AKK guanya un primer combat
La líder dels conservadors alemanys s’imposa sobre l’ala més dretana del partit en el congrés de la CDU
Merkel celebra els 15 anys de la seva arribada al poder amb el compromís d’esgotar el mandat
Annegret Kramp-Karrenbauer va deixar ahir per fi la zona del perfil baix com a líder per passar a l’ofensiva: “Si el partit no està d’acord amb la meva línia, el congres és l’espai per tancar la qüestió i discutir-ho. Aquí i ara”, va dir, després d’una hora i mitja de discurs davant dels delegats de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Una al·lusió clara al seu principal rival intern, el dretà Friedrich Merz, a qui un any enrere va derrotar en la lluita per succeir Angela Merkel al capdavant del partit. Merz no només no ha encaixat la derrota d’aleshores, sinó que es desperta cada cop que li sembla oportú, ja sigui per criticar des dels mitjans de comunicació el lideratge d’AKK, com s’anomena Kramp-Karrenbauer, o per atribuir a la “mala imatge” de la coalició de Merkel els mals resultats del partit a qualsevol elecció, sigui nacional o regional.
“Ha estat un discurs valent”, va reconèixer poc després Merz, un dels oradors més esperats al congrés federal de la CDU, a la ciutat de Leipzig, a l’est del país. Merz, en el passat cap del grup parlamentari conservador, no té cap funció dins del partit des que el 2002 va deixar aquell càrrec, arraconat aleshores per Merkel. S’ha dedicat a fer diners des de diferents grups de pressió, fins que l’any passat va sortir de la rereguarda política per presentar-se com a contracandidat d’AKK i representant de l’ala més dretana del partit. L’elecció de la lleial AKK, més propera a la línia de Merkel, no l’ha deixat aquest cop fora de joc, sinó que pretén continuar viu al partit, si més no fins que es defineixi qui serà el pròxim candidat a la cancelleria del grup conservador.
Ahir, si més no, va decidir no respondre el desafiament que li va llançar AKK. Es va conformar amb l’elogi al seu coratge, es va endur uns quants aplaudiments a la seva bona retòrica… I va deixar una mena de “continuarà” pel que fa a la lluita interna pel poder a la CDU.
Segurament va calcular que no era el millor moment. AKK està molt tocada per les successives crítiques a la seva gestió com a líder del partit i com a ministra de Defensa de Merkel.
Impopularitat
Però no hi havia perspectives sòlides que es precipités la decisió a l’entorn de la candidatura per a les generals del 2021, quan Merkel es retiri definitivament. Merz aspira a ser l’elegit, tot i que, lògicament, li pertoca a AKK. El partit ho vol decidir l’any vinent. I intentar-ho ara podria implicar cremar-se. Potser pensi que és millor deixar que AKK continuï caient en els sondejos d’opinió –un 70% dels alemanys no la veuen apta per ser cancellera.
Merkel va tenir el seu discurs de glòria, malgrat que teòricament el seu paper en un congrés del partit no havia de ser rellevant aquest cop. Durant divuit anys, els que va dirigir la CDU, va ser protagonista absoluta de cada cita amb els delegats. Ara aquest paper li pertoca a AKK.
L’obertura del congrés va coincidir, però, amb l’aniversari del dia en què Merkel va ser investida com a cancellera per primer cop. Va ser el 22 de novembre del 2005, el dia que va fer història per partida doble, en esdevenir la primera dona i la primera persona crescuda a l’antic territori comunista que arribava al poder de la gran potència europea.
“Podem estar orgullosos d’aquests catorze anys”, va dir AKK. “És la negociadora més dura que un es por trobar a la vida”, hi va afegir la presidenta electa de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, que a Leipzig es va acomiadar de la vicepresidència que ocupava a la CDU per concentrar-se en la feina futura a Brussel·les. Merkel, la negociadora incombustible, però que no s’aixeca de la taula fins a trobar un consens, hi va afegir Von der Leyen.
Totes tres, la líder del partit, la cap del govern i la presidenta de la CE, són la millor carta de presentació de la CDU com a formació conservadora oberta al lideratge femení. Ho tenen malament els homes que intentin minar-les, com va experimentar ahir Merz un cop més en la seva llarga trajectòria d’enfrontaments amb Merkel, primer, i amb la seva successora, durant dos anys seguits.
LES FRASES
Els incendiaris ultres, ni de lluny
“La ultradreta és el terreny propici per al neonazisme. Ells són els piròmans que propicien amb el seu discurs incendiari els crims dels radicals, com ara l’assassinat de Walter Lübcke”, va dir AKK davant del congrés.
Lübcke era un polític local del partit, compromès amb l’acollida de refugiats, que va morir assassinat per un neonazi una matinada, a la terrassa de casa seva. No hi pot haver acostaments amb Alternativa per a Alemanya (AfD), la tercera força a escala nacional i el principal beneficiat de l’erosió dels partits establerts, siguin de dretes o d’esquerres. Mesos abans de la mort de Lübcke, en l’anterior congrés de la CDU, ja s’havia aprovat una resolució en què es descartava cap aliança política o col·laboració amb l’AfD. La determinació d’aïllar-los no ha canviat, almenys, dins la cúpula del partit i malgrat les opinions d’alguns representants regionals, que volen, si més no, obrir el “diàleg” amb les formacions ultradretanes.
