L’acord descarrega Casado de la pressió per investir Sánchez

Pablo Casado res­pira alleu­jat. Ja no haurà de patir la pressió de ningú que li demani per­me­tre la inves­ti­dura de Pedro Sánchez pel bé d’Espa­nya. El secre­tari gene­ral del PSOE ha triat Pablo Igle­sias de com­pany de viatge, de manera que el diri­gent del PP pot dedi­car-se a fer de cap de l’opo­sició i ahir va posar mà a l’obra: va qua­li­fi­car el pacte de Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias d’acord per for­mar un “govern radi­cal” i va retreure al pre­si­dent espa­nyol en fun­ci­ons que per arri­bar a aquest punt no calia la repe­tició elec­to­ral. Teo­doro García Egea, secre­tari gene­ral del PP, iro­nit­zava: “L’abraçada de l’atur i la recessió. Sánchez ja podrà dor­mir tran­quil, però els espa­nyols no.”

Després de reu­nir el comitè exe­cu­tiu del par­tit, Casado va insis­tir que el PP no faci­li­tarà la inves­ti­dura de Sánchez perquè els seus pro­gra­mes “són incom­pa­ti­bles”. “Nosal­tres esta­rem a l’altura de les cir­cumstàncies, però ni ens ha tru­cat, ha esco­llit”, va resol­dre. Al mateix temps, el pre­si­dent de la Xunta i del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, sor­tia de la reunió fent una crida a Sánchez perquè s’ho repensi i torni a par­lar amb “els par­tits que tenen experiència de govern”.

Més expe­di­tiu que Casado, el pre­si­dent de Vox, l’ultra­dretà San­ti­ago Abas­cal, va escriure a Twit­ter que el PSOE “abraça el comu­nisme boli­varià” i “als ali­ats d’un cop d’estat en mig d’un cop d’estat”, en referència a l’inde­pen­den­tisme.

Encara esta­bor­nit per la cai­guda lliure a les urnes i escapçat per la marxa d’Albert Rivera cap a casa, Ciu­ta­dans dema­nava res­pon­sa­bi­li­tat al PP i al PSOE per arri­bar a un acord “mode­rat i cons­ti­tu­ci­o­na­lista” amb ells. La por­ta­veu taronja al Congrés, Inés Arri­ma­das, a qui molts asse­nya­len com a futura suc­ces­sora de Rivera, con­si­dera que encara hi ha temps perquè Sánchez viri. Un dels deu únics dipu­tats del par­tit, Mar­cos de Quinto, recor­dava que la suma PSOE-Podem és insu­fi­ci­ent per gover­nar “i, a més, amb menys escons que a l’abril”.