La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

Un déjà vu del desem­bre de l’any pas­sat. Les pro­tes­tes a París del pri­mer ani­ver­sari dels armi­lles gro­gues van estar mar­ca­des pels alda­rulls i els enfron­ta­ments entre mani­fes­tants i for­ces de segu­re­tat.

Tres mani­fes­ta­ci­ons esta­ven pre­vis­tes ahir a la capi­tal fran­cesa, i només una es va cele­brar amb certa nor­ma­li­tat. Des de les deu del matí, la plaça d’Itàlia va con­ver­tir-se en esce­nari d’enfron­ta­ments entre armi­lles gro­gues, agi­ta­dors i poli­cies. Força més tran­quil·la va ser la situ­ació a la resta del país.

Milers de per­so­nes van mani­fes­tar-se a nom­bro­ses loca­li­tats, com ara Lió, Nan­tes i Bor­deus. I dese­nes de roton­des van tor­nar a ser ocu­pa­des per reme­mo­rar els talls de car­re­te­res de l’inici del movi­ment, el 17 de novem­bre de l’any pas­sat.

Cen­te­nars de mani­fes­tants, sense por­tar l’emblemàtica armi­lla groga i molts d’ells amb la cara tapada, van con­cen­trar-se des de pri­mera hora del matí a la plaça d’Itàlia, al sud de París. Els apa­ra­dors d’un cen­tre comer­cial, d’una sucur­sal del banc suís HSBC i d’altres comerços van ser objecte de des­tros­ses i diver­sos vehi­cles van ser incen­di­ats.

Al llançament de gasos lacrimògens per part dels anti­dis­tur­bis, que ana­ven ràpida­ment al con­tacte, els mani­fes­tants res­po­nien for­mant bar­ri­ca­des i cre­mant con­te­ni­dors. Tot i que les des­tros­ses d’ahir van resul­tar força infe­ri­ors a les del desem­bre, va ser de les pro­tes­tes més agi­ta­des dels últims mesos a la capi­tal fran­cesa. Les for­ces de segu­re­tat ja havien detin­gut 113 per­so­nes a les sis de la tarda.

“La poli­cia vol posar-nos a prova, tenen por que siguem massa nom­bro­sos”, va asse­gu­rar a Libération Lio­nel, un jubi­lat mili­tant dels armi­lles des de l’inici del movi­ment, que va des­plaçar-se des de Char­tres per par­ti­ci­par en la mani­fes­tació decla­rada que havia de començar a les dues de la tarda, però que va ser final­ment anul·lada per decisió de la pre­fec­tura de poli­cia. “Les mani­fes­ta­ci­ons d’un punt a un altre no ser­vei­xen per a res. Només quan la situ­ació s’escalfa, el govern ens escolta”, va defen­sar Louise, pro­fes­sora de 35 anys.

La nor­ma­lit­zació dels alda­rulls com a forma de pro­testa reflec­teix “una impotència de la política, ja que ha dei­xat de ser pos­si­ble expres­sar la indig­nació només de manera pacífica”, explica a El Punt Avui Romain Huet, que ha publi­cat fa poc el lli­bre Le ver­tige de l’émeute. De la Zad aux gilets jau­nes, en què ana­litza la importància de les violències urba­nes en aquest sin­gu­lar movi­ment.

Aquest pro­fes­sor de comu­ni­cació de la Uni­ver­si­tat de Ren­nes veu con­ne­xi­ons entre les mani­fes­ta­ci­ons con­flic­ti­ves dels armi­lles gro­gues i les pro­tes­tes a Hong Kong, Xile i fins i tot Cata­lu­nya.