Òmnium commina l’Estat a obrir una negociació bilateral
Mauri crida al diàleg “sense renúncies, sense vets”
La fi de la repressió i l’autodeterminació, temes a tractar
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, va instar ahir el govern espanyol a obrir una negociació bilateral per tal de donar solució a la situació a Catalunya. Durant un acte de la campanya d’autoinculpacions que du a terme l’entitat en solidaritat amb els presos polítics, al barri de Sant Andreu de Barcelona, Mauri va lamentar que el govern espanyol es negui “sistemàticament” a dialogar amb les institucions catalanes, quan l’única sortida possible és “parlar de tot, sense renúncies, sense vets”, i abordar sense embuts la fi de la repressió, la llibertat dels presos polítics i l’autodeterminació. L’Estat, va dir, ha d’entendre el “gran consens” que hi ha entre la societat civil i els intel·lectuals en aquest sentit. Per tot plegat, va reiterar la necessitat d’obrir aquesta via de converses per donar sortida política a un conflicte que és polític”.
El representant d’Òmnium va recordar que “cap dels delictes dels quals s’acusa Jordi Cuixart, president de l’entitat, i la resta de presos ho són, de delictes, “i així ho està veient tot Europa”. També va voler constatar que “a Catalunya no hi ha un problema de convivència” i que “el que hi ha és un problema molt greu a l’Estat amb l’extrema dreta”.
Fent un últim balanç postelectoral a l’Estat, el portaveu d’Òmnium va recordar que l’entitat sempre ha apostat perquè “ totes les forces polítiques sobiranistes treballin en una estratègia unitària”, i va esmentar la resposta de la ciutadania que “fa més d’un més que no han parat de mobilitzar-se per aquesta sentència injusta”. “Entenem – va reblar– que cal una resposta dels partits a l’altura de les circumstàncies”.
LA FRASE
La línia vermella de la unitat territorial
Coincidint amb la campanya d’autoinculpacions, Òmnium també va celebrar una taula rodona amb l’activista Pilar Massana, l’advocada Mireia Montesinos i l’exdiputat Albano-Dante Fachín. Tots van defensar la legitimitat de la desobediència civil no violenta, i van alertar que la judicialització i la repressió de les protestes, ara molt centrades en la preservació a ultrança de la unitat territorial de l’Estat, acabaran estenent-se a qualsevol altra reivindicació.
