Política

El primer ministre de l’Iraq anuncia que plega

El govern xiïta, aliat de l’Iran, està sota la pressió de les protestes arreu del país

El primer ministre iraquià, Adel Abdelmahdi, va anunciar ahir que dimitirà, després que el màxim clergue xiïta del país fes una crida al Parlament perquè reconsiderés el seu suport al govern, objecte de setmanes de protestes als carrers. Es tracta de l’últim gir en la crisi que viu l’Iraq, esgotat per dècades de conflicte, disturbis civils i sancions. Manifestants joves, desocupats i desarmats han protagonitzat protestes contra un sistema polític corrupteal qual fan responsable de la mala gestió dels recursos del país, sobretot al sud, on els beneficis del petroli no arriben a la població. També acusen l’establishment de servir els interessos de poders estrangers, especialment el govern aliat de Teheran.

La renúncia d’Abdelmahdi –que no n’ha concretat la data– suposaria un cop a la influència iraniana després que comandaments d’aquest país i milícies aliades intervenguessin el mes passat per mantenir el primer ministre en el poder a Bagdad malgrat la pressió de les protestes antigovernamentals.

Durant anys, els principals disturbis a l’Iraq han tingut lloc en zones xiïtes de Bagdad i del sud. La major part de l’actual classe governant iraquiana està formada per polítics xiïtes, clergues i líders paramilitars, molts dels quals –com ara el mateix Abdelmahdi– vivien a l’exili abans de la invasió nord-americana que va enderrocar el dictador sunnita Saddam Hussein, el 2003.

El Parlament té previst reunir-se demà per abordar la crisi. Abans de l’anunci de dimissió del primer ministre, el gran aiatol·là Ali al-Sistani havia instat la cambra a retirar el suport al govern per tallar d’arrel la violència. Ahir, les forces de seguretat van disparar mortalment contra tres persones a la ciutat de Nasiriya, al sud del país, mentre continuaven els xocs. Les forces iraquianes ja han causat prop de 400 morts, la majoria joves, des que van esclatar les protestes, l’1 d’octubre. En els xocs han mort també més d’una desena de membres dels cossos de seguretat. La crema del consolat iranià a la ciutat santa de Najaf, dimecres, va causar una espiral de violència i una resposta brutal de les forces de l’ordre, que van matar més de 60 manifestants arreu del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Taiwan denuncia la incursió d’avions de guerra xinesos al seu espai aeri

taipei

La televisió estoniana ofèn la ministra d’Exteriors

barcelona

Sánchez obre la batalla pels fons mirant al cotxe elèctric

madrid

Els quatre-cents cops

barcelona

República: 90 anys i molt a fer

BARCELONA

Nuet recorrerà al TC contra la seva inhabilitació

barcelona

Merkel pren el control de la lluita contra la Covid i retalla competències regionals

Berlín

Girona canviarà el Defensor del Ciutadà dos anys tard

girona

El jutge investiga ara per desviament de fons Ivan Tibau

Barcelona