Un tsunami en clau reflexiva
La plataforma virtual convoca els seus seguidors a boicotejar la jornada de reflexió del 9 de novembre amb actes polítics, culturals i festius als carrers
El president d’Òmnium Cultural anima a no defallir en les mobilitzacions
Torna el Tsunami Democràtic, o el que és el mateix, torna la força de la gent que segueix les directrius que es donen a través d’aquest perfil de Telegram i que el passat 14 d’octubre ja va demostrar la seva capacitat de mobilització amb el bloqueig de l’aeroport del Prat durant unes hores. Després d’anunciar que es convocarien noves mobilitzacions, des de Tsunami es va concretar ahir el nou pas en la protesta col·lectiva convocant els ciutadans a participar en actes de desobediència el proper 9 de novembre, dia de reflexió de les eleccions. L’objectiu és un clar desafiament a la llei electoral i a la Junta Electoral Central, de la qual es diu, en un comunicat difós ahir, que coarta els drets fonamentals de manera arbitrària i indiscriminada.
La nova acció de protesta està convocada sota el lema: El dia 9-N fem-los reflexionar, i concreta que aquesta reflexió es dugui a terme mitjançant la convocatòria d’actes festius, culturals i també amb intencionalitat política. El nou pas endavant de Tsunami Democràtic es produeix en un moment en què l’estructura judicial i policial de l’Estat treballa intensament per identificar qui són els seus responsables per poder actuar-hi en contra. De moment, el moviment ja ha estat qualificat de grup terrorista, per la Guàrdia Civil, estratègia que de moment ha servit per dificultar la implantació de l’aplicació digital des de la qual s’han de seguir les seves indicacions.
Malgrat aquesta pressió, des de Tsunami es proposa que l’acció de protesta del dia de reflexió giri a l’entorn de la condemna a la sentència del Tribunal Suprem, el suport als presos polítics i els exiliats, el rebuig també a la violència policial que s’ha vist aquests dies als carrers, la denúncia a la incapacitat de diàleg de l’Estat espanyol i a l’ús partidista que fan de Catalunya els partits espanyols amb l’únic objectiu de treure vots.
La convocatòria per dissabte de la setmana vinent és la primera d’un seguit de jornades de mobilització que Tsunami Democràtic ja ha anunciat que es duran a terme els tres dies immediatament posteriors a les eleccions del diumenge 10 de novembre. L’últim dia que de moment s’ha anunciat és el del 18 de desembre, dimecres, data en què s’hauria de jugar el partit entre el Barça i el Madrid, a l’estadi del Camp Nou. La manera com es fa referència a aquest dia, “juguem a casa”, dona a entendre que es vol aprofitar un esdeveniment mundial de primer ordre, com la celebració del partit de la màxima rivalitat, com a caixa de ressonància de la reivindicació independentista.
L’aposta per mantenir la lluita reivindicativa al carrer casa amb la petició que ahir va fer pública un dels condemnats pel Tribunal Suprem. Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va fer pública una carta on demana una resposta “coherent i ambiciosa” del govern i del Parlament a la sentència del Tribunal Suprem, a la vegada que va fer una crida a persistir en les manifestacions sense caure en la “frustració”.
“Serens i units”
A la missiva, escrita des de la presó de Lledoners, Cuixart admet que són moments “durs però també de molta esperança”, per als quals demana als independentistes mantenir-se “serens i units”. El president d’Òmnium defensa que una vegada més l’estratègia independentista ha de passar per la lluita no-violenta i la desobediència civil, ja que aquests instruments han estat fins ara més “útils” per forçar la negociació.
És per aquest motiu que Cuixart considera que després de dues setmanes de mobilitzacions cal “mantenir la persistència i la creativitat, així com evitar caure en la frustració”. Cuixart demana compromís a la gent del carrer i també als polítics que lideren el sobiranisme a les institucions, i en aquest sentit reclama “al Parlament i al govern que, de manera urgent, vehiculin una resposta a la sentència, tan transversal i coherent com ambiciosa”, ja que, adverteix, “ningú entendria que fos d’una altra manera”. Cuixart t acaba la seva carta fent una crida a transformar la repressió en alliberament i a convertir “tots els empresonaments i agressions en un motiu més per no defallir en la lluita”, que s’ha de lliurar amb “tota l’ambició del món per no deixar-se ningú pel camí”.
