Bufetada del Regne Unit a l’euroordre contra Ponsatí

Cla­te­llada monu­men­tal de les auto­ri­tats poli­ci­als del Regne Unit a l’euro­or­dre del jutge Pablo Lla­rena con­tra l’excon­se­llera d’Edu­cació Clara Pon­satí, exi­li­ada a Escòcia, en plena cam­pa­nya elec­to­ral pel 10-N. L’ofi­cina de coor­di­nació poli­cial Sirene va rebut­jar ahir tra­mi­tar l’ordre de detenció per sedició després que un advo­cat espe­ci­a­lit­zat en nom de l’Agència Naci­o­nal con­tra el Crim la revisés i deter­minés que és “des­pro­por­ci­o­nada” d’acord amb la legis­lació del país. Després de la revo­lada, La Mon­cloa va dis­tri­buir a la nit un segon docu­ment de Sirene en què l’auto­ri­tat poli­cial es dis­cul­pava per haver afir­mat que l’ordre era “des­pro­por­ci­o­nada”: “No és des­pro­por­ci­o­nada, és només que hi falta infor­mació essen­cial”. La comu­ni­cació és de les 20:35 hores i con­ti­nua man­te­nint, això sí, que el Tri­bu­nal Suprem no acre­dita una clara con­nexió entre el delicte i Pon­satí, ni tam­poc inclou una des­cripció sobre la data i el lloc en què s’hau­ria comès. “El Regne Unit no prendrà cap altra mesura en relació amb aquest assumpte”, afirma Sirene. Tan­ma­teix, ofe­reix a l’Estat la pos­si­bi­li­tat de tor­nar a ava­luar la decisió de “no cer­ti­fi­car” l’ordre de detenció euro­pea si faci­lita urgent­ment infor­mació sobre l’his­to­rial delic­tiu previ de Pon­satí o qual­se­vol infor­mació rela­tiva a la gra­ve­tat de la infracció.

El revés arriba l’endemà mateix de l’acti­vació de l’euro­or­dre i tor­pe­dina l’estratègia de la justícia espa­nyola per fer tor­nar els exi­li­ats, ja que dona argu­ments a la defensa del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i els excon­se­llers Toni Comín i Lluís Puig, a Bèlgica, recla­mats dimarts amb el mateix pro­ce­di­ment.

Fonts del Suprem defen­sa­ven ahir que l’euro­or­dre encara pot tenir recor­re­gut, ja que, tot i la nega­tiva de tra­mi­tar-la de les auto­ri­tats poli­ci­als, l’ha de valo­rar l’auto­ri­tat judi­cial, que és la “com­pe­tent per ana­lit­zar i valo­rar si pro­ce­deix l’entrega d’aquesta per­sona”.

Pon­satí reac­ci­o­nava amb prudència. “A veure si s’acla­rei­xen. Gràcies a tot­hom per tan­tes mos­tres de suport i afecte. M’ale­gra la vos­tra ale­gria, però con­te­nim l’eufòria. Això encara no s’ha aca­bat”, piu­lava. “Hem gua­nyat una bata­lla, però no la guerra, l’euro­or­dre encara és viva”, escri­via el seu advo­cat, Aamer Anwar. L’excon­se­llera exi­li­ada tenia pre­vist pre­sen­tar-se a les auto­ri­tats esco­ce­ses avui, però la vista va que­dar sus­pesa –abans de saber-se que l’euro­or­dre era rebut­jada per l’auto­ri­tat poli­cial– perquè la justícia esco­cesa demana acla­ri­ments al Suprem. “Els intents caòtics i arro­gants d’extra­dició per part d’Espa­nya hau­rien de ser una font de ver­go­nya pro­funda per a ells”, expli­cava Anwar, que lle­geix “con­tra­dic­ci­ons fla­grants” al llarg de les 59 pàgines de l’escrit, en què només s’esmenta Pon­satí “breu­ment, en dues pàgines, sense clare­dat sobre el seu paper” en els fets que li impu­ten. L’advo­cat també va fer notar que la petició espa­nyola comença rela­tant acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb el movi­ment inde­pen­den­tista des de desem­bre del 2012, però que Pon­satí només va ser con­se­llera a par­tir de juliol del 2017.

La defensa estu­dia citar Pedro Sánchez com a tes­ti­moni per res­pon­dre sobre les seves “inter­ferències” al poder judi­cial i les moti­va­ci­ons polítiques de l’euro­or­dre, després de reco­llir les dar­re­res afir­ma­ci­ons del pre­si­dent espa­nyol en què “pre­su­meix de con­tro­lar la fis­ca­lia en el procés d’extra­dició”, unes decla­ra­ci­ons d’ahir mateix que, segons l’advo­cat, con­ver­tei­xen en “una burla total l’afir­mació de l’Estat espa­nyol de tenir sepa­ració de poders”.