Partits: comptador a zero
Després d’un any carregat d’eleccions, inclòs un 10-N d’entrada no previst, totes les forces polítiques acceleren els processos interns per renovar els càrrecs i/o l’ideari
L’articulació final de l’espai de JxCat i la substitució d’Albert Rivera a Cs, principals moviments en espera de saber quan seran les properes catalanes
Ajornats alguns processos arran de la repetició electoral del 10-N, sobrevingut algun altre pels pèssims resultats llavors, tots els partits de l’arc parlamentari català, tret del PP –que tot just va fer el seu ara fa un any arran de la renúncia de Xavier García Albiol per concentrar-se en la candidatura a Badalona– han aprofitat la treva que s’obre després d’un any intens en què hi ha hagut dues convocatòries electorals espanyoles, unes d’europees i unes de municipals, per acabar de fer les renovacions internes pendents tant de cares al capdavant com d’idees al darrere. Fins a final d’any, tots hauran actualitzat direccions i/o corpus doctrinals per preparar-se per al que ha de ser el proper gran embat, unes eleccions catalanes que no tocarien fins d’ací a dos anys però que molts creuen que el president Quim Torra haurà d’avançar. Això, si abans no és inhabilitat.
ERC es ratifica
JxCat aglutina
Ha arribat el moment que Junts per Catalunya, l’altre gran bloc independentista, decideixi què vol ser quan sigui gran. Consolidada ja com a marca electoral en el cicle complet, tot fa pensar que es mantindrà, però ha de trobar encara el desllorigador per trobar el millor encaix, ja sigui associant-s’hi o integrant-lo, amb un PDeCAT que també està en plena reflexió interna. Són dies de reunions decisives, com la que dilluns mantindran a Brussel·les els presidents Torra i Puigdemont i diversos consellers, senadors i diputats al Congrés i al Parlament, que també hauran de parlar, entretant, de la posició que prenen a Madrid. Per acabar d’embolicar la troca, quan duia mesos gairebé inhòspita, la Crida també va revifar amb una nova reunió dissabte passat, i ja ha dit que no descarta presentar-se amb marca pròpia a les properes eleccions que es convoquin.
Congrés del PSC
Anunciat ja a principi de juliol, el PSC fa el seu congrés el cap de setmana que ve, quan l’únic candidat, un Miquel Iceta que va entrar com a figura provisional el 2014 però que s’ha fet fort al capdavant, serà ratificat com a primer secretari indiscutit. Sense baralles pel lideratge, el més destacat tornarà a passar per l’ideari. En l’esborrany inicial del seu document polític, els socialistes reafirmen el compromís d’una Espanya federal i el reconeixement de Catalunya com a nació, i proposen un model educatiu plurilingüe que reforci el castellà i l’anglès als centres que es consideri necessari, eliminant tota referència a la immersió lingüística. Tot i això, hi ha esmenes en aquests dos últims punts, i ja es veurà com acaba tot. Els socialistes, que ja no parlen de república com a forma de govern desitjable i vessen crítiques a TV3, s’han recuperat i s’han consolidat com a segon partit a Catalunya en les últimes municipals i estatals, i aspiren a ser alternativa unionista a la Generalitat.
Comuns renovats
En un vist i no vist, Catalunya en Comú ja ha afrontat i completat després del 10-N la renovació de la direcció. Gairebé sense debat, es va triar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la líder parlamentària Jèssica Albiach i la primera tinenta d’alcalde de Castelldefels, Candela López, com a coordinadores nacionals en l’única candidatura presentada per renovar els principals òrgans. A l’executiva nacional, de trenta membres, hi destaca la incorporació de Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA, i Jaume Asens lidera el consell nacional. Els comuns, que volen consolidar l’espai i es presenten com a “dic de contenció” contra l’extrema dreta, pressionen ERC perquè els permeti fer un govern de coalició amb el PSOE a l’Estat, si bé alhora a ells els insten a aprovar el pressupost català.
Cs busca líder
El desastre electoral de Cs el 10-N va fer que plegués el fundador i líder històric, Albert Rivera. Amb la paradoxa d’haver quedat reduïts a la mínima expressió al Congrés, però de continuar sent el principal grup del Parlament, se n’ha quedat les regnes una gestora provisional, que ja va provocar algunes baralles internes, presidida per Manuel García Bofill, que prepara una assemblea general extraordinària per al 15 de març, que en suposarà gairebé una refundació. Inés Arrimadas, que ja va fer el salt a Madrid amb vista al 28-A, és la gran favorita al tron deixat per Rivera, i podria replantejar l’acostament a Vox per tornar a presentar-se com a partit de centre.
La CUP es recicla
Força en renovació constant, i per tal de culminar un procés iniciat al juliol, la CUP també va votar diumenge el nou secretariat nacional, amb una llista de quinze persones encapçalada per l’excandidata a Barcelona Anna Saliente i l’exregidora a Deltebre Dayana Santiago, i amb Maria Rovira i Edgar Fernández com a portaveus. El nou equip aposta per la confrontació com a eina per forçar la ruptura amb el règim del 78. Després d’unes municipals que li van anar malament, la CUP ha pres aire amb l’entrada al Congrés, on aposta pel bloqueig i no està d’acord amb l’estratègia de negociació iniciada per ERC i potser JxCat. La seva recepta és la desobediència i una mobilització al carrer que forci una mediació internacional.
