Política

Generació 14-O

Els estudiants estan al capdavant d’unes protestes que van més enllà del rebuig a la sentència i la repressió

Protesten contra un sistema polític i social que els dificulta l’accés a l’educació, la feina i l’habitatge

Es mobilitzen amb manifestacions, vagues, una acampada i la pressió per flexibilitzar l’avaluació a la universitat

La fórmula no és pas nova. Els pre­ce­dents més mas­sius es remun­ten al 2011, quan les ten­des de cam­pa­nya del movi­ment del 15-M van omplir la plaça Cata­lu­nya de Bar­ce­lona durant tres set­ma­nes. I al 1994, quan van coin­ci­dir acam­pa­des que van durar diver­ses set­ma­nes a dife­rents ciu­tats per recla­mar als governs la cessió del 0,7% del pres­su­post a la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal. Les ten­des han tor­nat ara al car­rer com a forma de pro­testa. En aquest cas, a la plaça Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona dues set­ma­nes després de la publi­cació de la sentència del Suprem, el 14 d’octu­bre pas­sat. Però la rei­vin­di­cació va més enllà de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Els auto­a­no­me­nats “gene­ració 14-O” no pro­tes­ten només con­tra una injusta sentència sinó que dei­xen aflo­rar el males­tar d’una gene­ració abo­cada a viure pit­jor que els seus pro­ge­ni­tors. Una gene­ració que ha cres­cut mani­fes­tant-se amb les seves famílies cada Onze de Setem­bre. Que s’ha sen­tit desen­ga­nyada en veure que deu anys de mani­fes­ta­ci­ons pacífiques han aca­bat amb ele­va­des penes de presó. Una gene­ració que ha vis­cut bona part de la seva vida en una crisi que ha dei­xat reta­lla­des edu­ca­ti­ves i sanitàries, un ele­vat atur juve­nil i un molt difícil accés a l’habi­tatge. Que creu que els seus drets s’estan veient vul­ne­rats per una res­posta poli­cial que qua­li­fi­quen de repres­siva i vio­lenta.

Així ho expres­sen els joves en les mani­fes­ta­ci­ons con­vo­ca­des pel Sin­di­cat d’Estu­di­ants i el Sin­di­cat d’Estu­di­ants dels Països Cata­lans (SEPC) en les últi­mes set­ma­nes. Des del 14 d’octu­bre aquests dos sin­di­cats han con­vo­cat cinc jor­na­des de vaga i una vaga inde­fi­nida a la uni­ver­si­tat per part del SEPC. Els estu­di­ants d’ins­ti­tuts i uni­ver­si­tats s’han eri­git en punta de llança de les mobi­lit­za­ci­ons con­tra la sentència. Són els que han deci­dit ins­tal·lar-se a la plaça Uni­ver­si­tat i, tot i que l’acam­pada no està orga­nit­zada per cap dels dos sin­di­cats, aquests hi donen total suport. També s’hi han mos­trat a favor l’ANC, Òmnium, el movi­ment escolta i Tsu­nami Democràtic i la CUP. I nom­bro­sos par­ti­cu­lars que han donat ali­ments i altres pro­duc­tes als acam­pats.

La Natàlia és un exem­ple de la gene­ració 14-O. Estu­dia a la Facul­tat de Dret de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i s’ha adhe­rit tant a la vaga inde­fi­nida uni­ver­sitària com a l’acam­pada. A banda de la indig­nació per la sentència, “a l’auto­a­no­me­nada gene­ració 14-O hi ha mol­tes pro­blemàtiques que ens afec­ten, com ara la pre­ca­ri­e­tat labo­ral, l’accés a l’habi­tatge i els alts preus de la uni­ver­si­tat”. La seva adhesió a les pro­tes­tes ha tin­gut com a deto­nant “l’aug­ment claríssim de la repressió”. La Natàlia es refe­reix al “con­text neo­li­be­ral en què vivim, que afecta les nos­tres vides”, i en el seu cas con­cret tracta de pagar-se els estu­dis tre­ba­llant de cam­brera, de pro­fes­sora d’anglès i d’hos­tessa d’esde­ve­ni­ments. ”Fei­nes molt pre­ca­rit­za­des, amb trac­tes de vega­des vexa­to­ris i mas­clis­tes”, diu.

Coral Latorre, por­ta­veu del Sin­di­cat d’Estu­di­ants, asse­nyala: “La majo­ria de joves no estem llui­tant per una república que canviï la ban­dera i res més, sinó que ente­nem aquesta lluita com la forma per trans­for­mar les nos­tres con­di­ci­ons de vida i posar fi a la pre­ca­ri­e­tat, les reta­lla­des, els des­no­na­ments...”

Les mobi­lit­za­ci­ons dels uni­ver­si­ta­ris s’han cen­trat espe­ci­al­ment a acon­se­guir un com­promís de les uni­ver­si­tats res­pecte de la situ­ació que viu el país aquests dies. “Si no hi ha nor­ma­li­tat al car­rer no pot haver-n’hi a les aules.”

Amb aquesta con­signa van sor­tir uns 200 alum­nes de la Facul­tat de Matemàtiques i Informàtica el 22 d’octu­bre a tallar la Gran Via en soli­da­ri­tat amb un com­pany que ha per­dut un ull per un pro­jec­til poli­cial. I és un sen­ti­ment que ha calat en part de l’alum­nat, que ha recla­mat als rec­to­rats que fle­xi­bi­lit­zin les ava­lu­a­ci­ons per poder assis­tir a les mobi­lit­za­ci­ons sense cost acadèmic. I mone­tari, pel cost que repre­senta haver-se de matri­cu­lar de nou d’una assig­na­tura.

Les uni­ver­si­tats públi­ques, i també la pri­vada de Vic, han apro­vat un mani­fest de rebuig a les con­dem­nes i la judi­ci­a­lit­zació de la política. Els sin­di­cats d’estu­di­ants han anat més enllà i els han exi­git que el com­promís es mate­ri­a­litzi en ava­lu­a­ci­ons més fle­xi­bles que el model d’ava­lu­ació con­ti­nu­ada que marca el model de Bolo­nya. L’exa­men final és una pos­si­bi­li­tat que ja es pre­veu a les nor­ma­ti­ves uni­ver­sitàries i que els alum­nes poden dema­nar a prin­cipi de curs per cir­cumstàncies par­ti­cu­lars. La majo­ria de cen­tres han acor­dat ampliar el ter­mini fins a la set­mana vinent per dema­nar aquesta opció i, en alguns casos, han pos­po­sat fins al 7 de novem­bre les acti­vi­tats ava­lu­a­bles.

LA FRASE

La majoria entenem aquesta lluita com la forma per transformar les nostres condicions de vida
Coral Latorre
Portaveu del sindicat d’estudiants

Divisió al món universitari

Rosa M. Bravo

A la Universitat Pompeu Fabra es va viure dimarts passat un enfrontament entre alumnes que volien fer classe i els que ho impedien amb un piquet per aconseguir l’avaluació flexible. Es va convertir en una escenificació de la divisió que es viu al món universitari respecte a les mobilitzacions. També està dividit el professorat. Aquesta setmana s’han conegut dos manifestos, signats tots dos per uns 800 docents. Un reclama que les universitats donin suport jurídic i moral als estudiants ferits a les càrregues policials. Un altre, amb firmes d’arreu de l’Estat, veu “aberrant” el manifest contra la sentència aprovat pels claustres i creu que és una agressió a la llibertat ideològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia