Política

Tremola Sud-amèrica

Les revoltes de Xile, Bolívia i l’Equador posen en evidència la ruptura entre la societat i les elits polítiques

L’alliberament de Lula da Silva col·loca el Brasil davant el desafiament de l’estabilitat

Sud-amèrica està convulsada. Una onada de revoltes simultànies afecta països tan diferents com Xile, Bolívia, l’Equador i el Brasil. No importa si el model a combatre és un lliure mercat extrem, com a Xile, o l’esquerra nacionalista, com a Bolívia. El descontentament davant les expectatives frustrades pel neoliberalisme o les ànsies de poder de líders que discuteixen l’alternança democràtica ha consumit la paciència dels ciutadans.

La violència ha creuat la línia del que és previsible a Xile, on el creixement econòmic sostingut amaga una desigualtat estructural arrossegada des de la dictadura. A l’Equador n’hi va haver prou amb un augment del preu dels combustibles per encendre les revoltes, mentre que la meitat dels bolivians van considerar fraudulent el recent triomf electoral d’Evo Morales, en el poder des de fa 14 anys, i van sortir als carrers. Al Brasil no hi ha grans manifestacions, però l’alliberament, dijous, de l’expresident Lula da Silva ha posat l’ultraconservador Jair Bolsonaro davant una previsible crisi de governabilitat.

En el fons, es tracta de la desconfiança que els llatinoamericans tenen cap a la seva classe política i el rebuig davant una realitat en què els rics són cada vegada més rics i els pobres, cada vegada més pobres. La víctima silenciada de la desigualtat enquistada és la democràcia.

L’últim Llatinobaròmetre, un prestigiós sondeig regional, va determinar que el 75% dels llatinoamericans consideren que es governa per a una minoria. I la mitjana dels que consideren que el model preponderant és la democràcia és de 5,4 en una escala d’1 a 10.

La decepció va unida a la percepció que l’economia va de mal en pitjor. Si la regió va passar indemne a la crisi global del 2008, ara és la més colpejada del planeta. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), un actor que ha tornat a tenir un fort pes en les crisis locals, l’Amèrica Llatina creixerà un tebi 0,2% aquest any, contra el 5,9% d’Àsia i el 3,2% d’Àfrica.

“No vam saber entendre que hi havia un clam soterrani de la ciutadania per aconseguir una societat més justa, més igualitària, amb més mobilitat social, més igualtat d’oportunitats, menys abusos. En aquestes setmanes hem vist esclatar aquest clam”, va declarar el president de Xile, el conservador Sebastián Piñera, en una entrevista recent. Una setmana abans de l’esclat social, que va començar el 17 d’octubre, Piñera celebrava que el seu país era un oasi de pau i prosperitat, molt diferent de l’escenari de violència que havia posat contra les cordes el seu homòleg de l’Equador, Lenín Moreno.

La demora a veure els problemes soterrats va agafar Piñera desarmat. La seva esposa, Cecília Morel, va fer una descripció sense filtre del que passava pel cap de les elits xilenes. En un àudio filtrat per la premsa, va dir a una amiga que eren víctimes d’un “atac alienígena” i que estaven sobrepassats per les circumstàncies.

El cas de Bolívia exposa una altra realitat, però amb idèntics resultats. Evo Morales es va proclamar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre després d’un escrutini considerat fraudulent per l’oposició i qüestionat pels observadors internacionals.

El que va començar com una suma de petites protestes aïllades es va estendre aviat per tot el país i va arribar el seu zenit dissabte amb la revolta de la policia. L’endemà, diumenge, un Morales acorralat va cedir i va anunciar la repetició dels comicis, tot i que no va concretar cap data.

Les lectures dels conflictes depenen de la banda de l’espectre polític des del qual es parla. La dreta ha dit que Xile és víctima d’infiltrats veneçolans i cubans que pretenen desestabilitzar la regió. Des de l’esquerra, la víctima és Bolívia, acorralada per un intent de cop d’estat. L’expresident colombià Ernesto Samper ho va dir a Buenos Aires, en un recés de la cimera del Grup de Puebla celebrada divendres i dissabte. “L’Amèrica Llatina està amenaçada per l’agenda d’un president al nord [Donald Trump] que va convertir la lluita contra els llatinoamericans com a part de la seva gestió”, va assenyalar Samper. Mentrestant, la rebel·lió creix, arrelada sobretot en la classe mitjana i baixa, frustrada per promeses de benestar i mobilitat social que mai han arribat.

LES XIFRES

0,2%
és el que creixerà
l’Amèrica Llatina aquest any, segons l’FMI, contra el 5,9% d’Àsia i el 3,2% d’Àfrica.
5,4
punts sobre 10
és la percepció de democràcia que tenen els llatinoamericans, segons l’últim Llatinobaromètre.

Una pedra per a Bolsonaro

La sortida de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva de la presó on estava ingressat des de feia 19 mesos per una condemna de corrupció ha sacsejat el fràgil equilibri polític brasiler. Divendres, a les grans manifestacions de suport al líder excarcerat, s’hi van oposar marxes de defensa del president Jair Bolsonaro en grans ciutats com ara São Paulo. Lula va dir, dissabte, que recorrerà el país com a líder de l’oposició. Bolsonaro li va respondre acusant-lo “d’escòria” i va prometre que tornarà a engarjolar-lo el més aviat possible. El Brasil és l’ariet del gir neoliberal iniciat a l’Argentina amb el triomf de Mauricio Macri, que ara entregarà el poder al peronista Alberto Fernández. El triomf de Fernández, amb qui manté una pèssima relació personal, i la llibertat de Lula van ser dues males notícies per a Bolsonaro, la política exterior del qual suposa un alineament amb els Estats Units i un menyspreu que no es pot amagar a tot el que faci olor “de populisme bolivià”, amb referència a Veneçuela. Que el Brasil no es contagiï de l’agitació regional dependrà de com Bolsonaro assumeixi la relació amb els seus dos nous enemics interns i externs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’AN anul·la les ordres de presó de quatre CDR i el jutge instructor haurà de decidir si els allibera o no

Madrid

El Govern emplaça l’Estat a “dialogar” per a resoldre el “conflicte polític” després del judici a Torra

Barcelona

Condemnen Griñán a sis anys de presó i a Chaves a nou d’inhabilitació pel cas ERO d’Andalusia

Madrid

El ple del Parlament votarà la setmana que ve la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP suspesa en part pel TC

Barcelona

ERC denuncia la “repressió” de l’Estat i es compromet a defensar una “solució política” per a Catalunya

Barcelona

La Comissió Europea es nega a canviar de posició per la crida d’Amnistia a alliberar els Jordis: “És un afer intern”

Brussel·les

Puigneró retreu a Calviño “l’inadmissible” decret de seguretat digital

Barcelona

Amnistia Internacional urgeix l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Barcelona

La defensa de Torra creu que hi haurà sentència abans de 15 dies perquè ha estat un “judici exprés”

Barcelona