Política

Aval a mitges a Johnson

LLIGAT

El Parlament vota a favor de l’acord del primer ministre amb la UE, però descarta el ‘Brexit’ pel 31 d’octubre

El líder britànic atura el procés per parlar amb Brussel·les i amenaça de convocar eleccions anticipades

El Par­la­ment britànic va rebut­jar ahir la tra­mi­tació exprés que pre­te­nia por­tar a terme Boris John­son –en només tres dies– per con­ver­tir en llei l’acord que va acon­se­guir diven­dres pas­sat amb la Unió Euro­pea (UE). La va rebut­jar per només 14 vots de diferència (322 a 308 vots). Això sig­ni­fica que John­son no podrà sor­tir de la UE el 31 d’octu­bre com pre­te­nia.

Uns minuts abans, la cam­bra havia donat un pri­mer aval a l’acord de reti­rada de la UE per 30 vots de diferència (329 a 299 vots). Era el pri­mer cop, en tres anys i mig, que West­mins­ter es posava d’acord en un pla del Bre­xit. No obs­tant això, el pri­mer minis­tre va deci­dir atu­rar el procés de tra­mi­tació de la pro­posta de llei i va sus­pen­dre les ses­si­ons pro­gra­ma­des per avui i demà, quan havia de pas­sar a la cam­bra alta.

“M’ale­gra saber que per pri­mer cop el Par­la­ment ha accep­tat la seva res­pon­sa­bi­li­tat, s’ha unit i ha abraçat un acord”, va afir­mar John­son després de la pri­mera votació, visi­ble­ment con­tent. Es va van­tar que, només fa unes set­ma­nes, ningú no creia que pogués tor­nar a obrir l’acord amb la UE, eli­mi­nar la sal­va­guarda irlan­desa i que el Par­la­ment aprovés un text.

“Però em decep que hagi tor­nat a votar retar­dar la sor­tida, quan estàvem en con­di­ci­ons de mar­xar el 31 d’octu­bre”, hi va afe­gir. I va dir que par­la­ria amb els estats mem­bres de la UE per infor­mar-los de la decisió del Par­la­ment i saber quina és la seva res­posta. De moment, va dir, “el govern ha de ser res­pon­sa­ble i acce­le­rar els pre­pa­ra­tius per a una sor­tida sense acord”.

“No em sem­bla lògic atu­rar la llei, pot­ser només li calen tres o qua­tre dies més per pas­sar-la”, va refle­xi­o­nar el veterà Ken Clarke, dipu­tat con­ser­va­dor, euro­pe­ista, expul­sat del par­tit, que va votar a favor de l’acord de John­son ahir. No ente­nia per què no havia seguit amb el pro­grama i enlles­tit la llei com més aviat millor.

Intenció oculta

John­son és esclau de la pro­mesa de sor­tir el 31 d’octu­bre amb acord o sense. El Par­la­ment li ho ha impe­dit amb l’esmena que va apro­var dis­sabte, que l’obli­gava a dema­nar una pròrroga. Bona part dels dipu­tats cre­uen que té la intenció oculta de treure el país sense acord de la UE ara o men­tre es negociï l’acord comer­cial. Per això volen intro­duir una altra esmena que eviti el Bre­xit dur durant el període de tran­sició.

L’única opció que queda a John­son per a un Bre­xit dur és que la UE l’hi obli­gui. És el que pre­te­nia quan va enviar la carta sense sig­nar dis­sabte a Brus­sel·les, en un gest que l’opo­sició va qua­li­fi­car de “rebe­que­ria de nen mimat”. Caldrà veure quina pròrroga li ofe­reix la UE. No sem­bla que Brus­sel·les aposti per un Bre­xit dur, i més sabent que per pri­mer cop els Comuns estan d’acord en un pla.

També es va veure ahir que aquest acord tindrà preu pel que fa a la unió del país. John­son va per­dre la votació sobre la legis­lació exprés per 14 vots, que són els dels deu dipu­tats uni­o­nis­tes nord-irlan­de­sos del DUP. Estan furi­o­sos perquè cre­uen que John­son els ha traït per asso­lir la majo­ria, i temen que, a la llarga, sig­ni­fi­carà la reu­ni­fi­cació d’Irlanda.

També Ian Black­ford, el líder dels naci­o­na­lis­tes esco­ce­sos a West­mins­ter, li va dir que “és clar que Escòcia ha de garan­tir els drets dels seus ciu­ta­dans i s’ha de con­ver­tir en un estat inde­pen­dent”. Abans de la votació, John­son havia dit que, si no s’apro­vava el seu calen­dari, con­vo­ca­ria elec­ci­ons. Era el que dema­na­ven els bre­xi­ters. Altres cre­uen que els comi­cis no acla­ri­ran res i que cal un segon referèndum. Totes les opci­ons con­ti­nuen ober­tes. L’última frase de John­son ahir va ser: “D’una manera o altra sor­ti­rem de la UE amb aquest acord, al qual aquesta cam­bra acaba de donar el seu con­sen­ti­ment”. Ja no va dir el 31 d’octu­bre.

D’una manera o altra sortirem amb aquest acord que la cambra ha avalat
Boris Johnson
PRIMER MINISTRE BRITÀNIC
Si volem garantir els nostres drets com a europeus, hem de ser un país independent
Ian Blackford
LÍDER DE L’SNP AL PARLAMENT BRITÀNIC

L’avortament, més a prop a Belfast

Daniel Postico

El govern de Londres ha legalitzat l’avortament i els matrimonis gais a Irlanda del Nord aprofitant que l’Assemblea de Stormont, el govern regional, està suspès des de fa tres anys i mig. Està suspès perquè republicans catòlics i unionistes protestants no es posen d’acord a formar un govern compartit com exigeixen els acords de pau. El Parlament de Westminster va aprovar una esmena per igualar la regió a la resta del país en aquestes dues qüestions. Si l’Assemblea de Stormont no s’ha constituït dilluns vinent a la mitjanit, entrarà en vigor la regulació de Westminster. “És un dia molt trist, una ofensa a la dignitat humana”, va declarar Arlene Foster, la líder del unionistes del DUP. Tant catòlics com protestants s’hi oposen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia