Política

Xile suspèn dues cimeres internacionals per la crisi

Piñera admet que el clima de violència no permet l’organització d’una reunió de l’APEC i una altra sobre el canvi climàtic

Trump i Xi Jinping havien confirmat la seva presència a Santiago

La crisi política i social que viu Xile ha clavat un dur cop a la seva imatge internacional. El president, Sebastián Piñera, va anunciar ahir que el seu país no serà amfitrió del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), previst per a la tercera setmana de novembre, ni de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25), prevista per al desembre. Les reunions suposaven la presència a Santiago de líders internacionals com ara Donald Trump i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, que tenien pensat aprofitar la trobada per a la signatura d’un acord per disminuir la tensió de la guerra comercial que mantenen. Piñera va dir, en un missatge per televisió, que la decisió de suspendre totes dues trobades li produïa un “profund dolor”. Però va admetre que el caos que viu la capital xilena fa impossible l’organització de dos esdeveniments d’una envergadura semblant.

“Lamentem profundament els problemes i els inconvenients que aquesta decisió significarà tant per a l’APEC com per a la COP. Però com a president de tots els xilens he de posar sempre els problemes i els interessos dels xilens, les seves necessitats, els seus anhels i les seves esperances, en primera línia”, va dir Piñera. La suspensió va tenir el suport de l’oposició, que havia advertit que les despeses de les dues trobades no haurien ajudat a calmar les multituds que cada dia protesten als carrers.

Les revoltes es van iniciar fa gairebé dues setmanes. Van començar com a resposta a un augment del bitllet del metro de Santiago, però aviat es van convertir en les més grans mai registrades a Xile des del retorn a la democràcia, el 1990. Els xilens han sortit al carrer per reclamar a la seva classe política un repartiment més equitatiu del desenvolupament de l’economia, considerat un exemple per a la resta dels països emergents. Un xilè de classe mitjana pot destinar fins a un terç del seu salari només al transport, i el sistema públic no atorga ni educació ni salut gratuïta.

Piñera va respondre a la crisi amb tocs de queda i la sortida de l’exèrcit als carrers. Les protestes han causat vint morts, més de mil ferits, entre civils i policies, i uns 10.000 detinguts. L’ONU investiga, a més, desenes de denúncies per presumptes violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat, que han actuat amb una violència sense precedents en democràcia. La setmana passada, Piñera va decidir finalment canvis al seu gabinet de ministres i va dir que, com a líder de la classe dirigent i un dels homes més rics del país, havia per fi “escoltat” les demandes dels xilens. Però cap gest ha aconseguit fins ara posar fi a la violència.

LA XIFRA

10.000
detinguts
hi ha hagut a Xile durant les protestes populars d’aquests dies. Han mort una vintena de persones.

L’ONU verifica la repressió

La suspensió de les cimeres de l’APEC i COP25 anunciada pel president Sebastián Piñera va coincidir amb l’arribada a Santiago Xile de representants de l’Alt Comissionat dels Drets Humans de les Nacions Unides, liderats per l’expresidenta xilena Michele Bachelet. Els inspectors verificaran sobre el terreny les denúncies contra les forces de seguretat rebudes per l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH), un organisme civil reconegut pel govern xilè. L’INDH ha recollit dades sobre més de 3.700 detencions, de les quals unes 400 han afectat menors d’edat. Ha comptabilitzat més de 1.233 ferits durant la repressió policial, 300 dels quals amb ferides per armes de foc. Hi ha, a més, 92 denúncies per tortures i 18 casos de presumpta violència sexual. El ministre de Justícia, Hernán Larraín, admet que “hi ha hagut situacions que semblen ser violacions dels drets humans”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem decidirà dijous sobre el tercer grau dels polítics independentistes empresonats

Barcelona

Els catalans podran votar “sense sortir de casa” el 14-F amb el vot per correu telemàtic

barcelona

El rei emèrit va amagar milions d’euros en accions en companyies de l’Ibex 35 durant vint anys

barcelona

Trump dona llum verd a la transfarència de poder a Biden

washington
Arxiven la causa per delicte d’odi contra l’alcalde  de Reus
Política

Arxiven la causa per delicte d’odi contra l’alcalde de Reus

L’Estat concedeix només el 0,8% dels indults

madrid

Càrrecs crítics de l’ANC funden un nou col·lectiu

barcelona

Enemistat amb les llibertats

París

Johnson insta a un “últim esforç” abans que arribin vacunacions i tests massius

LONDRES