l’enquesta del CEO

Barcelona

El govern provisional de Bolívia acusa Morales de “terrorisme” i “sedició”

La Moncloa rebutja que Sánchez hagi de comparèixer al Congrés per la sentència dels ERO

Madrid

El govern espanyol insisteix que el diàleg ha de ser “dins la llei”

Barcelona