Dos mil electes institueixen l’Assemblea de Càrrecs

Generar un espai transversal, “complementari” a les institucions catalanes –però no substitutiu–, que trobi propostes i respostes unitàries de l’independentisme sense que calgui “diluir la diversitat” del moviment ni el perill que l’Estat els persegueixi pel seu perfil públic. Aquests, segons va descriure l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, són els principals objectius de l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, que ahir van constituir vora dues mil autoritats –diputats de diverses cambres i, sobretot, regidors de tot Catalunya de tots els grups polítics– en una assemblea fundacional a Barcelona, amb bona part del govern a primera fila del públic, amb el president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, al capdavant, a més del president del Parlament, Roger Torrent. “Estem a punt de començar una experiència democràtica de gran interès, és una eina molt important per al moment crucial que viu el país”, va dir donant la benvinguda l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. “Us convido a subratllar el que ens uneix per sobre del que ens separa”, va reclamar. “L’assemblea és una acció participativa molt contundent, un compromís claríssim”, va reivindicar una altra de les impulsores, l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté. “L’arrencada avui portarà a noves oportunitats per fer un treball participatiu molt més obert”, confiava.

Proposat pel Consell per la República, però impulsat per un grup motor de 14 càrrecs que actuarà de gestora fins a la pròxima trobada, ahir hi van actuar de padrins Carles Puigdemont, que va intervenir en directe el dia que feia dos anys que va arribar a l’exili, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de qui es va llegir una carta des de la presó de Mas d’Enric. “Recuperem la iniciativa, reprenguem el camí que mai hem abandonat de construir República cada dia i avancem en el camí del seu reconeixement, internament i externament”, va reclamar l’expresident, molt aplaudit, en un missatge que va voler dirigir expressament “a La Moncloa i a La Zarzuela”. Puigdemont va avisar que la repressió de baixa intensitat “ha arribat per quedar-se”, i també Forcadell va lamentar que aquesta va més enllà dels condemnats i ja afecta molts sectors de la societat. Davant d’això, va fer tres peticions expresses als càrrecs reunits: que no permetin mai que el moviment “s’aparti de la no-violència”, que “persisteixin” en la defensa de la democràcia i que exerceixin “l’empatia” entre ells per compartir la lluita pacífica, perquè també “serà necessari” per entendre les “raons i sentiments” dels sectors socials més allunyats del sobiranisme.

En tot cas, ahir per començar, l’assemblea va ratificar per unanimitat un manifest de cinc punts que marquen el mínim comú denominador de l’independentisme ara mateix: el rebuig a la sentència del Suprem, la reclamació de l’amnistia i la fi de la persecució en tots els sentits; el suport a la mobilització popular; l’exigència de diàleg a l’Estat i l’apel·lació a una mediació internacional, i l’autoexigència de treballar per a l’autodeterminació i per a una solució política que permeti als catalans decidir el seu futur. Això sí, la unanimitat es va trencar en algunes intervencions, sobretot de càrrecs propers a la CUP, que van reclamar també la desobediència civil i institucional i van criticar la resposta dels Mossos en les protestes dels últims dies, fins al punt que hi va haver crits força generals en algun moment de “Buch dimissió!”. Al final de l’acte, a més, una part dels congregats va tallar parcialment la Diagonal i va marxar caminant pel mig des del Palau de Congressos de Catalunya, on es va fer, cap a la plaça Universitat per donar suport als joves acampats des del matí, un altre col·lectiu que també va rebre molts aplaudiments, juntament per exemple amb els càrrecs aranesos que van demanar el suport del Conselh Generau d’Aran al procés català.

Més enllà de consensuar el manifest, la gestora va adoptar tres compromisos més, entre els quals destaca l’impuls de la campanya Spain, sit and talk. La idea és posar-se en contacte amb electes d’institucions municipals, autonòmiques i estatals de tot l’Estat, sigui per carta o presencialment, per denunciar la regressió democràtica del seu país i demanar que els governants seguin a parlar, en una acció que suggerien que es pot estendre per exemple als municipis agermanats, i en l’àmbit internacional. A més, es va encarregar a una comissió específica que elabori una proposta de governança i treballi per millorar l’articulació de l’Assemblea d’Electes a partir d’ara pel que fa a la formulació, participació i presa de decisions.