Puigdemont, en llibertat mentre espera l’euroordre
El jutge instructor belga no admet l’argument de la immunitat i permet que el procés continuï
L’expresident de la Generalitat haurà de demanar un permís judicial per poder sortir de Bèlgica
El president a l’exili, Carles Puigdemont, va quedar ahir en llibertat condicional mentre espera que Bèlgica resolgui l’euroordre emesa per l’Estat espanyol. Després de 24 hores detingut en dependències judicials a Brussel·les, el líder de Junts per Catalunya (JxCat) va sortir lliure quan el jutge d’instrucció va passar el cas al tribunal de primera instància perquè l’avaluï. No va comprar doncs l’argument de la defensa del president que volia aturar el procediment ja en aquesta fase inicial al·legant que Puigdemont té immunitat com a eurodiputat.
Per sorpresa, a primera hora del matí d’ahir van saltar les alarmes sobre la presència de Puigdemont als jutjats d’instrucció quan eldiario.es va avançar que estava declarant. La transcripció que havia exigit la fiscalia de Brussel·les al jutge Pablo Llarena va arribar “abans del que s’esperava” i el gironí s’havia lliurat voluntàriament dijous al matí a la policia federal de Brussel·les per afrontar l’euroordre.
Tal com marca el procediment habitual, va passar a disposició judicial i va declarar davant del jutge instructor. La seva defensa va aprofitar ja aquesta instància per reclamar que Puigdemont té immunitat europarlamentària com a eurodiputat electe. Guanyador de les eleccions europees a Catalunya, però vetat per les autoritats espanyoles, que li van impedir de fer els tràmits a distància, el líder de Junts per Catalaunya està pendent que els tribunals europeus resolguin si té dret o no d’ocupar l’escó a l’Eurocambra.
A finals de la tarda, el magistrat belga va interrompre l’interrogatori perquè volia comprovar aquest fet amb “les autoritats competents”. Mentrestant, Carles Puigdemont va haver de passar la nit a les dependències judicials fins que al matí d’ahir el jutge va rebre les “verificacions” que esperava i va declinar fer aturar la tramitació de l’euroordre.
En una roda de premsa, la fiscalia de Brussel·les no va aclarir, però, a més de consultar amb la justícia espanyola sobre la immunitat de Puigdemont, el jutge d’instrucció va preguntar o no al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, atès que té a les seves mans el cas a sobre la seva condició o no d’eurodiputat i el del líder d’ERC sobre la immunitat europarlamentària.
Llibertat condicional
“El jutge d’instrucció ha estimat que el procediment pot continuar”, va explicar ahir al migdia el portaveu de la fiscalia, Denis Goeman, davant d’una multitud de mitjans de comunicació.
Evitant pronunciar-se sobre la qüestió de la immunitat, el jutge instructor va decidir passar la pilota al tribunal de primera instància, la Chambre du Conseil, que podrà avaluar també si cal paralitzar l’euroordre mentre espera les decisions judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta celebrarà la primera vista de l’euroordre el 29 d’octubre, quan escoltarà els arguments de les parts i fixarà una data per decidir sobre la petició d’extradició de l’Estat.
Fins llavors, Carles Puigdemont queda en una situació de llibertat sense fiança, com ja va passar en la darrera euroordre que va afrontar a Bèlgica. Aquest cop, a més, podria fins i tot sortir del país, a condició que un jutge ho autoritzi.
Pròxims passos
La Chambre du Conseil haurà de decidir què fa amb la patata calenta de l’extradició contra Puigdemont, però si resol a favor de l’Estat, no significaria el final de la trama.
La batalla judicial va per llarg. Un cop s’hagi pres una decisió els advocats poden apel·lar tant al tribunal d’acusació, primer, com al de cassació després.
Sassoli reclama menys tensió a Catalunya
El president del Parlament Europeu, David Sassoli, espera que la “tensió” en les protestes a Catalunya per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes “disminueixi”. Així ho va expressar en una roda de premsa en el marc de la cimera europea, en la qual un periodista estranger va preguntar sobre les manifestacions i la condemna als líders independentistes a 100 anys a presó. En línia amb el discurs habitual de les institucions europees Sassoli va assegurar que respecta la sentència del Suprem perquè “Espanya és un estat de dret”.
Sassoli també és continuista amb la situació dels tres escons buits independentistes a l’Eurocambra. En una entrevista a El País, l’italià va reiterar que és “un tema espanyol” perquè “cada país té la seva pròpia llei electoral”. La tesi que el dret d’accedir al Parlament Europeu és una qüestió “interna” dels estats ha basat la defensa dels serveis jurídics de la cambra europea en el cas del líder d’ERC, Oriol Junqueras, al Tribunal de Justícia de la UE. Però la institució que presideix Sassoli fins i tot ha barrat el pas de Puigdemont a les seves instal·lacions. Aquesta setmana l’Eurocambra va reinstaurar el vet arran de la tercera euroordre emesa pel jutge Pablo Llarena. Van ser més ràpids fins i tot que la mateixa fiscalia de Brussel·les a l’hora d’analitzar-la. Així, malgrat haver obtingut gairebé un milió de vots a les eleccions europeus, Puigdemont continua vetat.
